Les armes són instruments de mal averany, no són eines de l’home noble. Només quan no té més remei les fa servir, i el millor és fer-ho amb calma i moderació.
La victòria no és motiu de joia. Qui se n’alegra, s’alegra de la matança d’homes. […] Quan un exèrcit venç, el lloc que ocupa s’ha de considerar un lloc de dol; qui ha matat molts homes ha de plorar-los amb dolor i tristesa.
Lao Tse, Capítol 31, Tao Te Ching
Sunzi vs. Clausewitz
L’Arrel de l’Estratègia: Visió Holística vs. Visió Lineal
En el món occidental, estem acostumats a pensar en el conflicte com una línia recta cap a un objectiu: eliminar l’adversari. Tanmateix, la tradició oriental, encarnada en L’art de la guerra de Sunzi, ens proposa un paradigma radicalment diferent. No es tracta de destruir, sinó de conquerir; no es tracta de força, sinó d’equilibri.
Escacs i Go: dues formes de veure el món
La diferència entre les mentalitats estratègiques d’Orient i Occident es pot resumir en la comparativa de les seves activitats intel·lectuals predilectes:
La visió dels escacs (Occidental/Clausewitz): El joc acaba quan el rei enemic és abatut. És una estratègia d’aniquilació on les peces es van eliminant del tauler. El focus està en la batalla decisiva i en la jerarquia.
La visió del Go (Xinesa/Sunzi): L’objectiu no és eliminar les peces de l’altre, sinó encerclar territori. El Go és holístic: cada moviment en una punta del tauler afecta el que passa a l’altra. La victòria es mesura pel control de l’espai i el manteniment de les pròpies estructures intactes.
La Guerra com a assumpte d’Estat
Sunzi és clar des del primer paràgraf: la guerra no és una aventura personal ni un exercici de glòria, sinó un assumpte de màxima importància per a l’estat. És el terreny on es decideix la salvació o la perdició d’una societat. Per aquest motiu, no es pot deixar a l’atzar; exigeix un estudi rigorós basat en la meditació i la calma, lluny de la impulsivitat dels ànims encesos.
La guerra és un assumpte de summa importància per a l’estat. És el camp on es decideixen la vida o la mort; és el camí que porta a la salvació o a la perdició. Per això el seu estudi és imprescindible.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars.
Els Cinc Factors Fonamentals del Càlcul
Abans de qualsevol acció, Sunzi proposa analitzar cinc variables que determinen qui té la posició prevalent. Si un estrateg domina aquests punts, la victòria és una conseqüència lògica, no una aposta:
- La Força Moral (Tao): L’harmonia entre el poble i els seus governants. Si hi ha unitat de propòsit, la gent seguirà el líder fins i tot en el perill.
- El Cel (Tian): Els factors climàtics, les estacions i el pas del temps. Representa les variables ambientals i temporals que estan fora del control humà directe, però que s’han de conèixer i aprofitar, no només la meteorologia, sinó també l’oportunitat temporal. Un bon estrateg sap si el moment és propici per actuar segons les condicions naturals que imperen.
- La Terra (Di): La geografia, les distàncies, el terreny obert o estret i les probabilitats de vida o mort que ofereix el paisatge. Cal considerar si les distàncies són llargues o curtes, si el terreny és obert o estret (accessibilitat), i diferenciar entre terrenys fàcils de travessar i passos perillosos o terrenys mortals on la supervivència depèn de la lluita desesperada. Conèixer la Terra permet preveure les dificultats de subministrament i la facilitat de moviment per a l’exèrcit (logística).
- El Comandament: Les virtuts del general: saviesa, sinceritat, benevolència, coratge i disciplina.
- L’Ordre (Fa): La disciplina. Inclou la divisió de l’exèrcit en unitats, la definició clara dels rangs entre els oficials (jerarquia), l’administració de la logística, el control de les despeses i el manteniment de les rutes de subministrament (gestió de recursos). Si l’ordre és deficient, apareix la confusió, que és el precursor de la derrota.
Concepte clau: Conquesta vs. Aniquilació
L’error més gran de l’estratègia lineal és pensar que la victòria requereix la destrucció de l’altre. Per a Sunzi, la millor victòria és la que conserva el territori i els recursos. Un exèrcit destruït o un país arrasat no serveixen de res al vencedor. L’objectiu és capturar l’estat enemic sencer i intacte, utilitzant la força només com a últim recurs i prioritzant sempre la posició d’amenaça intel·ligent sobre el xoc brutal.
L’objectiu de Sunzi no era glamouritzar la guerra sinó instruir als líders militars sobre la millor manera per acabar amb un conflicte armat el més ràpidament possible o, encara millor, per evitar l’esclat de la guerra. Quan parlava de victòria es referia a la prevenció o resolució ràpida del conflicte, no a la conquesta de l’oponent.
Per a Sunzi, el mecanisme fonamental per acabar amb el conflicte és aconseguir un desequilibri massiu de poder i recursos sobre el teu oponent, i després aprofitar aquest desequilibri amb tanta habilitat i decisió que el vostre enemic quedi completament aclaparat i opti per rendir-se en lloc de lluitar.
Spirituality for Conflict, Thomas Huynh, 23-24)
L’Art de la Guerra no és només un tractat sobre com dirigir amb èxit una campanya militar. Sunzi era un general, però no era un bel·licista, ni un falcó, com es diria avui. Sunzi considerava la guerra en el millor dels casos com una cosa destructiva i greu, l’últim recurs quan fallen totes les altres opcions; en el pitjor, com un fracàs total de l’estratègia i el lideratge, i una mancança greu en el compliment del deure. Mai va veure la guerra com una causa de celebració, o fins i tot de satisfacció, pel terrible preu que s’exigia a tots els implicats.
La teoria de Sunzi és una teoria general del control dividida en dues parts: la primera examina el control sobre les complexitats de la guerra en conjunt, mentre que la segona tracta del control sobre l’enemic.
Enfilall
Deixa un comentari…