No és una contradicció, és una funcionalitat
L’estratègia de l’actual administració nord-americana pel que fa a l’Iran pot semblar erràtica des d’una perspectiva diplomàtica convencional (per la volatilitat dels anuncis, els canvis de to i l’ús de les xarxes socials per a la diplomàcia de sancions), però des d’una òptica d’economia política, aquesta mateixa volatilitat actua com un mecanisme de transferència de riquesa altament eficient.
La volatilitat com a producte per a les Majors
Per a les grans petrolieres (Majors), l’estabilitat total seria, irònicament, menys rendible que una situació de tensió sostinguda.
- Captura de la Renda de Risc (RRG): Com hem vist, la incertesa genera un sobrepreu en el barril (prima de risc). Si l’estratègia sembla erràtica, el mercat mai arriba a relaxar-se, el que manté la prima de risc en nivells elevats de manera permanent.
- Benefici sense inversió: Les petrolieres no han de produir més per guanyar més; n’hi ha prou que el mercat tingui por que l’Iran tanqui l’Estret d’Ormuz. L’estratègia erràtica de la Casa Blanca fa que el mercat visqui en una tensió constant que garanteix marges de benefici nets superiors (del 12-16% BNA) sense necessitat d’innovació tecnològica o de reducció de costos d’extracció.
El deute del govern i el Flight to Safety
L’estratègia erràtica exerceix una funció de centrífuga financera global:
- El Dòlar com a refugi: Quan l’administració amenaça o es mostra imprevisible respecte a una escalada militar amb l’Iran, els inversors internacionals perceben risc. En moments de risc, el capital fuig dels mercats emergents i es refugia en l’actiu considerat més segur del planeta: el Bo del Tresor dels Estats Units (Treasuries).
- Finançament barat per a un deute històric: Aquest efecte flight to safety (fugida cap a la seguretat) permet als Estats Units finançar el seu dèficit a tipus d’interès més baixos del que correspondria en un entorn on la seva solvència es qüestionés per altres motius. En definitiva, l’erratisme geopolític manté la demanda de dòlars i deute nord-americà artificialment alta.
Distinció entre error i tàctica
Com a problema de gestió, sembla un error. Com a model d’extracció de valor, és un èxit:
- Amenaces constants: Manté alta la Renda de Risc (benefici per a les Majors).
- Volatilitat diplomàtica: Força els aliats a comprar més energia i armament EUA.
- Sancions sorpresa: Reconfigura el mercat en favor dels proveïdors aliats als EUA.
- Incertesa sistèmica: Assegura la compra massiva de Bons del Tresor (finança el deute).
No és que l’administració Trump estigui gestionant malament la crisi amb l’Iran; és que el seu objectiu no és la resolució del conflicte, sinó la gestió de la tensió.
L’estratègia erràtica es pot interpretar com una eina deliberada per evitar que el preu del petroli caigui massa (protegint els beneficis de les petrolieres) i per assegurar que els fluxos de capital global continuïn regant la capacitat d’endeutament del govern federal.
En aquesta dinàmica, l’inestable és, per definició, el que és rendible per a qui controla les aixetes del petroli i l’emissió del deute.
Enfilall
Deixa un comentari…