Si el desbordament es manté en el temps ens trobem davant d’una guerra de desgast asimètrica. Si l’Estat espanyol s’adona que la força policial, les detencions massives i l’Estat d’Excepció inicial no han funcionat per pacificar el territori, i que la ciutadania manté una resistència numantina amb sabotatges i autoorganització, el Govern central es veuria obligat a passar d’una estratègia de contenció a una estratègia d’asfíxia estructural i control militar.
Declaració de la Llei Marcial i Militarització
Si la policia (Policia Nacional, Guàrdia Civil i uns Mossos depurats) no pot contenir el sabotatge econòmic i les protestes constants, el Congrés dels Diputats aprovaria la Llei Marcial (previst a l’article 116 de la Constitució). Això implicaria:
L’Exèrcit assumeix el control: L’autoritat civil a Catalunya quedaria extingida. El comandament passaria a un cap militar designat pel Govern central.
Tribunals Militars: Es podria establir la jurisdicció militar per jutjar els delictes de rebel·lió, sedició i sabotatge contra infraestructures de l’Estat. Els civils detinguts en protestes o actes de sabotatge ja no anirien a jutjats ordinaris, sinó a consells de guerra.
Militarització del treball i serveis: Davant de vagues generals o sabotatges econòmics, l’Estat declararia sota disciplina militar sectors clau (transport, telecomunicacions, personal sanitari, sector elèctric, estibadors dels ports). Negar-se a treballar o fer un sabotatge passaria a ser considerat traïció o deserció en temps de guerra, amb penes de presó immediates i severes.
Asfíxia Econòmica i Financera Quirúrgica
Per combatre el sabotatge econòmic (impagament d’impostos a l’Estat, boicot a productes espanyols, creació d’una caixa de resistència o una hisenda pròpia clandestina), l’Estat utilitzaria el control del sistema bancari emparat pel Banc Central Europeu:
Corralito/Bloqueig de comptes particular: Es congelarien els comptes bancaris de qualsevol persona de qui es sospités que finança la resistència, organitzacions civils o que simplement no pagui els impostos estatals.
Digitalització forçosa i traçabilitat: Es podria limitar al màxim l’ús de diners en efectiu a Catalunya per evitar mercats negres o caixes de resistència opaques, forçant l’ús de targetes de crèdit controlades pel Banc d’Espanya.
Multes de confiscació: S’aplicarien sancions econòmiques desproporcionades que no passarien per judicis llargs. L’Estat embargaria propietats, habitatges i nòmines de manera fulminant a qualsevol que participés en vagues declarades il·legals o talls de carreteres.
Control Tecnològic, Censura i Talls d’Internet
L’autoorganització ciutadana depèn absolutament de la tecnologia (canals de Telegram, aplicacions encriptades, webs mirall). L’Estat espanyol aplicaria tècniques de guerra ciberespacial:
Apagada digital selectiva o capat: Si aplicacions com Signal o Telegram s’utilitzen per coordinar sabotatges, l’Estat obligaria les operadores (Telefònica, Vodafone, etc.) a bloquejar l’accés a internet a zones conflictives o a capar el trànsit de dades a tota Catalunya, deixant només operatives les línies per a serveis d’emergència i militars.
Geolocalització massiva: Ús d’intel·ligència i de les torres de telefonia per identificar quins telèfons mòbils es troben en un punt de sabotatge (per exemple, un tall de via de tren) per emetre ordres de detenció automàtiques o sancions l’endemà.
Guerra de Desgast Social i Normalització Institucional
Si la repressió directa no frena la ideologia, l’Estat buscarà dividir la societat catalana i desgastar-la psicològicament per esgotament:
Foment de la divisió interna: Es potenciaria i finançaria activament els sectors de la societat catalana contraris a la independència, creant organitzacions civils de xoc o contra-manifestacions protegides per la policia per generar un escenari de conflicte civil intern (el que legitimaria de cara a l’exterior la intervenció de l’Exèrcit com a pacificador).
Inhabilitació i dissolució de partits: S’il·legalitzaria qualsevol partit polític, associació, sindicat o entitat cultural (Òmnium, ANC, partits independentistes) que no condemnés explícitament els sabotatges, expropiant tot el seu patrimoni.
Intervenció total de l’Educació i els Mitjans: Es tancarien definitivament els mitjans públics catalans (TV3, Catalunya Ràdio) o es retransmetrien continguts controlats per RTVE. Es destituiria el professorat d’escoles i universitats que fomentés la resistència, substituint-los per funcionaris lleials a l’Estat.
El Factor Internacional: Acceptar el Cost
Arribats a aquest punt de la simulació, l’Estat espanyol ja hauria assumit que la seva imatge internacional com a democràcia està greument danyada. La seva prioritat ja no seria quedar bé, sinó mantenir les fronteres.
Davant de les crítiques de la Unió Europea o d’organitzacions de Drets Humans, l’Estat utilitzaria el següent argument geopolític: Estem defensant les fronteres de la Unió Europea i de l’OTAN davant d’una insurrecció que busca la inestabilitat de l’Eurozona. Cap potència europea donaria suport a una Catalunya bloquejada, militaritzada i en col·lapse econòmic, per la qual cosa Europa, malgrat demanar diàleg de cara a la galeria, toleraria de facto la línia dura de Madrid per evitar l’efecte contagi en altres països (com Itàlia o França).
Si la resistència civil es cronifica, l’Estat espanyol transformaria Catalunya en una zona sota control militar permanent. L’objectiu final seria el desgast biològic i econòmic de la població: fer que el cost de viure en una colònia militaritzada, sense internet estable, amb comptes bloquejats i sota el codi penal militar fos tan insuportable que la mateixa societat acabés claudicant per pur esgotament.
Enfilall
Deixa un comentari…