Esperar a educar generacions senceres mentre l’incendi de la polarització està actiu és com intentar apagar un foc forestal ensenyant als nens a no jugar amb llumins: és útil per al futur, però no atura la destrucció immediata.
Si hem d’actuar sobre la causa de manera ràpida i estructural, el focus ha d’anar directe al model de negoci de les grans plataformes digitals. El problema no és la tecnologia en si, sinó els incentius que s’han dissenyat.
3 accions immediates sobre la causa (l’algorisme)
Prohibir l’optimització basada purament en l’engagement d’indignació
Actualment, els algorismes es programen amb una premissa simple: Si la publicació fa que l’usuari s’indigni, la veurà més gent, perquè així es queden més estona a la pantalla.
La solució regulatòria passa per obligar per llei a canviar la mètrica d’èxit dels algorismes. En lloc de premiar el contingut que genera reaccions viscerals i ràpides (compartir sense llegir, comentaris d’odi), penalitzar-lo i prioritzar el contingut que genera ponts o debats pausats.
Introduir frens de mà digitals (fricció)
En un eixam d’ocells, si un individu fa un gir brusc sense motiu, els altres triguen un instant a reaccionar, evitant un xoc massiu. A les xarxes socials, la informació falsa o polaritzant viatja a la velocitat de la llum sense cap resistència.
Es pot obligar a introduir elements de fricció artificial. Per exemple, si un article es comparteix de forma massiva a molta velocitat, l’algorisme pot obligar a l’usuari a obrir l’enllaç i passar-hi almenys 30 segons llegint-lo abans de deixar-lo prémer el botó de compartir. Això redueix dràsticament les estampides emocionals.
Transparència radical i auditoria d’algorismes
Avui dia, el codi que decideix què veus quan t’aixeques al matí és un secret comercial tancat sota clau per un grapat d’empreses privades.
Els governs han de tractar els algorismes de recomanació de masses com si fossin medicaments o infraestructures crítiques (com l’aigua o l’electricitat). Han de ser auditats per científics de dades independents per assegurar-se que no estan alterant artificialment la salut democràtica d’un país.
El paral·lelisme amb la salut pública
L’enfocament recorda a com es combaten les grans epidèmies a la història:
| Situació | Actuar sobre l’efecte (llarg termini) | Actuar sobre la causa (ràpid i estructural) |
|---|---|---|
| Còlera (S. XIX) | Ensenyar a la població a bullir l’aigua a casa. | Tancar el pou d’aigua contaminada i arreglar les clavegueres de la ciutat. |
| Polarització (S. XXI) | Educar cada ciutadà en pensament crític contra les fake news. | Canviar les regles del codi de l’algorisme que distribueix la toxicitat. |
Si regulem la causa, l’eixam humà no es tornarà perfecte de la nit al dia, però almenys li tornarem la seva característica més valuosa: la capacitat de decidir de forma lliure, independent i diversa, sense un altaveu gegant que ens estigui cridant a l’orella constantment que hem d’odiar el veí.
Enfilall
Deixa un comentari…