Ohkwá:ri-tón

La saviesa ha construït la seva casa, ha tallat els seus set pilars.

Proverbis 9:1

Els set pilars de la saviesa és l’obra mestra autobiogràfica i literària de Thomas Edward Lawrence (Lawrence d’Aràbia), publicada de forma privada el 1926 i comercialment el 1935. No és només un llibre d’història militar, sinó una peça clau de la literatura del segle XX que barreja l’autobiografia, la crònica de guerra, la filosofia i l’antropologia.

L’estil de Lawrence és ric, gairebé poètic, amb descripcions majestuoses del paisatge del desert que evoquen una atmosfera èpica. No obstant això, contrasta fortament amb passatges d’un realisme brutal i reflexions filosòfiques molt abstractes.

Context històric i argument

El llibre narra l’experiència de Lawrence com a oficial d’enllaç britànic durant la Revolta Àrab (1916-1918) contra l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial.

Lawrence s’uneix a les forces del xarif de la Meca, Hussein bin Ali, i connecta especialment amb el seu fill, l’emir Faisal (futur rei de l’Iraq). L’obra descriu com Lawrence aconsegueix unificar les diferents tribus beduïnes nòmades, transformant-les en una força de combat cohesionada que utilitza la guerra de guerrilles per conquerir posicions estratègiques claus, culminant amb la captura de Damasc el 1918.

Context geopolític

L’Imperi Otomà: El malalt d’Europa en decadència

A l’inici de la guerra, l’Imperi Otomà (aliat d’Alemanya i de l’Imperi Austrohongarès) controlava gran part de l’Orient Mitjà, incloent-hi els actuals territoris de Síria, Jordània, l’Iraq, el Líban, Palestina i la regió d’Hejaz (a l’actual Aràbia Saudita, on hi ha les ciutats santes de la Meca i Medina).

El control turc sobre les tribus àrabs era opressiu però inestable. El nacionalisme àrab començava a desvetllar-se, buscant l’alliberament del domini otomà.

Els Àrabs: La recerca d’un Regne Unificat

El xarif de la Meca, Hussein bin Ali (de la dinastia haiximita), i els seus fills (entre ells Faisal) van veure la guerra com l’oportunitat d’or per independitzar-se.

Abans d’aixecar-se en armes, el xarif Hussein va pactar secretament amb l’alt comissionat britànic a Egipte (la famosa Correspondència McMahon-Hussein, 1915-1916). A canvi d’iniciar una rebel·lió que desgastés l’exèrcit turc des de dins, la Gran Bretanya es comprometia a reconèixer la independència d’un gran Estat Àrab unificat que englobaria pràcticament tot l’Orient Mitjà un cop acabada la guerra.

Gran Bretanya i França: El doble joc colonial

Mentre Lawrence ajudava els àrabs al desert creient en la promesa de llibertat, a les esquenes de tothom les potències colonials europees feien els seus propis plans. La gran traïció geopolítica es va firmar el 1916 amb l’Acord Sykes-Picot.

Aquest pacte secret entre Sir Mark Sykes (britànic) i François Georges-Picot (francès) dividia el Pròxim Orient en zones d’influència directa o indirecta un cop caigués l’Imperi Otomà: França es quedava amb el control del que avui és Síria i el Líban mentre que Gran Bretanya es quedava amb Mesopotàmia (l’Iraq), Transjordània (Jordània) i Palestina.

Aquest acord entrava en contradicció absoluta amb el que s’havia promès als àrabs. Quan les línies d’aquest mapa secret es van fer públiques (filtrades pels bolxevics després de la Revolució Russa de 1917), Lawrence va patir la crisi moral que arrossega durant tot el llibre: sabia que estava utilitzant el sacrifici dels àrabs per a un benefici purament imperialista britànic.

La Declaració Balfour (1917)

Per complicar encara més el tauler, el novembre de 1917 el govern britànic va emetre la Declaració Balfour, mitjançant la qual manifestava el seu suport a la creació d’una llar nacional per al poble jueu a Palestina. Això afegia una nova capa de tensió i contradicció a les promeses fetes a la població àrab autòctona de la regió.

Estratègia militar: La ciència de la guerrilla

Un dels valors més estudiats del llibre (encara avui dia a les acadèmies militars com West Point) és el Capítol 33, on Lawrence conceptualitza la seva estratègia. En lloc de seguir la doctrina clàssica de buscar la destrucció de l’exèrcit enemic en una gran batalla, ell formula:

La Guerra de desenganxament (War of detachment): Mantenir les forces pròpies intocables i fora de l’abast, operant en el buit del desert.

La mobilitat absoluta: Utilitzar la immensitat del desert com si fos un mar, on els camells permetien atacs sorpresa ràpids i retirades immediates.

El sabotatge logístic: Destruir les línies de comunicació (especialment el ferrocarril de Hejaz) i els subministraments enemics en lloc de buscar la mort de soldats. Lawrence calculava que era més eficient deixar l’enemic immobilitzat i desgastat protegint les seves pròpies vies.

Temes clau i conflictes psicològics

L’obra destaca per sobre d’altres memòries militars per la seva profunda càrrega psicològica i moral. Lawrence no es presenta com un heroi clàssic, sinó com un personatge turmentat per diversos factors:

La traïció colonial (L’Acord Sykes-Picot): Lawrence viu amb una constant crisi de consciència. Sap que mentre ell promet la independència i la creació d’un gran estat àrab unificat a canvi del seu suport contra els turcs, Gran Bretanya i França ja han signat un pacte secret per repartir-se el Pròxim Orient un cop acabada la guerra. Aquesta culpa impregna tot el relat.

La dualitat d’identitat: L’autor pateix una crisi d’identitat profunda. Es vesteix com els àrabs, viu com ells i es guanya el seu respecte, però mai deixa de ser un agent de l’Imperi Britànic. Se sent un impostor en ambdós mons.

El trauma de la guerra: El llibre descriu de forma crua la violència, la tortura (incloent-hi el cèlebre i fosc episodi de la seva captura i abús a Deraa) i el desgast físic i mental extrem que va patir.

Llegat

Els set pilars de la saviesa és una obra complexa que transcendeix el gènere històric. Va ser la base de la famosa pel·lícula de David Lean, Lawrence d’Aràbia (1962), tot i que el llibre és molt més fosc i introspectiu que la versió cinematogràfica.

El llibre funciona a tres nivells: com a manual geopolític per entendre els conflictes actuals de l’Orient Mitjà (nascuts d’aquella fragmentació postguerra), com a tractat militar sobre la guerra asimètrica, i com un estudi psicològic sobre el remordiment, el deure i la pèrdua de la innocència.