Conflict Is Not Abuse: Overstating Harm, Community Responsibility, and the Duty of Repair, publicat el 2016 per l’escriptora, activista i acadèmica Sarah Schulman, és una de les obres contemporànies més influents i debatudes dins dels cercles d’activisme, justícia social i psicologia social.
La tesi central de Schulman és tan directa com provocadora: en la societat actual, confonem sistemàticament el conflicte (una diferència d’opinions, un desacord o una tensió inherent a les relacions humanes) amb l’abús (una dinàmica de poder asimètrica on hi ha un agressor i una víctima). Segons l’autora, aquesta inflació del llenguatge del trauma s’utilitza per evitar l’autocrítica, eludir la responsabilitat i justificar la crueltat cap als altres.
Els Conceptes Clau: Conflicte vs. Abús
Per a Schulman, discernir correctament entre aquests dos escenaris és una qüestió de justícia i de salut comunitària:
L’Abús: Es caracteritza per una asimetria de poder real. Hi ha un actor dominant que imposa el seu control, i perjudica algú que no té capacitat d’autodefensa o de negociació en igualtat de condicions. L’abús requereix intervenció i protecció de la víctima.
El Conflicte: És una situació de poder compartit o un desacord mutu. Dues parts (persones, grups o estats) tenen diferències, s’han fet mal involuntàriament o expressen necessitats incompatibles. El conflicte no és intrínsecament dolent; és una part inevitable de la convivència que requereix diàleg, negociació i escolta.
El problema de la sobreestatització1 del dany (Overstating Harm)
Schulman afirma que quan una persona confon el malestar o l’ansietat que provoca un conflicte amb un atac o un abús, es col·loca automàticament en el paper de víctima absoluta. Això invalida qualsevol possibilitat de diàleg, ja que amb un abusador no es negocia. Esdevé, per tant, una eina per no mirar el propi comportament.
Mecanismes de Violència Social i Digital
L’autora descriu com aquesta confusió psicològica es trasllada a l’àmbit col·lectiu, actuant com un virus que destrueix les comunitats:
La retirada de la paraula (Shunning / Ghosting): En lloc d’afrontar el malestar parlant, l’individu que es percep com a agredit talla la comunicació de soca-rel. Schulman considera que tallar el contacte unilateralment en situacions de simple conflicte és una forma de crueltat que busca castigar l’altre sense donar-li dret a rèplica.
L’escalada cap a la comunitat (The Role of Bystanders): Quan algú afirma falsament haver estat abusat, sovint busca aliats. La comunitat (amics, xarxes socials) tendeix a solidaritzar-se automàticament amb qui es queixa primer, promovent linxaments públics, cancel·lacions o l’ostracisme de l’altra part. La comunitat, diu Schulman, es converteix en col·laboradora de la crueltat en lloc de fer de mediadora.
De la Intimitat a la Geopolítica
El llibre connecta de manera brillant l’escala micro (les relacions de parella o l’activisme de base) amb l’escala macro (els estats i les guerres).
Schulman utilitza exemples durs i polèmics, com la política de l’estat d’Israel cap a Palestina (especialment el bombardeig de Gaza el 2014) o la criminalització de les persones amb VIH, per il·lustrar com els estats amb un gran poder militar o institucional adopten la retòrica de l’autodefensa desproporcionada. Un estat poderós es presenta com a víctima històrica per justificar una agressió real i massiva sobre una població subordinada, aplicant la mateixa lògica de subversió del dany a nivell geopolític.
La Proposta de Schulman: El Deure de Reparació
Davant d’aquesta dinàmica tòxica, Conflict Is Not Abuse proposa una ètica de la responsabilitat radical:
- L’Auto-examinació: Abans de denunciar que ens estan atacant, hem de preguntar-nos: Quina és la meva part de responsabilitat en aquest malentès? Estic realment en perill o només em sento incòmode?
- L’Obligació de parlar: Schulman defensa que el diàleg directe (sempre que no hi hagi amenaça física real) és un deure. Escoltar el malestar de l’altre i expressar el propi és l’única via cap a la resolució.
- La Mediació Comunitària activa: Els amics o testimonis no s’han de limitar a creure cegament i executar el càstig social. El paper de la comunitat ha de ser el de rebaixar la tensió, insistir que les dues parts parlin i rebutjar l’ostracisme com a solució.
Crítiques
Si bé el llibre ha estat elogiat per obrir un debat imprescindible sobre la cultura de la cancel·lació i la fragilitat d’alguns espais activistes, també ha rebut crítiques notables:
Alguns sectors del feminisme i de la lluita contra la violència masclista consideren que Schulman rebaixa excessivament el llindar del que es considera abús psicològic, cosa que podria ser utilitzada per agressors reals per argumentar que les seves víctimes només estan confoses o exageren un conflicte, i es critica que la seva insistència en el cara a cara pot ser perillosa o inviable en situacions on hi ha manipulació psicològica severa (gaslighting).
Conflict Is Not Abuse és una crida a la maduresa emocional col·lectiva. El diagnòstic de Sarah Schulman adverteix que una societat que no sap sostenir la incomoditat de la diferència, i que busca castigar el dissident sota l’etiqueta de monstre, està condemnada a la fragmentació i a la paranoia.
Enfilall
- Exagerar, inflar o sobredimensionar la gravetat d’un fet, d’un dany o d’un malestar a l’hora de comunicar-lo. ↩︎













Deixa un comentari…