Ohkwá:ri-tón

La relació entre la xarxa Atlas Network i el context polític i econòmic d’Espanya s’articula a través de diversos think tanks locals que formen part d’aquesta xarxa global. Aquests centres d’estudi comparteixen la missió de promoure el liberalisme econòmic, la limitació de l’Estat i la defensa del lliure mercat.

Presència a Espanya

A Espanya, hi ha diverses organitzacions que han estat vinculades o han rebut suport d’Atlas Network. Algunes de les més destacades inclouen:

• Fundación Civismo: Es defineix com un centre de pensament que promou la llibertat individual, el govern limitat i la responsabilitat personal. Participa activament en debats sobre fiscalitat, regulació econòmica i polítiques públiques des d’una òptica liberal.

• Instituto Juan de Mariana: És potser un dels més coneguts en l’òrbita de les idees liberals i llibertàries a Espanya. Es dedica a la difusió de l’Escola Austríaca d’economia, la crítica a la intervenció estatal en l’economia i la promoció de la llibertat d’empresa.

Com s’integren en el debat públic espanyol

Aquestes entitats utilitzen diverses vies per influir en l’agenda política i social del país:

• Producció d’informes i estudis: Publiquen anàlisis sobre la càrrega impositiva, la sostenibilitat del sistema de pensions, la despesa pública o la burocràcia, oferint alternatives basades en la reducció de l’àmbit estatal.

• Debat cultural i mediàtic: Els seus experts col·laboren habitualment en mitjans de comunicació, oferint una perspectiva liberal que qüestiona, per exemple, els augments de l’impost de societats, l’increment del salari mínim interprofessional o les regulacions en el mercat del lloguer.

• Formació i esdeveniments: Organitzen seminaris, cursos i conferències on s’intenta captar joves estudiants i professionals, creant una base de coneixement que després es trasllada a l’opinió publicada.

Impacte en la política nacional

Tot i que no són partits polítics, el seu impacte es manifesta en:

• Desplaçament del discurs: Han aconseguit que termes com infierno fiscal o la necessitat d’aprimar l’administració formin part del debat polític habitual, obligant altres forces polítiques a posicionar-se respecte a aquestes propostes.

• Connexions amb partits: En molts casos, hi ha una permeabilitat entre el pensament d’aquests think tanks i les propostes econòmiques de partits polítics de centre-dreta o dreta a Espanya (com el PP o Vox, tot i que amb matisos i diferències internes importants).

A Espanya, la crítica a aquestes organitzacions sovint prové dels sectors més a l’esquerra de l’espectre polític, que els assenyalen per:

• Finançament: Qüestionen l’origen dels seus fons i les connexions internacionals, argumentant que promouen interessos que no sempre coincideixen amb el model d’Estat del Benestar consolidat a Europa.

• Impacte social: Critiquen que les seves polítiques de desregulació podrien debilitar els serveis públics bàsics (sanitat, educació) que són pilars del consens social espanyol.

En resum, la xarxa d’Atlas a Espanya funciona com un laboratori d’idees que treballa constantment per canviar la percepció pública sobre el paper que ha de tenir l’Estat, amb l’objectiu que les seves propostes liberals passin de ser teòriques a ser aplicades en el món real.

Enfilall