Feixisme
-
Moralina per a criminals: el feixisme Si entenem que la lògica de fons del capitalisme premia l’apropiació, el domini, la instrumentalització dels altres i l’absència de límits morals en favor de l’acumulació o el poder, trobem en la història de la filosofia diversos autors que han teoritzat sobre models humans que s’emmotllen a aquests requisits.…
-
Analitzem el Programa Electoral d’Aliança Catalana, elaborat per la seva Secretaria d’Estudis i Programes de cara a les eleccions del 2024, on es detallaven els eixos principals i les propostes del partit, i mirem quines es poden dur realment a terme i quines depenen d’altres. En concret de l’estat espanyol. No és pas que AC,…
-
L’adopció o l’alineament amb ideologies d’extrema dreta o feixistes resulta estratègicament contraproduent per al moviment independentista català per motius estructurals, geopolítics i sociològics. Aïllament internacional L’estratègia històrica del sobiranisme català ha estat apel·lar a la Unió Europea i als valors democràtics occidentals (drets humans, autodeterminació, dret internacional). Una deriva feixista o d’extrema dreta tanca automàticament…
-
La contemporització (appeasement o pacificació) amb el feixisme consisteix a fer concessions polítiques, territorials o socials a moviments o règims autoritaris, sovint amb arguments de tipus s’ha de comprendre que…, amb l’esperança d’apaivagar-los, integrar-los o evitar un conflicte major, fet que històricament només ha servit per enfortir-los. Pacte de Múnic (1938): Regne Unit i França…
-
Pier Paolo Pasolini opera a dos nivells simultanis: d’una banda, utilitza el feixisme històric (la República de Salò) com a marc escènic, però, de l’altra, en fa una relectura per criticar el que ell anomenava el nou feixisme del seu temps (el neocapitalisme de consum). El mateix director va deixar escrita una frase clau que…
-
El cercle de la merda és, sense dubte, el bloc més incòmode, visceral i literalment vomitiu de la pel·lícula. Tanmateix, reduir-lo a una mera provocació escatològica seria errar el tret. Per a Pier Paolo Pasolini, la coprofàgia (l’acte de menjar excrements) és el cor conceptual de la seva crítica econòmica. És la metàfora perfecta, gairebé…
-
La institucionalització de l’anarquia del poder, es concreta en una de les paradoxes més angoixants que planteja la pel·lícula. L’expressió anarquia del poder (un concepte que el mateix Pasolini utilitza en les seves entrevistes) sembla un oxímoron, però defineix perfectament la naturalesa del totalitarisme modern: la situació en què el poder absolut es pot permetre…
-
Salò no és una pel·lícula sobre el feixisme del passat (el de Mussolini), sinó una crítica ferotge al feixisme del present de Pasolini: el neocapitalisme i la societat de consum. Pasolini, a través dels seus escrits periodístics (recollits a Escrits corsaris), defensava que el capitalisme de consum havia aconseguit una devastació cultural i antropològica molt…
-
Ens endinsem en una de les obres més radicals, extremes i polítiques de la història del cinema: Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), l’última pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, estrenada pòstumament poc després del seu brutal (i encara misteriós) assassinat a la platja d’Òstia. Pasolini utilitza la novel·la inacabada del Marquès de Sade…
-
Tots ens diem Alí (1974), el títol original de la qual és l’expressió en alemany incorrecte, com ho diria un immigrant nouvingut, Angst essen Seele auf (por menja ànima), és segurament l’obra més rodona, cèlebre i commovedora de Rainer Werner Fassbinder. Aquest títol original, de manera gramaticalment correcta en alemany, hauria de ser: Angst frisst…