Ohkwá:ri-tón

La Seguretat des de l’Horitzontalitat

Tradicionalment, la seguretat s’ha entès com un mecanisme jeràrquic de control. Tanmateix, per a un sindicat o un ateneu, la seguretat ha de ser una extensió de la cura col·lectiva: protegir l’espai i les persones perquè el projecte polític pugui créixer sense interferències.

Diferència entre Sabotatge i Infiltració Informativa (espionatge)

És crucial entendre que no tots els atacs busquen destruir o trencar coses. Segons la casuística de seguretat, hi ha dues formes d’actuació:

• Sabotatge: És una acció directa i visible. Busca interrompre l’activitat (fer caure un web, malmetre un local, rebentar una caixa de resistència). El dany és immediat i fàcil de detectar.

• Infiltració Informativa (espionatge): És silenciosa i estratègica. L’objectiu no és aturar l’organització, sinó veure-hi a través. L’infiltrat busca obtenir el cens d’afiliats, conèixer les línies de defensa jurídica o identificar les vulnerabilitats personals dels membres. Com indica la guia de la CISA, l’espionatge és un procés de baixa intensitat que pot durar anys sense ser detectat.

La seguretat com a eina per a la cura del col·lectiu

Dins dels moviments populars, sovint hi ha una resistència a parlar de seguretat perquè es confon amb el control policial. Cal canviar aquest paradigma:

• No és control: L’objectiu no és vigilar què fa cada membre, sinó protegir la informació que, si caigués en mans externes, podria portar a multes, represàlies o tancaments de locals.

• És cura mútua: Tenir protocols de seguretat digital i física és una forma de cuidar qui s’exposa. Si el sindicat protegeix bé les dades, els seus membres poden militar amb més tranquil·litat. Una organització transparent cap a dins però opaca cap a fora és una organització sana.

L’amenaça interna: definició adaptada al teixit associatiu

Segons el marc del CERT, una amenaça interna no és necessàriament un enemic. En el teixit associatiu, la definim com:

Amenaça interna: Qualsevol persona que, tenint accés legítim als espais, assemblees o canals digitals del col·lectiu (perquè n’és membre o col·laborador), utilitza aquest accés (sigui de forma voluntària o per manipulació externa) per lliurar informació sensible a tercers o perjudicar els objectius del grup.

Aquesta definició inclou:

• L’infiltrat directe: Persona enviada específicament per informar.

• El membre captat: Militant que, a causa de pressions, xantatges o favors (marc RASCLS), acaba cedint informació.

• El membre negligent: Persona que, per falta de cura o protocols, deixa exposada informació crítica (per exemple, perdent un telèfon sense contrasenya o enviant dades sensibles per canals no segurs).

La seguretat des de l’horitzontalitat no busca crear estructures de vigilància, sinó estructures de resiliència. Com més clara és la gestió de la informació, menys espai queda per a la manipulació externa.

Enfilall