Ohkwá:ri-tón

Analitzem el Programa Electoral d’Aliança Catalana, elaborat per la seva Secretaria d’Estudis i Programes de cara a les eleccions del 2024, on es detallaven els eixos principals i les propostes del partit, i mirem quines es poden dur realment a terme i quines depenen d’altres. En concret de l’estat espanyol. No és pas que AC, en aquesta qüestió, sigui diferent d’altres partits, només que la (suposada) radicalitat de la seva proposta s’ho mereix.

Eix nacional i sobiranisme

Independència: Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i presa de control del territori si obtenen majoria absoluta al Parlament. Mentrestant, advoquen per preparar el país per a la secessió (diplomàcia, sobirania energètica i financera, reducció del deute). Això mateix predicava el processisme, cap novetat.

Defensa i relacions internacionals: Creació d’un exèrcit propi per a una Catalunya independent, alineament amb les democràcies liberals occidentals i una postura pragmàtica dins la Unió Europea defensant els interessos nacionals (etnonacionalisme dissimulat).

El que amaguen: La DUI i la creació d’un exèrcit propi topen directament amb la Constitució Espanyola (art. 2 sobre la unitat d’Espanya i art. 8 sobre les Forces Armades). La seva aplicació implicaria la intervenció immediata de l’Estat (via article 155, tribunals i repressió policial).

Ni DUI ni exèrcit son viables sense afrontar un procés independentista violent i repressiu previ, que AC no explica com es podria dur a terme. És una falca per captar l’independentisme desencantat amb els partits tradicionals i serveix per projectar una imatge de sobiranisme seriós i d’Estat fort. Curiosament, el gruix dels votants d’AC (desencantats) son de la mateixa classe mitjana al·lèrgica a qualsevol risc que va deixar el procés en mans de polítics igual d’al·lèrgics. Un procés que no porta enlloc si no s’està disposat a assumir riscos. En conseqüència, la proposta és un bluf.

Anant al pràctic, perquè una Catalunya independent fos admesa a la Unió Europea o a l’OTAN (com proposa el programa), caldria la ratificació per unanimitat de tots els estats membres. Països com Espanya o França, amb moviments sobiranistes interns, exercirien un vet immediat davant d’un procés unilateral. I la creació d’un exèrcit propi requeriria proveïdors d’armament, formació i cooperació en matèria d’intel·ligència. En no comptar amb el reconeixement de l’OTAN ni dels països de l’entorn, el desenvolupament d’una estructura militar efectiva resultaria inviable en la pràctica.

Immigració, seguretat i presons

Immigració: Moratòria en immigració econòmica fins a recuperar la capacitat d’integració lingüística i reduir l’atur. Aplicar la Llei d’Estrangeria, la deportació d’immigrants delinqüents, la repatriació d’immigrants il·legals i el retorn dels MENA als seus països d’origen.

Diagnosi:

• Nativisme etnonacionalista: Es conceptualitza la identitat i la cohesió social a través de la priorització de la població autòctona davant de la població migrant. Aquesta distinció entre nosaltres i els altres lliga amb les teories neofeixistes sobre etnopluralisme i la preservació de la puresa cultural.

• Criminalització del col·lectiu migrant: Es vincula de manera directa la immigració amb la delinqüència i la pèrdua de recursos, promovent moratòries, expulsions massives i deportacions, un tret característic dels discursos d’extrema dreta radical.

El que amaguen: La suspensió d’entrada d’immigrants econòmics o la repatriació d’ofici de certs col·lectius són competències de l’Estat central i vulneren el dret europeu. Prometre-ho a nivell autonòmic funciona com a esquer per a la frustració ciutadana amb la seguretat o els serveis públics.

Seguretat ciutadana: Increment d’efectius policials (2,5 Mossos i 1,5 policies locals per cada 1.000 habitants), ampliació de càmeres de vigilància, creació de jutjats especials per a judicis ràpids (24-72 hores) per a multireincidents i canvis legals per desallotjaments okupes en 48 hores o en calent.

Sistema penitenciari: Reconeixement dels treballadors de presons com a agents de l’autoritat i cos propi, aturada del pla de medi obert penitenciari, construcció d’un nou centre penitenciari de grans dimensions i repatriació dels reclusos estrangers.

Diagnosi:

• Puny de ferro i seguretat: Les mesures de seguretat proposades accentuen el control punitiu: construcció de megapresons, judicis ràpids, expansió de la vigilància i augment de la presència policial, relegant les polítiques de reintegració i prevenció social.

El que amaguen: Polítiques com la moratòria en immigració, la deportació de persones migrants, el requisit de la llengua per als permisos de treball, la modificació de penes per a reincidents o la reforma de judicis ràpids depenen exclusivament de la legislació estatal (Codi Penal, Llei d’Estrangeria i Llei Orgànica del Poder Judicial). El Parlament de Catalunya no té cap facultat jurídica per aprovar ni executar aquestes mesures.

Llengua, educació i cultura

Llengua catalana: Examen de català obligatori per obtenir permís de treball i per a l’obtenció del títol de C1 en acabar l’ESO. Recuperació dels accents diacrítics i inspeccions per assegurar el compliment de la immersió a les aules.

Ensenyament i universitats: Model educatiu basat en el mèrit, l’esforç i l’autoritat docent, prenent com a referència sistemes com els de Singapur o Estònia. Implementació del sistema de vouchers (xec escolar) i modulació de les matrícules universitàries segons la demanda laboral.

Diagnosi:

• Llengua com a filtre d’accés: Ús de la llengua catalana no només com a element de cohesió, sinó com a requisit obligatori condicionant per als permisos de treball, converteix un dret en una barrera administrativa excloent per als col·lectius no autòctons.

• Revisió de l’educació i la cultura: Model educatiu basat exclusivament en l’autoritat i el mèrit, juntament amb el desmantellament de certs consensos mediàtics o culturals existents, reflecteix un intent de dirigir la narrativa cultural des del poder institucional.

El que amaguen: Exigir requisits discriminatoris per treballar segons la llengua o aplicar polítiques d’estrangeria de rebuig vulneraria directament tractats internacionals de drets humans i directives de la Unió Europea relatives a la lliure circulació i al dret d’asil.

Cultura i mitjans: Despolitització de TV3, eliminació del sectarisme mediàtic i suport a la creació de continguts digitals i artístics en català.

El que amaguen: Cultura i mitjans es un acudit.

Economia, fiscalitat i indústria

Model econòmic i indústria: Que la indústria arribi al 25% del PIB l’any 2030. Enfortiment de l’Institut Català de Finances (ICF) i creació d’un fons sobirà d’inversió.

Fiscalitat i retallada de despeses: Rebaixa generalitzada d’impostos, deflactació de l’IRPF i eliminació dels impostos de successions, donacions i patrimoni. Reducció d’alts càrrecs, conselleries i despeses superflus a l’administració.

El que amaguen: La proposta de reduir dràsticament impostos (eliminar Patrimoni, Successions i deflactar IRPF) combinada amb un augment del despesa en seguretat, presons i creació d’estructures d’Estat (exèrcit, agència d’intel·ligència) generaria un dèficit de difícil compensació sense retallades profundes en serveis bàsics com la sanitat (ja prou retallats actualment).

Habitatge i Barcelona: Derogació de la llei de limitació de preus de lloguer, incentius a la construcció/reforma i eliminació de l’Impost de Transmissions Patrimonials per el primer habitatge. Pla de neteja, seguretat i millora de transports per a Barcelona.

El que amaguen: En aquest cas res. Per un pla de neteja, seguretat i millora de transports a la resta de país, ja s’ho faran.

Família, entorn natural i infraestructures

Família i natalitat: Creació de la Secretaria de Foment de la Natalitat i Família i deduccions progressives en el tram autonòmic de l’IRPF segons el nombre de fills (fins al 30% per a 4 o més fills).

Diagnosi:

• Enginyeria demogràfica: L’accent en la promoció de la natalitat mitjançant la creació d’organismes específics i incentius fiscals encaixa amb la retòrica ultraconservadora de protecció de la família tradicional i la resposta a teories de substitució poblacional.

Energia i aigua: Aposta per una combinació de renovables i energia nuclear mitjançant reactors modulars petits (SMR). Gestió eficient de l’aigua (reparació de fuites, regadiu gota a gota, creació de llacs artificials).

El que amaguen: La transició cap a la sobirania energètica (com la implementació de reactors nuclears modulars) requereix dècades de desenvolupament, grans inversions de capital i complexos permisos de seguretat regulats a nivell estatal i europeu.

Món rural i boscos: Tala selectiva i neteja forestal per a la prevenció d’incendis i l’aprofitament energètic de la biomassa. Creació de Zones Econòmiques Especials amb fiscalitat baixa per combatre el despoblament rural.

El que amaguen: Com ja s’ha dit abans, eliminar i reduir ingressos augmentant despeses en seguretat, presons, exercit…? Com?

Societat i democràcia

Democràcia participativa i llibertats: Foment de consultes ciutadanes vinculants per a temes locals o d’impacte (com l’apertura de mesquites o centres de MENA) i defensa de la llibertat d’expressió davant de la cultura de la cancel·lació.

El que amaguen: Preguntaran sobre el que els interessi preguntar. Això ni es novetat ni es només defecte seu.

Conclusions

Apart de promoure polítiques i normatives autoritàries neoliberals racistes i augmentar el nombre d’agents de l’ordre públic, AC no pot fer res del que proposa si no es assolint primer la independència, que no assolirà mai perquè la seva recepta es processista i ja es coneix el resultat d’aquest enfocament. L’alternativa es assumir que l’Estat espanyol farà un ús extens de la repressió, violenta o no. Però AC, com la resta de partits, ni sap ni vol afrontar-ho. Per tant totes les propostes son fum.