Ohkwá:ri-tón

El bon guerrer no és bel·licós. El bon lluitador no es deixa portar per la ira. Qui sap vèncer l’enemic no el combat. Qui sap servir-se dels homes es posa per sota d’ells.

Això s’anomena la virtut de no lluitar.

Laozi, Capítol 68, Tao Te Ching

L’Art de Vèncer sense Batalla: La Gran Estratègia

Si hi ha una frase que resumeix l’esperit de Sunzi, és aquesta:

Vèncer cent vegades en cent batalles no és l’apogeu de l’habilitat. Vèncer l’enemic sense lluitar és l’apogeu de l’habilitat.

L’art de la guerra, III L’estratègia d’atac

En aquest article explorem per què el xoc directe es considera una derrota intel·lectual i com el concepte occidental de Gran Estratègia es complementa amb la fita d’assolir objectius sense el cost del conflicte.

La guerra com a fracàs de la política

Per a Sunzi, l’enfrontament armat és sempre l’últim recurs. Això no neix d’un sentimentalisme pacífic, sinó d’un pragmatisme pur: la guerra és cara, esgota el tresor de l’estat, delma la població i deixa un llegat de ressentiment. Un país que guanya una guerra però queda arruïnat, en realitat ha perdut.

El sobirà intel·ligent no busca el combat per ira o ressentiment, ja que un país destruït no es pot refer, els morts no es poden ressuscitar.

El concepte de Gran Estratègia

Tot i que el terme és modern, encunyat per teòrics com B.H. Liddell Hart (25 segles després de Sunzi), el seu esperit es troba en tot L’art de la guerra. La Gran Estratègia no es limita al camp de batalla; és la coordinació de tots els recursos d’una nació (diplomàtics, econòmics, psicològics i morals) per aconseguir l’objectiu polític.

El paper de la gran estratègia, una estratègia superior, és coordinar i dirigir tots els recursos d’una nació, o grup de nacions, cap a la consecució de l´objectiu polític de la guerra, l´objectiu definit per la política fonamental.

La gran estratègia hauria de calcular alhora com desenvolupar els recursos econòmics i el poder humà de les nacions per sostenir els serveis de combat. També els recursos morals, per fomentar l’esperit disposat de la gent, que sovint són tan importants com tenir formes més concretes de poder. La gran estratègia també ha de regular la distribució del poder entre els diversos serveis i entre els serveis i la indústria. A més, el poder de lluita no és res més que un dels instruments de la gran estratègia, que ha de tenir en compte i aplicar el poder de la pressió financera i, no menys important, la pressió ètica, per afeblir la voluntat de l’oponent.

[…] A més, mentre els horitzons de l’estratègia estan limitats per la guerra, la gran estratègia mira més enllà de la guerra, a la pau subsegüent. No només hauria de combinar els diversos instruments, sinó també regular-ne l’ús per evitar danys al futur estat de pau, per la seva seguretat i prosperitat.

B.H. Liddell Hart, Strategy, XIX The Theory of Strategy

La Gran Estratègia amplia la idea tradicional de tres maneres:

• Expandir l’estratègia més enllà dels mitjans militars per incloure-hi mitjans diplomàtics, financers, econòmics, informatius, etc.

• Examinar les forces internes a més de les externes, tenint en compte tant els diversos instruments de poder com les polítiques internes necessàries per a la seva implementació

• Incloure la consideració dels períodes de pau a més del temps de guerra

Coincidències entre la jerarquia de l’atac de Sunzi i la Gran Estratègia

Atacar l’estratègia de l’enemic

• Sunzi: Desmuntar els seus plans abans que s’executin.

• Gran Estratègia: La meta de l’estratègia no és la destrucció física, sinó la dislocació de l’enemic. Atacar la ment del comandant i els seus plans és l’expressió màxima de l’aproximació indirecta. Si aconsegueixes que l’enemic senti que ja ha perdut o que el seu pla és inviable, la guerra acaba abans de començar. L’objectiu es produir una paràlisi estratègica que faci inútil qualsevol moviment posterior.

Atacar les seves aliances

• Sunzi: Aïllar l’adversari diplomàticament.

• Gran Estratègia: Aïllar l’adversari és un moviment de desequilibri en l’esfera política. En trencar els suports de l’enemic, reduïm la seva capacitat de resistència sense haver disparat un sol tret.

Atacar l’exèrcit

• Sunzi: L’enfrontament físic (només si els anteriors fallen).

• Gran Estratègia: El combat directe és un error de càlcul. Només s’ataca l’exèrcit quan les fases anteriors han fallat, i sempre buscant la línia de mínima resistència i el camí de mínima expectativa (aproximació indirecta), no el xoc decisiu de Clausewitz.

Atacar les ciutats

• Sunzi: El setge, considerat la pitjor opció per la seva ineficiència.

• Gran Estratègia: Atacar una ciutat (o un centre fortificat) consumeix els recursos propis (l’instrument) i destrueix la base de la pau futura. Una victòria que deixa el territori en ruïnes no és una victòria gran estratègica, ja que el cost de la postguerra serà insostenible.

Mentre que l’estratègia només es preocupa del problema de guanyar la victòria militar, La Gran Estratègia ha de tenir una visió més llarga, perquè el seu problema és guanyar la pau.

Si bé l’estratègia és el contrari de la moral, ja que es refereix en gran mesura a la art de l’engany, la gran estratègia tendeix a coincidir amb la moral: a través de tenir sempre a la vista l’objectiu final dels esforços que està dirigint.

B.H. Lidell Hart, Strategy, XXII The Essentials of Strategy

L’amenaça prevalent i la posició de domini

Per vèncer sense lluitar, cal construir una posició prevalent. Això significa que la teva superioritat (moral, logística i d’intel·ligència) és tan evident que l’adversari entén que la resistència és inútil. És el que en termes moderns s’anomena dissuasió. Si l’amenaça és creïble i la teva posició és inexpugnable, la victòria es decideix abans que es dispari la primera fletxa.

Concepte clau: Mantenir l’enemic intacte

L’objectiu final de Sunzi i de la Gran Estratègia és la preservació. Sempre és millor conservar un país intacte que destruir-lo. Si destrueixes l’economia de l’enemic o aniquiles els seus soldats, heretes un territori erm i una població que t’odiarà durant generacions. En canvi, si captures el seu sistema intacte, els seus recursos i la seva gent passen a formar part de la teva força. La victòria real és la que suma, no la que resta.

Mentre que l’estratègia només es preocupa del problema de guanyar la victòria militar, La gran estratègia ha de tenir una visió més llarga, perquè el seu problema és guanyar la pau.

B.H. Lidell Hart, Strategy, XIX Grand Strategy

Referències

Sobre la jerarquia de l’atac: L’art de la guerra, Capítol III: La planificació de les ofensives.

Sobre la prudència del líder: L’art de la guerra, Capítol XII: L’atac amb foc, versicle 60: El sobirà intel·ligent és prudent i el bon general és cautelós.

Enfilall