Mastodon

Catalunya

  • Justícia paral·lela legal

    Es pot tenir un sistema judicial propi i que, a més, sigui 100% vàlid i vinculant davant la llei de l’Estat receptor. La clau no és inventar una institució nova, sinó agafar les estructures judicials tradicionals de la comunitat i revestir-les amb el marc legal de la Llei d’Arbitratge i la Llei de Mediació. Perquè…

    Read more →

  • Un Estat paral·lel i legal

    Dissenyar un embrió d’estat paral·lel que sigui totalment legal dins els estats de dret moderns és un repte fascinant. Perquè no sigui il·legal, aquest model no pot disputar el monopoli de la violència (policia, exèrcit) ni la sobirania territorial de l’Estat receptor. S’ha d’enfocar com una estructura de governança no territorial basada en la personalitat…

    Read more →

  • Psicohistòria catalana

    El mateix Peter Turchin (pare de la cliodinàmica) va analitzar de prop el cas català en els seus assajos sobre l’evolució cultural de les nacions i les crisis d’integració a Europa. Si apliquem la Teoria Estructural-Demogràfica de la cliodinàmica a la història recent i l’actualitat de Catalunya, el resultat és sorprenentment precís. La ciència d’Asimov…

    Read more →

  • Guanys per la vora dreta

    LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA L’aparició i el creixement d’Aliança Catalana s’explica, en gran part, com una resposta directa a la gestió (o digestió) d’aquest conflicte de classes subjacent i al trencament de l’independentisme interclassista del 2017. El que fa Aliança Catalana és fer un moviment molt audaç (i clàssic de la nova…

    Read more →

  • Divide et Impera

    Divide et Impera

    LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Des de la perspectiva de la intel·ligència d’Estat i de la supervivència de la unitat territorial, estimular, aprofundir o simplement aprofitar la lluita de classes (i qualsevol altra divisió interna) a Catalunya és una estratègia de manual. Això respon al vell principi llatí del Divide et impera (divideix…

    Read more →

  • Projecte clausurat

    LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Si ens cenyim a la radiografia socioeconòmica i a les lliçons materials del 2017, la conclusió és implacable: amb el bloc de l’ordre al capdavant, no hi ha independència unilateral possible. Això no és una opinió ideològica, sinó una llei de la gravetat de la ciència política i…

    Read more →

  • Carreró sense sortida

    LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA I si el bloc de fora de l’ordre (l’esquerra independentista, l’anticapitalisme) congela o aparca temporalment la seva agenda de transformació socialista per centrar-se únicament i exclusiva en la ruptura nacional? En teoria s’hauria d’eliminar la por de les classes mitjanes. No obstant això, si analitzem aquesta hipòtesi a…

    Read more →

  • Truites sense trencar ous

    LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Convèncer el bloc de l’ordre d’assumir l’estratègia de ruptura de l’esquerra radical és, en la pràctica, gairebé impossible a causa de contradiccions estructurals i de classe insalvables. El factor patrimonial i l’aversió al risc (el cost material) El motiu principal pel qual el bloc de l’ordre no es…

    Read more →

  • El bloc fora de l’ordre

    La lluita de classes gripa la independència Els partits i les organitzacions que es mouen fora del bloc de l’ordre (l’esquerra independentista, l’anticapitalisme i el sindicalisme de base) viuen una realitat completament diferent. Per a aquest bloc de ruptura, la caiguda de l’estratègia de les classes mitjanes ha obert un intens debat intern entre la…

    Read more →

  • El bloc de l’ordre

    La lluita de classes gripa la independència El bloc de l’ordre dins l’independentisme català defineix la unió de la massa social, els recursos i la legitimitat que aporten conjuntament classes mitjanes professionals i de serveis, PIMES i els partits d’ordre, així com els quadres d’entitats (ANC/Òmnium) d’aquest ampli espectre central, diferenciant-los clarament de l’esquerra radical…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Així mateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.