A The War on Everyone (La guerra contra tots), una coneguda sèrie de text i d’àudio-documental escrita i produïda pel periodista d’investigació i podcaster nord-americà Robert Evans, no només es descriu la violència física, sinó que detalla com es militaritzen la ment i les estructures civils.
L’armamentització de la cultura i el victimisme (Cultural Weaponization)
Un dels punts clau que destaca l’obra és com els moviments extremistes transformen la cultura popular i el sentiment d’identitat en munició ideològica.
La construcció de l’amenaça existencial: Des del Ku Klux Klan fins a l’actualitat, s’ha utilitzat la narrativa del gran reemplaçament o de la pèrdua de valors per fer creure a un sector de la població (principalment homes blancs) que estan sota atac. En convèncer algú que la seva destrucció és imminent, qualsevol acte violent es comença a percebre com una defensa pròpia legítima.
L’apropiació de la cultura pop: Evans analitza com l’anomenada Alt-Right va armamentitzar la cultura d’internet (mems, fòrums, humor irònic). L’humor es converteix en un escut: permet difondre idees feixistes o racistes disfressades de broma, rebaixant la resistència psicològica de la societat i normalitzant el discurs d’odi.
La descentralització: La societat com a camp de batalla invisible
L’obra posa molt d’èmfasi en l’evolució tàctica de l’extremisme, especialment a través del concepte de resistència sense líders (leaderless resistance), teoritzat per Louis Beam als anys 80 i 90.
Cèl·lules autònomes i llops solitaris: En lloc d’un exèrcit tradicional amb una línia de comandament clara, s’incita els individus a actuar de manera aïllada però moguts per una mateixa ideologia.
Armamentització de l’individu comú: Això dilueix la frontera entre el civil i el combatent. Qualsevol persona amb connexió a internet es converteix en una cèl·lula potencial. La societat civil esdevé el mateix teixit on s’amaga l’enemic, generant un estat de paranoia constant i dificultant enormement l’acció de la intel·ligència policial.
L’armamentització del teixit legal i geogràfic
L’assaig d’Evans mostra com els buits legals i la mateixa geografia dels Estats Units es van utilitzar de forma estratègica militar.
Santuaris geogràfics: El Northwest Territorial Imperative (l’intent de crear un estat només per a blancs al nord-oest dels EUA) va ser un intent de balcanitzar el país, aprofitant regions aïllades i muntanyoses per construir bases d’operacions paramilitars fora del control federal.
La Segona Esmena i el fetitxisme de les armes: Evans descriu com el moviment de les milícies dels anys 90 (Militia Movement) va agafar el dret constitucional a portar armes i el va transformar en una ideologia d’insurrecció armada. L’arma de foc deixa de ser un instrument de caça o defensa personal i passa a ser un símbol polític de resistència contra l’Estat, militaritzant la vida quotidiana de comunitats senceres.
Armamentització de la informació i la desinformació
Finalment, l’obra és una crònica de com els fets reals i la veritat objectiva són sistemàticament destruïts per crear realitats paral·leles.
Aprofitament de traumes col·lectius: Evans detalla com esdeveniments com els setges de Ruby Ridge i Waco van ser completament reinterpretats per la propaganda de la ultradreta. Es van extreure de context per crear el mite d’un govern tirànic que vol assassinar els seus propis ciutadans.
Guerra d’informació de quarta generació: En l’era digital, la veritat és irrellevant; el que compta és saturar l’espai públic amb teories de la conspiració (com el naixement de l’ecosistema conspiranoic que va portar a QAnon o l’assalt al Capitoli). La desinformació s’utilitza com una eina de fragmentació social: si la societat no es posa d’acord en quins fets són reals, la convivència democràtica s’esfondra.
Des d’aquesta perspectiva, The War on Everyone demostra que l’armamentització de la societat no comença quan algú prem un gallet, sinó molt abans. Comença quan es dissenyen fàbriques de radicalització digital, es militaritza el discurs polític i es transforma el veí en un enemic existencial. L’arma definitiva d’aquests moviments no és el rifle, sinó la capacitat de trencar la cohesió social i fer que el conflicte sembli inevitable.
Enfilall
Deixa un comentari…