Les regles fonamentals que descriuen els autors de LikeWar: The Weaponization of Social Media explicant com es guanya aquesta guerra utilitzant les pròpies regles de les plataformes.
Regla de l’Atenció (Economia de l’Atenció)
En el LikeWar, l’objectiu no és convèncer amb la veritat, sinó segrestar l’atenció. L’algoritme no té moral; només entén de mètriques de compromís (engagement).
Les plataformes prioritzen el contingut que genera emocions fortes (ràbia, por, indignació) perquè és el que ens manté més temps mirant la pantalla. És el biaix cap a la negativitat. I Una mentida impactant viatja més ràpid que una veritat avorrida. Els combatents digitals dissenyen els seus missatges per ser compartibles, no per ser certs.
Estratègia de la Inundació (Flooding)
Ja no es tracta de censurar la informació (com feien les dictadures del segle XX), sinó d’ofegar-la.
Si hi ha una notícia que perjudica un govern, aquest no intenta esborrar-la; envia milers de bots a publicar notícies contradictòries, mems o teories de la conspiració. L’usuari acaba tan confús i aclaparat que deixa de buscar la veritat i simplement es queda amb la versió que més s’ajusta als seus prejudicis.
Les Cambres de Ressonància
L’algoritme està dissenyat per donar-te més d’allò que ja t’agrada. És l’efecte cambres de ressonància: Si interactues amb contingut d’un bàndol polític, l’algoritme t’amagarà les opinions de l’altre bàndol. Això crea una fragmentació social on cada grup viu en una realitat paral·lela, el que fa que la radicalització sigui extremadament fàcil de provocar des de fora.
La Manipulació de la Validació Social
Els humans som animals socials. Si veiem que un missatge té 100.000 likes, tendim a pensar que és veritat o que és una opinió majoritària.
L’efecte astroturfing: Els actors de la LikeWar compren exèrcits de bots per fer veure que una idea té un suport massiu que en realitat no existeix. Això enganya el nostre cervell, que busca seguretat en el consens del grup.
El Manual de Joc (The Playbook)
En aquest capítol, els autors detallen les quatre claus per guanyar la batalla digital:
- Narrativa: Una història senzilla de nosaltres contra ells.
- Emoció: Especialment la indignació.
- Comunitat: Fer que l’usuari senti que forma part d’una tribu digital.
- Inundació: Repetir el missatge fins que sembli l’única realitat existent.
La fi de la veritat: la destrucció de la noció de realitat compartida
L’erosió de la confiança: Els autors expliquen que quan estem inundats de notícies falses, bots i propaganda, la resposta de la gent no és només creure’s una mentida, sinó deixar de creure en tot. Això crea un buit on les institucions (premsa, ciència, governs) perden tota l’autoritat.
La veritat com a elecció personal: En el món digital, la veritat ja no és quelcom que es pot demostrar amb fets, sinó quelcom que es tria segons la identitat de cadascú. Si un fet no encaixa amb la meva ideologia, l’algoritme m’ajudarà a trobar una veritat alternativa.
El paper de la IA i els Deepfakes: Els autors adverteixen sobre com les noves tecnologies fan que sigui gairebé impossible distingir què és real de què és un muntatge. Això permet als dictadors i manipuladors dir que qualsevol prova real contra ells és un muntatge de la IA.
Conseqüencies
La democràcia en perill: El llibre conclou que les xarxes socials, tal com estan dissenyades actualment (prioritzant la ràbia i el conflicte per sobre del diàleg), són incompatibles amb una democràcia sana. La democràcia requereix debat i consens; el LikeWar requereix polarització i guerra.
Cap a una nova alfabetització: Els autors proposen que el ciutadà del segle XXI ha d’aprendre a ser un anàlista d’intel·ligència de la seva pròpia vida. Hem de ser conscients que cada vegada que compartim un contingut que ens indigna, estem participant en una guerra de tercers.
La responsabilitat de les plataformes: Tot i que el llibre és crític amb les empreses de xarxes socials (Facebook, X, etc.), també reconeix que no hi ha una solució màgica. Tancar una xarxa social no elimina el conflicte, el trasllada a un altre lloc.
LikeWar acaba amb una idea poderosa: Internet ja no és un món a part; és el món real. La tecnologia no és neutra i l’arma més poderosa en aquest nou tipus de guerra no són els codis de programació, sinó la nostra pròpia psicologia. Els autors ens deixen amb una pregunta oberta: estem disposats a cedir el control de la nostra atenció i de la nostra democràcia als algoritmes que s’alimenten del nostre odi?
Enfilall
Deixa un comentari…