La Atlas Network no dissenya polítiques públiques per si mateixa de la mateixa manera que un govern, sinó que actua com a catalitzador ideològic i estratègic. La seva funció és proporcionar el marc teòric, la formació i el finançament perquè els seus think tanks locals (més de 600 arreu del món) defensin i implementin polítiques específiques en els seus respectius països.
Aquestes polítiques solen alinear-se amb el liberalisme econòmic clàssic, el llibertarisme i, en certs contextos, conservadorisme social.
Eixos temàtics de les seves polítiques
Les entitats membres de la xarxa solen promoure les següents àrees:
- Desregulació econòmica: Eliminació de traves burocràtiques i normatives que consideren que frenen l’emprenedoria i la competència.
- Privatització: Foment de la gestió privada en sectors que tradicionalment han estat públics, incloent-hi l’educació, la sanitat i infraestructures.
- Reducció de la despesa pública: Defensa de l’austeritat pressupostària, retallada d’impostos i limitació de la intervenció de l’Estat en l’economia.
- Drets de propietat: Forta protecció jurídica i promoció dels drets de propietat privada com a base indispensable per a la llibertat individual.
- Sound Money (Diners sòlids): Suport a polítiques monetàries que evitin la inflació, sovint criticant les polítiques bancàries centrals que consideren expansives.
Estratègies d’implementació
La xarxa no només impulsa idees, sinó que té mètodes definits per aconseguir que aquestes es converteixin en realitat política:
- Batalla cultural: Utilitzen un llenguatge dissenyat per connectar emocionalment amb el públic, centrant-se en conceptes com llibertat, emprenedoria i independència per contrarestar narratives estatistes o col·lectivistes.
- Formació de quadres: A través de la seva acadèmia, formen futurs assessors, líders polítics i opinadors que, quan arriben a posicions de poder o als mitjans, apliquen les visions del lliure mercat en la presa de decisions.
- Localització de l’agenda: Encara que la xarxa és global, els think tanks membres estan arrelats en la política local. Això els permet adaptar les polítiques al context de cada país (ja sigui a Llatinoamèrica, Europa o Àsia), fent-les semblar propostes nascudes de la societat civil local.
Crítiques i controvèrsies
Com que actuen com una xarxa de pressió, són objecte d’intens debat:
Pels defensors són vistos com la infraestructura necessària per protegir la llibertat econòmica i individual contra els abusos o la ineficiència dels governs.
Els crítics l’acusen de ser una estructura d’influència opaca que, sota una aparença de pluralitat, imposa un model neoliberal uniformitzat, interferint en les democràcies locals i, en alguns casos, donant suport a moviments de dreta o extrema dreta.
L’impacte de la Atlas Network no rau en una sola llei escrita, sinó en la seva capacitat d’haver establert el sentit comú sobre el que és econòmicament possible en gran part del món occidental actual.
Enfilall
Deixa un comentari…