Mastodon

TEL:5 minuts

Syriana: L’ illa americana

Davant d’un escenari on la Xina i els seus aliats intenten blindar el Heartland, Washington no s’està quedant de braços plegats veient com el món es divideix. El pla americà per contrarestar aquesta fortalesa continental es basa en una combinació de geopolítica clàssica (retenir el Rimland) i noves estratègies tecnològiques i econòmiques.
A grans trets, l’estratègia dels EUA per evitar quedar aïllats com una illa es divideix en quatre eixos principals:

Bloqueig per asfixia tecnològica (Chokepoint Strategy)

Si la Xina vol dominar el Heartland mitjançant la tecnologia del segle XXI (IA, 5G, computació quàntica), els EUA intenten tallar-li l’accés a l’oxigen que fa funcionar aquesta tecnologia: els semiconductors d’última generació.

Mitjançant controls d’exportació estrictes i pressió sobre aliats clau (com els Països Baixos amb ASML, el Japó i Taiwan), Washington busca congelar la capacitat de la Xina per fabricar la IA més avançada. Si el Heartland no pot accedir a la tecnologia punta, la seva infraestructura serà del segle XXI, però obsoleta o menys eficient de manera nativa, forçant-los a dependre del mercat occidental a llarg termini.

Enfortir i militaritzar el Rimland (encerclament marítim)

La resposta americana a la fortalesa terrestre és fer que les parets del voltant siguin impenetrables. Això es fa a través de megacoalicions:

  • AUKUS i el QUAD: L’aliança militar amb Austràlia i el Regne Unit (AUKUS) per proveir submarins nuclears, i el diàleg geopolític amb el Japó, l’Índia i Austràlia (QUAD) busquen tancar el Pacífic i l’Índic.
  • Índia com a pivot clau: El gran objectiu dels EUA és evitar que l’Índia caigui en l’òrbita de l’Eix del Heartland. Tot i que Delhi manté una postura neutral, Washington la necessita com la gran potència demogràfica i econòmica que faci de contrapès a la Xina a l’Àsia.

Derisking i la creació d’un mercat alternatiu

Conscients que la globalització total s’ha acabat, els EUA estan creant el seu propi club tancat (friend-shoring), però amb incentius:

  • IPEF (Marc Econòmic de l’Indopacífic): No és un tractat de lliure comerç clàssic, sinó un acord per assegurar que les cadenes de subministrament de minerals crítics (liti, cobalt, terres rares) i tecnologia no passin per la Xina.
  • Subvencions massives: Amb lleis com la CHIPS Act i la Inflation Reduction Act (IRA), els EUA estan paint la producció industrial cap al seu propi territori i cap a països veïns i segurs (com el near-shoring a Mèxic).

Guerra d’asimetria i desgast econòmic

En lloc de atacar directament el Heartland (que és impossible), el pla és explotar les contradiccions internes de l’Eix:

  • El cost de mantenir l’imperi: La Nova Ruta de la Seda (BRI) ha deixat molts països de l’Àsia Central i l’Àfrica amb deutes insostenibles (debt-trap diplomacy). Els EUA estan oferint alternatives de finançament a través del G7 per rescatar aquests països i treure’ls de l’òrbita de Pequín.
  • La trampa russa: Mantenir Rússia en una guerra de desgast constant a Ucraïna obliga Pequín a gastar recursos i capital polític per sostenir el seu aliat, debilitant la capacitat de la Xina de projectar poder econòmic en altres llocs.

Nova Guerra Freda?

Aquesta Guerra Freda 2.0 té una diferència fonamental amb la del segle XX: la interdependència econòmica. L’URSS i els EUA no es compraven res; la Xina i els EUA, en canvi, tenen les economies lligades per un fil de ferro.
A hores d’ara, el procés sembla irreversible a curt i mitjà termini, per tres motius:

  • Pèrdua de confiança mútua: Tant Washington com Pequín han arribat a la conclusió que dependre de l’altre és un risc existencial per a la seva seguretat nacional. Un cop fas aquest canvi de xip mental, no tornes enrere fàcilment.
  • Fragmentació dels estàndards: Anem cap a un món on hi haurà internet occidental i internet xinès, tecnologia 5G/6G occidental i xinesa, i sistemes de pagament financer paral·lels (SWIFT vs. CIPS). Muntar això costa bilions de dòlars; un cop instal·lat, es queda per dècades.
  • Canvi demogràfic i intern: La Xina necessita tancar el seu bloc perquè sap que la seva finestra demogràfica s’està tancant (la seva població envelleix ràpidament) i els EUA necessiten reindustrialitzar-se abans de perdre la supremacia tecnològica.

Tanmateix, no serà permanent en el sentit estricte. El Heartland és una aliança de conveniència, no d’amor. Rússia té por de convertir-se en una colònia de benzina de la Xina, i els països de l’Àsia Central faran equilibris constantment per no ser absorbits completament per Pequín.

Més que una Guerra Freda permanent de dos blocs simètrics, el que estem veient és el naixement d’un món fragmentat i multi-nodal, on hi haurà dos pols magnètics molt forts, però on molts països (com l’Índia, el Brasil o l’Aràbia Saudita) jugaran a dues bandes segons el dia i el negoci. El control del segle XXI ja no es basarà en qui té més portaavions, sinó en qui controla els nodes de la xarxa elèctrica, digital i de dades del món.

Enfilall

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.