El Kremlin va crear un exèrcit fantasma per projectar el seu poder globalment mantenint la negabilitat plausible (la capacitat de dir: no som nosaltres, és una empresa privada).
A diferència de Blackwater, Wagner no va ser mai una empresa legalment registrada a Rússia (on els mercenaris eren tècnicament il·legals fins fa molt poc), sinó una xarxa d’empreses sota el control de la intel·ligència militar (GRU).
Els orígens i l’ombra d’Ucraïna
El grup va ser fundat durant la primera invasió del Donbass (2014) per Dmitri Utkin, exoficial del GRU amb simpaties neonazis (el seu nom de guerra era Wagner, el compositor preferit de Hitler), i Ievgueni Prigojin, conegut com el xef de Putin per les seves empreses de càtering que servien al Kremlin, amb l’objectiu de donar suport a separatistes pro-russos sense que l’exèrcit rus hagués d’admetre la seva presència oficialment.
Multinacional de la violència: Síria i l’Àfrica (2015-2022)
- Síria: Van ser decisius per mantenir el règim d’Al-Assad, especialment en la captura de camps de petroli i gas (dels quals rebien un percentatge dels beneficis).
- Àfrica (Mali, RCA, Líbia, Sudan): Wagner va oferir un pack de supervivència per a dictadors. A canvi de protecció militar i suport contra rebels, les empreses de Prigojin obtenien concessions de mines d’or, diamants i fusta.
La guerra d’Ucraïna i la sortida de l’armari (2022)
Amb la invasió total de 2022, Wagner va deixar de ser un secret.
- Reclutament a presons: Prigojin va prometre l’indult als presos que sobrevisquessin sis mesos al front. Això va convertir Wagner en una picadora de carn humana.
- Poder polític: Prigojin va començar a criticar el comandament militar rus (Xoigú i Gueràssimov), via Telegram, acusant-los d’incompetència i de no enviar-li prou munició.
Rebel·lió i caiguda (Juny – Agost 2023)
- La Marxa sobre Moscou: 24 de juny de 2023, després d’un suposat atac rus als seus campaments, les tropes de Wagner van prendre Rostov i van iniciar una marxa cap a Moscou, el desafiament més gran al poder de Putin en 20 anys.
- Exili i accident: La rebel·lió es va aturar amb un acord per anar a Bielorússia. Dos mesos després,l’avió privat on viatjaven Prigojin i Utkin va explotar en ple vol prop de Moscou.
L’absorció per l’Estat
Després de la mort de Prigojin, el Kremlin no va dissoldre Wagner (la seva infraestructura a l’Àfrica era massa valuosa), sinó que la va nacionalitzar:
Gran part de les operacions a l’Àfrica han estat absorbides per una nova estructura controlada directament pel Ministeri de Defensa rus (Africa Corps). Alguns combatents s’han integrat a l’exèrcit regular, mentre que altres operen en grups més petits sota el control dels serveis secrets.
Wagner ha demostrat el perill de crear un exèrcit privat massa poderós. Mentre que Blackwater va ser una eina de subcontractació d’una democràcia (amb els seus escàndols, però dins un marc legal), Wagner va ser una eina d’un règim autoritari que va acabar devorant el seu propi creador.
És el cas més extrem de com la guerra privatitzada pot arribar a amenaçar l’estabilitat del mateix Estat que la finança.
Enfilall
Deixa un comentari…