Ohkwá:ri-tón

The War on Everyone és una obra crucial del periodista d’investigació i podcaster Robert Evans. Publicat l’any 2019, es defineix exactament com un audio-assaig o una docusèrie en format àudio, acompanyat d’un llibre digital completament gratuït.

L’assaig és una crònica històrica, periodística i sociològica profunda sobre com s’ha construït, modernitzat i estès el feixisme i el supremacisme blanc als Estats Units. Evans hi connecta les tàctiques de captació digitals actuals (fòrums, mems, trolling) amb l’evolució històrica de la violència de l’extrema dreta de les últimes dècades.

Mostra com figures com Timothy McVeigh (l’atemptat d’Oklahoma City), Anders Breivik o els tiradors de Christchurch i de la sinagoga Tree of Life no són llops solitaris aïllats, sinó el resultat d’un mateix engranatge ideològic i tàctic perfectament dissenyat fa dècades.

L’objectiu de l’autor és desmuntar els codis de l’extrema dreta a internet (com la ironia utilitzada com a escut en espais com 4chan) per fer entendre al gran públic com funciona la radicalització moderna.

Evans, fidel a la seva filosofia de distribució oberta d’informació crítica, va llançar el projecte sota una premissa: havia de ser completament gratuït i sense anuncis.

Temes clau i estructura de l’obra

La sèrie funciona com una lliçó d’història molt accessible però rigorosament documentada. Evans hi detalla com idees que abans eren marginals s’han anat introduint gradualment en el debat polític general (mainstream). El text s’estructura a través de diverses eres històriques:

Les arrels del feixisme modern: L’autor rastreja el llinatge del nacionalisme blanc nord-americà des de principis del segle XX, analitzant la segona onada del Ku Klux Klan, els Silver Shirts (Camises Platejades) i els primers simpatitzants nazis als EUA.

La reorganització post-II Guerra Mundial: S’explica com el moviment es va reformular després de la caiguda de l’Alemanya nazi, destacant figures com George Lincoln Rockwell (fundador del Partit Nazi Americà) i la introducció del concepte de resistència sense líders (leaderless resistance), una tàctica dissenyada perquè les xarxes extremistes fossin més difícils d’infiltrar i desmantellar.

El Nord-oest del Pacífic i la radicalització violenta: Una part important de l’obra es concentra en l’anomenat Northwest Territorial Imperative i en les accions violentes de grups dels anys 80 com The Order (responsables de robatoris a furgons blindats i de l’assassinat del presentador de ràdio jueu Alan Berg).

El moviment de milícies i Oklahoma City: Evans dissecciona com els fets de Ruby Ridge i Waco a principis dels 90 van catalitzar el moviment de milícies antigovernamentals, un camí que va culminar en l’atemptat d’Oklahoma City l’any 1995 per part de Timothy McVeigh.

El salt al món digital: Les últimes seccions analitzen com l’arribada d’internet, els fòrums d’imatges (com 4chan i 8chan) i la cultura dels mems van transformar radicalment els mecanismes de captació, preparant el terreny per a l’aparició de l’anomenada Alt-Right (dreta alternativa) i els disturbis de Charlottesville el 2017.

Estil i objectiu

Com que Evans combina el periodisme d’investigació amb un estil narratiu directe i informal, el text es llegeix pràcticament com el guió d’un documental. L’obra evita idealitzar o engrandir aquests personatges; al contrari, busca:

• Desmitificar els líders extremistes per entendre el seu impacte real i estratègic.

• Analitzar les tècniques de propaganda específiques que s’utilitzen per radicalitzar la gent comuna.

• Connectar els moviments històrics del segle XX amb les subcultures polítiques d’internet d’avui dia.

Dins els cercles de periodisme d’investigació i de recerca sobre antifeixisme, aquest text es considera una guia introductòria fonamental per entendre com s’ha construït estructuralment l’extremisme domèstic als Estats Units.