Ohkwá:ri-tón

Crònica monumental que dissecciona l’ascens i la caiguda de la dinastia Sackler, els propietaris de Purdue Pharma i responsables directes de l’expansió de l’OxyContin.

El llibre no és només un assaig sobre la crisi dels opioides; és una biografia familiar en tres actes:

L’ascens (Arthur Sackler): Comença amb el patriarca, un visionari del màrqueting mèdic que va inventar la publicitat farmacèutica moderna (venent el Valium com a solució a l’ansietat quotidiana).

L’èxit (L’OxyContin): La segona generació llança un analgèsic potentíssim assegurant, sota una estratègia comercial agressiva i manipuladora, que no generava addicció.

La caiguda: El relat de les investigacions judicials, el rebuig social i com la família va intentar blindar la seva fortuna mentre milers de persones morien per sobredosi.

El mecanisme de la tragèdia

Keefe utilitza una narrativa gairebé de novel·la negra per explicar mecanismes complexos:

La corrupció del sistema: L’autor detalla com la FDA (l’agència reguladora dels EUA) va aprovar una etiqueta que deia que el fàrmac era més segur que altres analgèsics, basant-se en dades inexistents.

El filantropisme com a rentat de cara: Els Sackler van utilitzar el mecenatge en museus (el Louvre, el Met, el British Museum) per comprar prestigi social i fer que el seu cognom fos sinònim d’art, no de droga.

L’estructura corporativa: Analitza com la família va dissenyar Purdue Pharma per extreure’n milers de milions de dòlars cap a comptes privats, protegint-se legalment de la fallida de l’empresa.

Keefe també detalla com la companyia no només va vendre un fàrmac, sinó que va corrompre la pràctica mèdica mitjançant una infraestructura de manipulació sense precedents, incloent gratificacions. Va contractar i formar centenars de representants amb una consigna clara: superar la fòbia als opioides.

• Targeting de precisió: Mitjançant bases de dades de receptes, identificaven els metges que ja receptaven molts analgèsics i els bombardejaven amb visites.

• La mentida de l’1%: Els visitadors anaven armats amb un gràfic (basat en una simple carta al director d’una revista mèdica, no en un estudi real) que deia que el risc d’addicció era inferior a l’1%.

• El cinquè signe vital: Varen finançar campanyes perquè el dolor fos considerat el cinquè signe vital (juntament amb la pressió arterial o el pols). Això obligava els metges a tractar el dolor de manera agressiva i ràpida, sovint recorrent a la solució més fàcil i promocionada: l’OxyContin.

• Esquema de Speakers: Pagaven fortunes a metges influents per fer conferències en hotels de luxe (sovint amb totes les despeses pagades per a les seves famílies) per explicar els beneficis de l’OxyContin als seus col·legues.

• Càtedres i beques: Van finançar departaments universitaris i revistes mèdiques senceres, assegurant-se que el relat acadèmic sobre el dolor estigués alineat amb els seus interessos comercials.

Una de les maniobres de màrqueting més perverses va ser la creació de terminologia pseudomèdica: Quan els pacients començaven a patir síndrome d’abstinència abans de la següent dosi (perquè l’efecte de 12 hores promès era mentida), Purdue deia als metges que no era addicció, sinó dolor de transició (breakthrough pain).

La solució? En lloc de canviar de medicament, instaven el metge a pujar la dosi. Això augmentava els beneficis de l’empresa i, tràgicament, la dependència física del pacient.

Per què és una obra imprescindible?

• Rigurositat documental: Keefe ha basat el llibre en centenars d’entrevistes, documents filtrats i correus interns que mostren una fredor esgarrifadora per part de la família.

• Narrativa absorbent: Tot i ser un llibre d’investigació periodística de més de 500 pàgines, es llegeix com un thriller. No només informa, sinó que genera una reacció emocional.

• Absència de maniqueisme: Tot i que el judici moral és clar, l’autor deixa que siguin les accions i les paraules dels mateixos Sackler les que els condemnin, sense necessitat d’adjectius incendiaris.

Matisos

• Focus en els Sackler vs. les víctimes: Alguns lectors poden trobar a faltar més veus de les víctimes directes de l’addicció, ja que Keefe decideix mantenir el focus gairebé exclusivament en els despatxos i la dinastia familiar.

• Complexitat legal: El darrer terç, centrat en els processos de fallida i els litigis, pot resultar una mica més dens pel lector que busca només la part biogràfica.

Spoiler

Purdue Pharma es va declarar en fallida el 2019. Va ser una maniobra legal per aturar les milers de querelles individuals i estatals que l’empresa tenia a sobre. En lloc de milers de judicis, tot es va concentrar en un únic tribunal de fallides.

Després d’anys de dures negociacions, es va arribar a un acord que incloïa:

Dissolució de Purdue: L’empresa deixa d’existir com a entitat privada i es transforma en una corporació de benefici públic dedicada a combatre la crisi d’opioides.

Aportació econòmica: La família Sackler va acceptar pagar uns 6.000 milions de dòlars al llarg de diversos anys. Aquests diners es destinen a fons per a la rehabilitació de drogoaddictes i compensacions a les víctimes.

Pèrdua del cognom: S’han retirat els noms dels Sackler de museus i universitats arreu del món.

El gran triomf dels Sackler en les negociacions (i el gran escàndol per a les víctimes) va ser la inclusió d’una clàusula que els atorgava immunitat total davant de futures querelles civils relacionades amb els opioides. Això vol dir que, a canvi dels 6.000 milions, la família queda protegida per sempre de ser demandada civilment pel cas de l’OxyContin.

Recentment, el Tribunal Suprem dels EUA va bloquejar temporalment aquest acord de fallida precisament per la qüestió de la immunitat. El debat jurídic se centra en si un jutge de fallides té la potestat d’alliberar de responsabilitat a persones (els Sackler) que no s’han declarat personalment en fallida, sinó que només ho ha fet la seva empresa.

L’imperi del dolor és una denúncia devastadora sobre la cobdícia corporativa i la impunitat del capitalisme dinàstic. Keefe aconsegueix que el lector entengui que la crisi dels opioides no va ser un error mèdic o un accident, sinó un pla de negoci executat amb precisió i una absoluta falta d’empatia.

És, probablement, el llibre més important per entendre les esquerdes morals dels Estats Units del segle XXI.