En el tauler del 2026, la pressió de Washington és total, però l’estratègia xinesa per dominar el Heartland (el cor d’Euràsia) ha assolit una maduresa que fa que el món estigui més dividit que mai. Mentre els EUA intenten protegir el Rimland (les costes i els oceans), la Xina està creant una fortalesa continental que els americans no poden bombardejar ni bloquejar fàcilment.
El nou Eix de la Revolta (Xina-Rússia-Iran)
Aquest maig de 2026, s’ha consolidat el que els analistes anomenen l’Eix de l’Upheaval1 (l’Eix del Trastorn).
L’objectiu és crear un sistema econòmic i militar totalment independent del dòlar i dels portaavions americans. La Xina posa la tecnologia i els diners, Rússia posa les matèries primeres i la força militar, i l’Iran actua com la porta de sortida cap al sud.
Si els EUA bloquegen l’Estret d’Ormuz o el de Malaca, la Xina continua rebent petroli rus i iranià per terra a través de canonades que creuen el Heartland.
La Inversió de la Globalització
La pressió americana per fer el friend-shoring (comprar només a països amics) ha tingut un efecte inesperat:
- Dependència tecnològica: Mentre Washington demana als països que comprin energia del segle XX, Pequín ofereix infraestructures del segle XXI (5G, IA, xarxes elèctriques intel·ligents) a preus molt baixos.
- Àsia Central: Països com el Kazakhstan o el Turkmenistan, que abans eren satèl·lits de Rússia, ara miren cap a la Xina. Estan canviant les seves vies de tren i els seus sistemes digitals per connectar-se directament amb Pequín.
El xoc de rutes: IMEC vs. BRI
- L’IMEC (Americà-Indi): És una ruta marítima i democràtica. Depèn de ports lliures i de la pau als oceans.
- La BRI (Xinesa): És una ruta terrestre i autocràtica. Es basa en el control del territori.
La pressió: Els EUA estan obligant Europa a posar aranzels gegantins als productes xinesos (com els cotxes elèctrics), el que està forçant la Xina a buscar mercats alternatius a l’Àfrica i l’Àsia Central, tancant encara més el seu bloc del Heartland.
La paradoxa de la Illa Americana
Si la Xina aconsegueix que Euràsia (on viu el 70% de la població mundial) funcioni com una sola unitat econòmica sota el seu control, els EUA podrien acabar convertits en una illa gegant a l’altre costat de l’Atlàntic.
Podrien ser molt rics i poderosos, però perdrien la capacitat de dictar les regles del joc a la resta del món. Això és el que la pel·lícula Syriana insinuava: que la lluita pel petroli era només l’últim intent desesperat d’Occident per mantenir el control d’una regió que ja se’ls escapava de les mans.
La pressió dels americans és la seva última gran eina. Si no aconsegueixen trencar la connexió entre la Xina, Rússia i l’Iran aquest 2026, el segle XXI serà el segle del Heartland, i el poder es desplaçarà definitivament cap a l’interior d’Àsia.
Enfilall
- El concepte geopolític Eix de l’Upheaval (2024-2026)
El concepte (traduït sovint com l’Eix del Trastorn, de la Commoció o de la Disrupció) és un terme geopolític utilitzat per analistes, historiadors i Think Tanks internacionals (com el Center for a New American Security o l’School of Advanced International Studies amb l’historiador Hal Brands) per descriure la creixent aliança estratègica, militar i econòmica entre un bloc de potències autocràtiques que busquen desafiar i reconfigurar l’ordre internacional liderat per Occident.
Va ser encunyat l’abril de 2024 pels analistes de política exterior Richard Fontaine i Andrea Kendall-Taylor (del Center for a New American Security). El van crear com un joc de paraules per actualitzar el vell concepte de l’Eix del Mal (Axis of Evil) que va utilitzar George W. Bush l’any 2002. En lloc de centrar-se en el mal (un terme molt carregat moralment), van triar Upheaval perquè el propòsit d’aquest bloc és precisament sacsejar, capgirar i trastocar l’ordre internacional liderat per Occident.
Aquest bloc està format principalment per quatre països clau: Rússia, Xina, Iran i Corea del Nord.
A diferència de les aliances formals de la Guerra Freda (com el Pacte de Varsòvia), aquest front no es basa en una ideologia comuna estricte (comunisme vs. capitalisme), sinó en objectius pragmàtics i compartits:
Rebuig a l’hegemonia occidental: Comparteixen el desig compartit d’afeblir la influència dels Estats Units, de l’OTAN i dels seus aliats a Europa, Àsia i l’Orient Mitjà.
Cooperació transaccional i militar: S’ha consolidat un intercanvi mutu de tecnologia militar, armament, energia i suport econòmic per esquivar les sancions internacionals. Per exemple, el subministrament de drons iranians i munició nord-coreana a Rússia per a la guerra d’Ucraïna, o la compra de petroli rus i iranià per part de la Xina.
Sincronització de crisis: Els analistes destaquen que aquestes potències actuen sovint de manera coordinada (o aprofitant el caos aliè) per obrir múltiples fronts de tensió simultanis al globus (Ucraïna, l’estret de Taiwan, el Mar Roig), dispersant així l’atenció i els recursos d’Occident.
Per què es parla de Consolidació el maig de 2026?
El terme ha pres una rellevància crítica en l’actualitat perquè el que abans es veia com una col·laboració oportunista o puntual s’ha estructurat de forma permanent. Els vincles econòmics i els pactes de defensa mútua signats recentment han formalitzat aquest bloc, convertint-lo en el principal motor d’inestabilitat geopolítica global (d’aquí la paraula upheaval, que implica una sacsejada o un trastorn profund de les estructures establertes). ↩︎
Deixa un comentari…