La invisibilitat no és un accident, sinó la tecnologia central del poder modern per evitar la seva caiguda.
De la visibilitat de Tucídides a l’opacitat del Sistema Wèndigo
En la Història de la guerra del Peloponnès, el poder era espectacular i físic. Quan els atenesos parlaven als melis, el poder era una presència clara: vaixells, soldats i un discurs obert sobre la força. La Trampa de Tucídides es basava en la percepció visible del creixement de l’altre.
En canvi, el Sistema Wèndigo (el capitalisme voraç i extractiu) ha après que la visibilitat genera resistència.
- La fam invisible: El Wèndigo ja no es presenta com un exèrcit que ve a conquerir, sinó com una necessitat econòmica, un ajust de mercat o una transició tecnològica.
- Invisibilitat del dany: El sistema desplaça el cost del seu creixement (destrucció ecològica, explotació extrema) a llocs invisibles per a la metròpoli, fent que el consumidor no percebi l’acte de canibalisme territorial que sosté la seva vida.
El Comitè Invisible: El poder és la infraestructura
El poder ja no és a les institucions (palaus, parlaments), sinó en les infraestructures (fibra òptica, rutes logístiques, xarxes elèctriques).
- L’exercici silenciós: Quan el poder s’exerceix a través d’un algorisme de logística o d’una línia d’alta tensió, es torna immune a la política clàssica. No pots fer caure un govern per canviar el sistema si el sistema és la canonada per on t’arriba l’aigua.
- Invulnerabilitat per absència: El poder és invulnerable perquè no té rostre al qual enfrontar-se. Com diu el Comitè a L’insurrecció que ve, la metròpoli és una organització del flux. Si el poder és el flux mateix, la lluita de classes tradicional (blocar la fàbrica) perd eficàcia si no saps on és el servidor que mou el món.
La Lluita de Classes en l’era de l’algorisme
La lluita de classes avui topa amb la dissolució del subjecte explotador.
- L’enemic eteri: En temps de Tucídides, l’oligarca era algú amb nom i cognoms. Avui, en el Sistema Wèndigo, el patró pot ser un fons d’inversió fragmentat o un algorisme de gestió de personal.
- La captura de la subjectivitat: El poder és invisible perquè s’ha instal·lat dins de la nostra pròpia ment (el control del desig, el consum, el temps d’oci). Som nosaltres mateixos els qui alimentem el Wèndigo cada vegada que validem la seva logística.
És la invisibilitat la que fa invulnerable el poder?
La invisibilitat és la seva millor armadura perquè:
- Impossibilita el Tiranicidi: No pots tallar el cap al monarca si el poder és una xarxa distribuïda.
- Desactiva el conflicte: Si no veus qui t’oprimeix, acabes culpant-te a tu mateix o a bocs expiatoris (el racisme o la xenofòbia com a distraccions del Sistema Wèndigo).
- Naturalitza la dominació: L’exercici del poder es confon amb la realitat. És el que hi ha, el món funciona així. Aquesta és la invisibilitat definitiva: quan el poder es fa passar per les lleis de la natura.
L’exercici invisible del poder és el que el fa, de moment, invulnerable a canvis estructurals. Però aquí és on el Comitè Invisible proposa la solució: si el poder és logístic i invisible, la resistència ha de ser l’anonimat i la interrupció.
La nova lluita de classes no passa per prendre el poder (que ja no és a cap lloc concret), sinó per la capacitat de desertar del flux i sabotejar la infraestructura invisible del Wèndigo fins a fer-la caure per el seu propi pes. Si la Trampa de Tucídides era un xoc entre gegants visibles, la lluita actual és la de milers de punts d’interrupció contra una xarxa que no sap com defensar-se d’allò que no pot veure.
Enfilall
Deixa un comentari…