Ohkwá:ri-tón

El Bulletin of the Atomic Scientists va anunciar el 27 de gener de 2026 que el Doomsday Clock (Rellotge de l’Apocalipsi) s’ha desplaçat fins als 85 segons per a la mitjanit. Aquesta és la posició més propera al desastre global des que es va crear el rellotge el 1947.

L’organització subratlla que el rellotge no té com a objectiu generar por, sinó servir de metàfora per a la urgència del moment i instar els governs i la societat civil a prendre mesures concretes per revertir aquestes tendències.

Punts clau de la declaració:

• Situació crítica: El rellotge ha avançat 4 segons respecte a l’any anterior, reflectint una percepció d’augment del perill en lloc d’una millora en l’estabilitat mundial.

• Motius principals: L’organització cita una fallida de lideratge a escala global per abordar les amenaces existencials. Els factors determinants continuen sent la guerra nuclear, el canvi climàtic i els riscos associats a la intel·ligència artificial.

• Carrera armamentística: S’ha posat un èmfasi especial en el fet que, per primera vegada en més de mig segle, no hi ha barreres efectives que frenin una carrera armamentística nuclear descontrolada.

Risc nuclear

Escenari de seguretat global greument deteriorat.

• Finalització dels tractats de control d’armes: El marc legal construït durant dècades per limitar l’armament nuclear ha col·lapsat. Sense tractats vigents que frenin la proliferació, les principals potències nuclears estan immerses en programes de modernització ràpida dels seus arsenals.

• Fi de l’estabilitat de la Guerra Freda: A diferència de l’era de la Guerra Freda, on existien mecanismes de comunicació i contenció, l’actual entorn es defineix per una manca de transparència i el desmantellament dels canals diplomàtics. Això augmenta exponencialment la probabilitat d’una escalada per error de càlcul o malentesos.

• Amenaça de l’ús tàctic: Integració d’armes nuclears de menor potència en estratègies militars convencionals. Aquesta tendència fa que la línia entre la guerra convencional i la guerra nuclear es torni perillosament difusa.

• Proliferació i nous actors: L’absència de control global està incentivant que més països considerin la capacitat nuclear com la seva única garantia de supervivència, minant encara més el Tractat de No Proliferació (TNP).

La seguretat mundial ja no pot donar per fet que la dissuasió nuclear evitarà un conflicte. El risc actual no és només la intencionalitat política, sinó la fragilitat d’un sistema global incapaç de gestionar la crisi.

Canvi climàtic

Ens trobem en un punt d’inflexió crític on les accions actuals són insuficients per evitar conseqüències irreversibles.

• Acceleració dels límits planetaris: Hem superat o estem a punt de superar diversos punts de no retorn (com la fusió del permagel o la desestabilització de les capes de gel polar), els quals acceleren l’escalfament global de manera independent a les emissions humanes.

• Insuficiència dels compromisos climàtics: Tot i els acords internacionals, el ritme de descarbonització global és massa lent. La bretxa entre les promeses polítiques (net-zero) i la realitat física de l’ús de combustibles fòssils, és massa elevada.

• Efecte multiplicador de riscos: El canvi climàtic ja no es tracta només de temperatura, sinó de com aquest factor exacerba altres amenaces existencials: escassetat d’aigua, inseguretat alimentària i migracions massives, que al seu torn augmenten la inestabilitat geopolítica i el risc de conflicte armat.

• Responsabilitat de les economies avançades: S’assenyala directament als països més desenvolupats per no liderar la transició energètica amb la velocitat necessària, frenant el suport tecnològic i financer necessari perquè els països en desenvolupament puguin adoptar tecnologies netes.

El clima ha deixat de ser una qüestió mediambiental per convertir-se en un vector de seguretat nacional i global que requereix mesures d’emergència immediates, superant el marc de les negociacions diplomàtiques tradicionals.

Amenaces biològiques

Vulnerabilitat global creixent a causa de la convergència entre la biotecnologia avançada i la inestabilitat geopolítica.

• Democratització de la biotecnologia: L’avenç ràpid en eines d’edició genètica i síntesi d’ADN fa que la capacitat de crear o modificar patògens estigui cada vegada més a l’abast d’actors no estatals o laboratoris amb menor supervisió, reduint significativament les barreres d’entrada per a un potencial bioterrorisme.

• Falla en la governança global: Absència d’un marc internacional sòlid i vinculant que reguli la recerca en guany de funció (experiments que augmenten la virulència o transmissibilitat d’un virus). La manca de transparència en laboratoris d’alta seguretat arreu del món incrementa el risc d’accidents o fuites accidentalment catastròfiques.

• Vulnerabilitat davant pandèmies artificials: La infraestructura de salut pública mundial, tot i les lliçons recents, continua estant mal preparada per detectar i contenir un agent patogen dissenyat específicament per ser altament letal i de ràpida propagació.

• La IA com a multiplicador de risc: La intel·ligència artificial ha accelerat la descoberta de noves seqüències biològiques i la capacitat de predir estructures proteiques, la qual cosa, sense uns salvaguardes ètics i de seguretat informàtica estrictes, pot ser utilitzada per optimitzar l’eficàcia de patògens nocius.

La biologia ha entrat en una era on la capacitat humana per alterar la vida pot superar amb escreix la nostra capacitat per controlar les conseqüències d’aquests avenços, convertint els riscos biològics en una amenaça existencial de primer ordre.

Tecnologies disruptives

Incapacitat actual per governar tecnologies que avancen a una velocitat superior a la nostra capacitat d’adaptació.

• Descontrol de la Intel·ligència Artificial (IA): La IA està sent integrada en sistemes crítics, incloent-hi la presa de decisions en l’àmbit militar i l’orientació d’armes, sense un marc de seguretat global que garanteixi un control humà significatiu.

• Erosió de la veritat i la desinformació: L’ús de sistemes d’IA generativa per a la creació massiva de desinformació és un risc existencial per a la democràcia. En un entorn on la realitat pot ser fabricada fàcilment, la capacitat de la societat per prendre decisions informades i arribar a un consens sobre fets bàsics està greument compromesa.

• Velocitat d’innovació vs. Seguretat: El ritme d’innovació tecnològica està superant la capacitat dels governs i les organitzacions internacionals per implementar regulacions efectives (l’explosió d’intel·ligència pot deixar obsoletes les lleis gairebé al mateix moment que s’escriuen).

• Multiplicador de riscos: Aquestes tecnologies no actuen de manera aïllada, sinó que amplifiquen altres amenaces. Per exemple, la IA pot accelerar la recerca de patògens perillosos (risc biològic) o pot millorar l’eficàcia dels sistemes de llançament d’armes nuclears, fent que el món sigui més volàtil.

La tecnologia s’ha convertit en una arma de doble tall: mentre promet avenços sense precedents, la manca d’un pedal de fre global per a les aplicacions més perilloses ens situa en una trajectòria d’incertesa que posa en risc l’estabilitat civil i, en darrera instància, la supervivència.