L’Operació Còndor (o xarxa Còndor) va ser una organització clandestina internacional d’intel·ligència i terrorisme d’Estat creada a finals de 1975 per les dictadures militars del Con Sud d’Amèrica Llatina.
La seva finalitat era coordinar la repressió política a escala regional: permetia que els serveis secrets de diferents països cooperessin de forma sistemàtica per perseguir, segrestar, torturar i assassinar militants d’esquerra, sindicalistes i opositors polítics més enllà de les pròpies fronteres nacionals.
Context i països membres
La xarxa es va fundar oficialment el novembre de 1975 a Santiago de Xile durant una reunió de seguretat convocada per Manuel Contreras, el cap de la DINA (la policia secreta d’Augusto Pinochet).
- Membres fundadors (1975): Xile, l’Argentina, Bolívia, el Paraguai i l’Uruguai.
- Incorporacions posteriors: El Brasil s’hi va sumar el 1976; l’Equador i el Perú ho van fer el 1978.
L’excusa ideològica d’aquest bloc era la Doctrina de la Seguretat Nacional en el context de la Guerra Freda. Sota aquest prisma, qualsevol dissidència d’esquerres no era vista com un opositor polític, sinó com un enemic intern o un càncer subversiu que calia extirpar.
Com funcionava la xarxa?
Abans de la xarxa Còndor, si un opositor xilè o uruguaià fugia de la dictadura del seu país i s’exiliava a Buenos Aires, estava relativament segur. Còndor va eliminar les fronteres per a la repressió mitjançant tres nivells operatius:
Fase 1: Intercanvi d’informació i base de dades: Intel·ligència secreta. Es va crear una centraleta de comunicacions encriptades (anomenada Condortel) per compartir fitxers i llistes negres de persones perilloses. Si un objectiu es movia de país, els serveis secrets ho sabien a l’instant.
Fase 2: Operacions transfrontereres directes: Segrestos i extradicions il·legals. Els grups militars o policials d’un país podien desplaçar-se secretament al territori de l’altre per capturar els seus ciutadans exiliats. Els detinguts eren torturats en centres clandestins locals o enviats en vols secrets de retorn al seu país d’origen per a ser executats o fer-los desaparèixer.
Fase 3: Els esquadrons d’assassinat globals: Objectius internacionals. Es van crear comandaments especials per assassinar grans líders de l’oposició exiliats a Europa o als Estats Units. L’atemptat més conegut d’aquesta fase va ser el cotxe bomba que va matar l’exministre xilè Orlando Letelier a Washington D.C. l’any 1976.
El paper dels Estats Units
Els documents desclassificats de la CIA i el Departament d’Estat han demostrat que el govern dels Estats Units (amb el secretari d’Estat Henry Kissinger al capdavant) coneixia perfectament l’existència i l’abast de l’Operació Còndor.
La potència nord-americana no només va tolerar l’operació com una eina eficaç de contenció contra el comunisme a la seva àrea d’influència, sinó que va oferir suport logístic i tecnològic, especialment en sistemes de telecomunicacions avançats a través de les seves bases militars a Panamà.
Els Arxius del Terror i el balanç de víctimes
Durant molts anys, l’Operació Còndor va ser considerada per alguns com una teoria de la conspiració de l’esquerra. Tot i això, el 1992, el jutge Martín Almada va descobrir de manera fortuïta a Lambaré (Paraguai) els anomenats Arxius del Terror.
Aquests documents oficials i fitxers policials de la dictadura paraguaiana recollien milers de comunicacions internes que van provar jurídicament la realitat de la coordinació militar i el destí de milers de persones.
Es calcula que el terrorisme d’Estat coordinat a través de l’Operació Còndor va deixar un balanç esgarrifós de:
- Més de 50.000 morts.
- Prop de 30.000 desapareguts (molts d’ells llançats vius al mar en els vols de la mort).
- Al voltant de 400.000 empresonats i torturats a tota la regió.
Aquesta teranyina repressiva va assegurar la consolidació del model neoliberal al Con Sud i va desmantellar completament tot el teixit sindical, intel·lectual i polític de l’esquerra llatinoamericana durant gairebé dues dècades.
Enfilall
Deixa un comentari…