Aprofitant la publicació del llibre Per un nou dret a la secessió, de Timothy Waters, que Vilaweb ha traduït al català, faig un repàs al seu llibre anterior Boxing Pandora: Rethinking Borders, States, and Secession in a Democratic World (2020), publicat originalment per la Universitat de Yale. El títol juga directament amb la metàfora clàssica: la comunitat internacional té por d’obrir la caixa de Pandora dels canvis de fronteres, però l’autor pretén demostrar que el sistema és el que realment genera inestabilitat.
Diagnosi: El col·lapse de l’autodeterminació clàssica
A la primera part del llibre, Waters fa una crítica demolidora de com el món ha gestionat les fronteres des de 1945. L’ordre internacional actual es basa en una contradicció irresoluble entre dos principis emparrats a xocar:
- El dret formal a l’autodeterminació dels pobles.
- La defensa acarnissada de la integritat territorial dels estats.
Waters demostra que el dret internacional va congelar el mapa del món i va limitar l’autodeterminació exclusivament a la descolonització o a la dissolució d’imperis (com l’URSS o Iugoslàvia). Fora d’aquests casos, si una comunitat es vol independitzar, el sistema actual només té dues sortides: el veto absolut de l’estat matriu o la violència extrema que forci una intervenció internacional (la denominada secessió-remei1 (remedial secession), com a Kosovo o Timor Oriental).
L’autor conclou que aquest disseny és profundament antidemocràtic i hipòcrita, ja que premia la força i el càlcul geopolític en lloc de la voluntat ciutadana.
La proposta: Embalar Pandora (dret a la secessió lliure)
La part central i més innovadora del llibre és el disseny d’un dret de secessió procedimental. Waters no vol el caos; el que proposa és precisament regulació (boxing) per oferir una via de sortida institucionalitzada.
El seu model es regeix per uns eixos molt concrets:
El principi democràtic pur: S’ha de poder demanar la secessió sense necessitat de demostrar un greuge històric, una identitat ètnica ancestral ni opressió política. Si una majoria geogràficament concentrada vol governar-se sola, la democràcia exigeix que pugui fer-ho.
La condició de recursivitat (Fronteres fluides): Si Catalunya es pot separar d’Espanya, o Escòcia del Regne Unit, el territori resultant no esdevé sagrat. Si una part d’aquell nou estat (per exemple, la Vall d’Aran o una ciutat concreta) vota majoritàriament per quedar-se a l’estat original, s’ha de permetre. El mapa s’ha d’ajustar com un trencaclosques dinàmic.
Liquidació econòmica reglat: El llibre baixa al fang pràctic de les finances. El nou estat s’ha de fer càrrec de la seva part alíquota del deute de l’estat matriu i pagar pels actius físics que es queda. Això actua com un fre racional contra les secessions impulsives o econòmicament inviables.
Punts forts
Desmitifica la violència: Capgira l’argument clàssic demostrant que la fixesa de les fronteres causa guerres. Si hi hagués una sortida legal i pacífica, els conflictes es canalitzarien a les urnes, exactament igual que passa amb els canvis de govern.
Argumentari
Si un grup de població es sent profundament oprimit o insatisfet dins d’un estat i el sistema internacional li diu que és totalment impossible canviar les fronteres de forma legal, el dret internacional està eliminant qualsevol incentiu per a la moderació. Quan la via política i pacífica està completament tancada per defecte, l’única manera que té una minoria de fer-se escoltar o de forçar la intervenció de la comunitat internacional és mitjançant la insurrecció armada o el conflicte. Per tant, el sistema actual premia la violència: només et fan cas si la situació esdevé sagnant.
Abans de l’aparició de la democràcia liberal, l’única manera de canviar un mal govern o un rei era mitjançant una revolució, un cop d’estat o una guerra civil. La democràcia va inventar les eleccions per institucionalitzar la revolució: ara es pot fer caure un govern pacíficament votant cada quatre anys.
Waters es pregunta: si hem acceptat que votar serveix per canviar governs sense vessar sang, per què no apliquem exactament la mateixa lògica a les fronteres? Si obrim una vàlvula d’escapament legal i regulada on es pugui votar la independència amb condicions clares, la tensió geopolítica es canalitza cap a una campanya electoral i un escrutini de paperetes, desinflant el component bèl·lic
Les guerres no es generen per culpa del desig de llibertat de la gent, sinó per la rigidesa del mur que els estats posen per impedir-ho. Si canvies el mur per una porta giratòria regulada, la gent farà servir la porta en lloc d’intentar enderrocar el mur a cops.
Incentiva els estats a ser plurals: Si un estat sap que una part del seu territori pot marxar de manera regulada, s’esforçarà molt més a governar bé, respectar les minories i seduir les regions descentralitzades per retenir-les.
Supera el debat identitari: En treure el requisit d’haver de ser una nació històrica, el debat s’allunya del nacionalisme essencialista (llengua, sang, història) i es converteix en una discussió de pura gestió política i voluntat de futur.
Punts febles i crítiques
El repte del Gerrymandering territorial: Com es defineixen els límits de la línia on es vota? Si es pot votar a nivell regional, municipal o de barri, el dibuix de les fronteres es pot veure sotmès a manipulacions constants per forçar majories artificials.
La utopia del reconeixement: Waters planteja un model teòric brillant, però xoca contra el realisme polític. Els estats que avui tenen dret a veto a l’ONU (com la Xina, Rússia o els mateixos EUA) difícilment signaran mai un tractat internacional que legitimi la seva pròpia fragmentació.
L’estabilitat a llarg termini: Alguns crítics adverteixen que un món de fronteres hiperfluides podria complicar la gestió de problemes globals (canvi climàtic, grans infraestructures) que requereixen estats grans, estables i amb capacitat de planificació a llarg termini.
Boxing Pandora és un llibre imprescindible perquè s’atreveix a qüestionar el dogma més protegit de les relacions internacionals: que les línies del mapa són intocables. Timothy Waters ens recorda que l’estat ha de ser una eina al servei de les persones que hi viuen, i no al revés. Si el món es diu democràtic, el mapa també s’ha de poder votar.
Enfilall
- És el concepte jurídic que descriu el dret que té un poble o minoria a separar-se d’un estat de manera unilateral com a últim recurs (o remei) davant de violacions massives i greus dels drets humans, persecució, opressió o la denegació sistemàtica de qualsevol dret a l’autogovern intern.
És la doctrina que el dret internacional clàssic ha utilitzat per a justificar, de manera excepcional, casos com el de Kosovo o Timor Oriental. Timothy Waters critica en el seu llibre que aquest sigui l’únic camí que accepta el món actual, ja que bàsicament exigeix que hi hagi una tragèdia o una guerra abans de poder canviar una frontera. ↩︎
Deixa un comentari…