Interacció estratègica entre la tecnologia i el poder polític. No és simplement l’ús de tecnologia en la política (com utilitzar xarxes socials per fer campanya), sinó la capacitat d’organitzar, exercir i disputar el poder a través del control, el disseny i l’ús de les infraestructures tecnològiques.
La tecnologia com a territori de poder
Igual que històricament el poder es disputava en el control de la terra o el mar, la tecnopolítica planteja que avui el poder es disputa en els sistemes que organitzen la nostra realitat:
- Infraestructures: Qui controla la fibra òptica, els satèl·lits, els centres de dades o les xarxes elèctriques controla el territori on passa la vida moderna.
- Algorismes: Són les noves lleis. Si un algorisme determina qui rep un crèdit, qui és detingut per la policia o què veus al teu mòbil, la política ja no es fa només amb vots, sinó amb codi.
L’organització col·lectiva (La resistència)
Des d’un punt de vista crític, la tecnopolítica també analitza com els moviments socials utilitzen la tecnologia per articular-se fora de les estructures tradicionals (partits, mitjans de comunicació convencionals):
- Acció en xarxa: Com s’han organitzat mobilitzacions massives (des de la Primavera Àrab fins al 15-M o el moviment per la privacitat) utilitzant plataformes digitals per evadir la censura i el control institucional.
- Sobirania tecnològica: L’esforç per crear eines pròpies (programari lliure, xarxes mesh, plataformes cooperatives) que no depenguin de les grans corporacions tecnològiques, buscant així una autonomia política real.
La governança de la societat
La tecnopolítica estudia com els governs utilitzen la tecnologia per governar les poblacions de forma més eficient, sovint de manera invisible:
- Vigilància i control: L’ús de sistemes de reconeixement facial, bases de dades massives i anàlisi predictiva per gestionar desplaçaments migratoris o mantenir l’ordre públic.
- Tecnocràcia: La tendència a resoldre problemes polítics (que són complexos i subjectius) com si fossin simples problemes tècnics que es poden resoldre amb més dades i més eficiència, eliminant el debat democràtic.
La disputa sobre la realitat
En definitiva, la tecnopolítica ens diu que no hi ha tecnologia neutral. Cada eina que utilitzem porta en el seu disseny una càrrega política:
Una eina està dissenyada per ser oberta i transparent?
O està dissenyada per capturar dades i controlar l’usuari?
La política avui es fa tant als parlaments com en la manera en què s’escriu el codi d’una aplicació, es desplega una infraestructura de satèl·lits o es gestionen les dades d’una ciutadania.
Deixa un comentari…