Si la resistència es mantingués activa, massiva, basada en el sabotatge econòmic i l’autoorganització, però estrictament dins dels marges de la no-violència contra les persones, l’escenari s’assemblaria molt a una versió dels Troubles d’Irlanda del Nord, però adaptada al segle XXI i sense l’element de la lluita armada. Es crearia el que en ciència política s’anomena un conflicte asimètric d’alta intensitat cronificat.
Paral·lelismes amb l’Ulster
Territori dividit i polaritzat: Igual que a Irlanda del Nord, la societat catalana quedaria fracturada en dos blocs identitaris i polítics aparentment irreconciliables (els partidaris de la República i els partidaris de mantenir-se a l’Estat). Els espais grisos o intermedis desapareixerien.
Catalunya no és unànime. Al cap d’uns mesos de col·lapse econòmic i carrers controlats per l’exèrcit, el sector de la població catalana contrari a la independència (i els sectors econòmics moderats) és mobilitzarien de manera cada vegada més agressiva exigint a Madrid el retorn de l’ordre a qualsevol preu. El perill de xoc civil intern augmentaria, esgotant encara més la societat.
Presència policial/militar permanent: Els carrers de les ciutats i pobles catalans veurien patrulles constants, controls de carretera habituals (checkpoints), helicòpters, vigilància tecnològica i el que els irlandesos anomenaven una solució de seguretat1. La normalitat democràtica quedaria suspesa de facto per temps indefinit.
Dues realitats institucionals paral·leles: D’una banda, l’administració oficial de l’Estat (militaritzada o intervinguda), que controla la força i els diners; de l’altra, una xarxa clandestina o semiclandestina d’autoorganització ciutadana (consells locals, caixes de resistència, xarxes de suport mutu) que manté viva la legitimitat de la declaració d’independència.
Les grans diferències: La manca de terrorisme canvia el joc
La carència de violència armada (sense cotxes bomba, atemptats ni paramilitars) canviaria radicalment la dinàmica del conflicte respecte a l’Ulster històric en dos aspectes clau:
La gestió del relat per part de l’Estat
A Irlanda del Nord, l’Estat britànic va poder utilitzar la violència de l’IRA per justificar davant del món mesures d’excepció extremes (com l’internament sense judici). Si a Catalunya la resistència es manté estrictament pacífica o basada només en el sabotatge material (tallar vies, no pagar impostos, assegudes massives), l’Estat espanyol tindria molts més problemes per justificar internacionalment l’ús de la força militar o la llei marcial.
L’ús de tancs o tribunals militars contra manifestants que només estan asseguts a terra generaria unes imatges molt difícils de digerir per a l’opinió pública europea, provocant una forta pressió diplomàtica sobre Madrid, encara que fos de portes endins.
El tipus de repressió de l’Estat
Al no haver-hi objectius militars (com comandaments de l’IRA), la repressió de l’Estat no seria una guerra contra un grup terrorista, sinó una guerra judicial, econòmica i administrativa contra tota una població. L’Estat no buscaria neutralitzar comandos, sinó:
- Arruïnar econòmicament els activistes mitjançant multes.
- Empresonar milers de persones per delictes d’ordre públic o desobediència.
- Saturar el sistema penitenciari.
Com seria el dia a dia d’aquest període?
Aquest escenari de desgast podria durar anys, convertint-se en una nova normalitat anòmala: viure en un estat de protesta i sabotatge permanent és esgotador. L’economia catalana patiria un retrocés sever per la inestabilitat, el turisme cauria i moltes empreses marxarien de veritat. Això posaria a prova la resiliència de la població: quant de temps pot resistir una família si el sabotatge econòmic afecta els seus propis ingressos?
La guerra del pa
En conflictes històrics com l’Ulster o l’Índia de Gandhi, les societats tenien teixits econòmics menys dependents de la immediatesa digital. La Catalunya del segle XXI és una societat altament bancaritzada i terciaritzada (serveis, turisme, indústria digital, logística).
- El factor hipoteca i nòmina: Un ciutadà pot comprometre’s amb el sabotatge econòmic i la vaga durant setmanes, potser un parell de mesos. Però si l’Estat respon bloquejant comptes bancaris, embargant nòmines, tallant l’accés a les targetes de crèdit i suspenent el pagament de pensions i sous públics, la resistència xoca contra la necessitat de pagar el menjar, el lloguer o la hipoteca.
- La capacitat de la Caixa de Resistència: Per aguantar més enllà de 3 o 6 mesos, l’independentisme hauria d’haver creat una economia interna paral·lela molt potent (potser basada en criptomonedes, efectiu clandestí o xarxes cooperatives d’alimentació). Si aquesta estructura no existeix, el desgast econòmic faria caure la participació massiva en qüestió de mesos per pur instint de supervivència.
Guetos o barris de control efectiu: Es podria arribar a una situació on l’Estat controla les grans infraestructures (ports, aeroports, vies de tren, grans ciutats), però renuncia a entrar diàriament a determinats pobles o barris de forta implantació independentista, on la ciutadania s’autogoverna a la pràctica, creant zones de desconnexió real dins del territori.
La corba de la fatiga psicològica i la Pax Militar
Els moviments de desobediència civil massiva segueixen una corba d’entusiasme i posterior esgotament.
La fase d’adrenalina (mesos 1 a 3): És el període de màxima unitat. La indignació per la presència de l’Exèrcit i la pèrdua d’autonomia actua com a combustible. La societat està disposada a sacrificar el seu benestar a curt termini.
La fase de desgast (mesos 3 a 12): El dia a dia es torna fosc. Els talls d’internet constants, els controls militars als peatges i estacions, la manca de productes per culpa dels sabotatges als ports, la inflació i el tancament d’empreses comencen a minar la moral. Apareixen els retrets interns: Quina és l’estratègia?, Fins quan hem d’aguantar?.
La sortida política seria inevitable. L’Ulster va demostrar que els conflictes identitaris cronificats no es solucionen només de manera policial. Després d’anys de bloqueig, on l’Estat no aconsegueix extingir l’independentisme i l’independentisme no aconsegueix fer fora l’Estat, ambdues parts es veurien abocades, tard o d’hora, a asseure’s a una taula de negociació (sovint amb mediació internacional) per buscar una sortida política, similar als Acords de Divendres Sant, ja que la situació de bloqueig seria insuportable per a l’economia de tot l’Estat espanyol.
Enfilall
- El concepte de solució de seguretat (security solution), en el context històric i polític al qual fa referència el text (Irlanda del Nord i el conflicte conegut com The Troubles), es refereix a la priorització absoluta del control militar, policial i d’intel·ligència com a via principal per a gestionar o contenir un conflicte polític i social, en lloc de buscar una sortida negociada o política. És la doctrina que el govern britànic va aplicar durant dècades a Irlanda del Nord.
Militarització de l’espai públic
La seguretat deixa d’estar només en mans de la policia convencional per passar a un model de control d’alta intensitat. Això inclou l’omnipresència de l’exercit o de cossos policials altament militaritzats, patrulles constants amb vehicles blindats, controls de carretera fixos i mòbils (checkpoints) i vigilància aèria contínua.
Suspensió de la normalitat democràtica
Sota aquesta premissa, l’Estat assumeix que per garantir l’ordre cal retallar o suspendre drets civils i polítics de la ciutadania. Això es tradueix en:
· Lleis antiterroristes d’excepció.
· Detencions sense ordre judicial prèvia o controls d’identitat constants al carrer.
· Restriccions a la llibertat de moviment i de reunió.
Vigilància tecnològica i d’intel·ligència
Es desplega una xarxa massiva de monitoratge que, adaptada als nostres dies, inclouria càmeres de reconeixement facial, control de comunicacions, ús de drons i recull de dades a gran escala per preveure qualsevol mobilització o alteració de l’ordre.
L’objectiu de la solució de seguretat no és resoldre l’arrel del problema, sinó contenir-lo i dissuadir la població a través de la força i la vigilància massiva, convertint el control policial en part de la rutina diària de la societat. ↩︎
Deixa un comentari…