En el llibre LikeWar: The Weaponization of Social Media es descriu a l’ISIS (Estat islàmic) com els primers nadius digitals de la guerra moderna.
ISIS, Startup del terror
Els autors analitzen com un grup que operava en el desert va aconseguir dominar l’agenda global. No ho van fer només amb armes, sinó amb estratègies de màrqueting digital.
Les seves execucions i batalles es gravaven amb càmeres d’alta definició, drons i muntatges que imitaven els videojocs (amb qualitat de hollywood com Call of Duty). L’objectiu no era només fer por, sinó atraure. Buscaven vendre una aventura èpica per reclutar joves d’arreu del món.
La batalla de Mossul a Twitter
Un dels exemples més impactants és la conquesta de Mossul el 2014. L’ISIS no va guanyar només perquè fos més fort militarment (eren uns pocs milers contra un exèrcit iraquià molt superior en nombre). va guanyar perquè van inundar les xarxes socials amb el hashtag #AllEyesOnISIS.
Van crear una aplicació anomenada The Dawn of Glad Tidings que, un cop instal·lada, feia que els usuaris donessin el seu compte de Twitter a l’ISIS per publicar missatges automàticament. Com a resultat l’exèrcit iraquià, en veure milers de missatges sobre la invencibilitat de l’ISIS, va entrar en pànic i va abandonar la ciutat sense lluitar. Els tuits van vèncer els tancs.
La Viralitat com a arma de guerra
El llibre defineix una nova regla: En el LikeWar, la veritat importa menys que la capacitat de ser compartit.
L’ISIS va entendre que l’algoritme de Twitter i Facebook premia el contingut extrem. Van utilitzar bots per manipular les tendències (trending topics) i obligar els mitjans de comunicació tradicionals (CNN, BBC) a parlar d’ells.
El canvi en el reclutament
Abans, un grup terrorista necessitava un líder religiós en una mesquita secreta per convèncer algú. Amb la weaponization de les xarxes el reclutador pot estar a milers de quilòmetres i la radicalització passa a la bústia de missatges privats de l’usuari, de manera personalitzada i constant.
La gran revelació és que el control de la narrativa és tan important com el control del territori. L’ISIS va demostrar al món que un grup petit pot projectar una imatge de superpotència si sap com manipular els algoritmes de les xarxes socials.
Això va obrir la veda perquè altres actors (com governs i partits polítics) comencessin a utilitzar exactament les mateixes tàctiques per als seus propis fins.
La doctrina de la Guerra Híbrida
Rússia també ha integrat el món digital en la seva estratègia militar. Ja no es tracta només d’enviar tancs, sinó d’utilitzar el que s’anomena maskirovka (l’art de l’engany rus) en format digital: l’ús de les xarxes permet a un estat dur a terme atacs (com la invasió de Crimea) mentre oficialment nega la seva participació, utilitzant les xarxes per crear dubtes i confusió (no són soldats russos, són voluntaris locals).
Els Petits Homes Verds i els Smartphones
Un dels exemples més fascinants és com els telèfons intel·ligents es converteixen en sensors de combat:
Geolocalització per selfies: Els soldats russos que publicaven fotos a Instagram mentre eren oficialment a Rússia acabaven revelant la seva ubicació real dins d’Ucraïna gràcies a les metadades de les fotos.
Intel·ligència de fonts obertes (OSINT): El llibre explica com grups de ciutadans i investigadors (com Bellingcat) van començar a utilitzar les xarxes socials per desmentir les mentides dels governs, demostrant que el camp de batalla digital és transparent i perillós per a tots dos bàndols.
La Troll Farm (fàbrica de trolls) de Sant Petersburg
Singer i Brooking descriuen el funcionament de la Internet Research Agency (IRA). No es tracta de hackers solitaris, sinó d’una oficina amb centenars de treballadors amb torns de 12 hores que tenen un objectiu clar:
- Inundació d’informació: No busquen necessàriament que la gent cregui una mentida concreta, sinó que hi hagi tantes versions diferents de la realitat que el ciutadà mitjà es cansi i decideixi que la veritat és impossible de saber.
- Atiar la divisió: Creen perfils falsos que simulen ser de bàndols oposats (per exemple, un perfil pro-armes i un anti-armes als EUA) per fer-los barallar i fracturar la societat des de dins.
La serie Undeclared War (2022) de Channel 4 fa una bona dramatització del treball d’aquesta agencia.
El paper dels civils: Soldats involuntaris
El capítol destaca com qualsevol civil amb un telèfon es converteix en part del camp de batalla:
- Gravant el moviment de tropes.
- Compartint propaganda sense saber-ho.
- Convertint-se en objectius de ciberatacs psicològics.
La frontera entre la guerra i la pau s’ha difuminat. En el passat, la guerra tenia un inici i un final clars. En el camp de batalla digital, la guerra és constant; és una lluita permanent per influir en la ment de la població enemiga i desestabilitzar les seves institucions sense haver de disparar ni una sola bala.
Enfilall
Deixa un comentari…