L’analogia de l’eixam és fascinant sobre el paper, però els humans tenim característiques psicològiques i socials que trenquen les regles de la biologia. Les formigues no tenen un jo, no busquen el reconeixement social, ni s’ofenen si una altra formiga opina diferent. Els humans, sí. De fet, la història de la humanitat es pot llegir com l’esforç continuat per diferenciar-nos i sotmetre la natura.
El problema de la independència (efecte ramat)
Perquè la mitjana d’una multitud sigui intel·ligent, les decisions de cada individu han de ser independents.
Entre animals, una abella explora el terreny pel seu compte. Si troba flors, balla per dir-ho; si no, no. No influeix en les altres fins que té una dada real.
Entre humans, som híper-socials. Rarament prenem decisions de forma aïllada; estem constantment influenciats pel que diuen els nostres amics, els nostres referents o els algorismes de les xarxes socials. Quan la informació es contamina amb la pressió social, la saviesa de la massa es converteix en bogeria de la massa (modes absurdes, bombolles econòmiques, linxaments a Twitter o fanatismes polítics).
Egoisme i conflicte d’interessos
A la natura, els membres d’un eixam comparteixen un objectiu genètic únic: la supervivència del rusc o del formiguer. No hi ha incentius per fer trampa. Cap formiga intenta acumular més sucre del que necessita per revendre’l a les altres ni busca el seu benefici personal a costa de la colònia.
Els humans tenim interessos individuals, familiars i de classe que sovint estan en conflicte directe amb l’interès col·lectiu. El vot d’un humà pot estar motivat per la por, l’enveja, el benefici econòmic propi o el desig de veure perdre el rival, elements que no existeixen en l’algorisme d’un eixam biològic.
La manipulació de la informació (Propaganda)
Aquest és potser el punt més crític. Els canals de comunicació dels animals són purament químics, visuals o auditius, i transmeten fets concrets (perill, menjar, refugi). Una abella no pot mentir sistemàticament a les altres sobre la ubicació d’un camp de flors per aconseguir més estatus dins del rusc.
Nosaltres hem desenvolupat la propaganda, el màrqueting polític i les fake news. Els humans més brillants (o amb més recursos) poden dissenyar estímuls específics per hackejar l’eixam humà, dirigint l’opinió pública cap a on ells volen mitjançant la por o la indignació.
Llavors, per què seguim votant?
Si els humans som tan diferents de les formigues, per què el sufragi universal segueix sent el millor sistema que tenim?
Precisament perquè la democràcia no busca que siguem com un rusc perfecte, sinó que utilitza el vot com una pàgina de seguretat. El vot universal no garanteix que la col·lectivitat prengui sempre la decisió tècnicament més intel·ligent. El que garanteix és que tothom tingui un mecanisme de defensa.
Si només votessin els més brillants (una tecnocràcia o aristocràcia), l’ésser humà, sent humà, acabaria governant només per al seu propi benefici, ignorant les necessitats de la resta de la població. El sufragi universal és el fre de mà que tenim per evitar que els líders oblidin que el rusc està format per milions d’individus reals.
Enfilall
Deixa un comentari…