La trampa d’en Gargancià (o Expedició primera) és el relat que obre la mítica Ciberíada (1965). A través dels seus dos inventors robòtics protagonistes, en Trurl i en Clapauci, Lem utilitza una faula tecnològica per fer una crítica àcida i antibel·licista.
Dos reis militaristes i un dilema cibernètic
En Trurl i en Clapauci acaben, per separat, al servei de dos regnes veïns en guerra perpètua, governats per dos monarques obsessius i militaristes (el rei Monstrogrito i el rei Monstropito). Ambdós reis volen la destrucció de l’altre i busquen una tecnologia militar definitiva per guanyar la guerra.
Els dos inventors decideixen aplicar una recepta teòrica d’un vell savi anomenat Gargancià. En lloc de construir bombes o làsers, construeixen un sistema de telecomunicacions avançat per als exèrcits.
Els reis compren la idea perquè els inventors els diuen que el sistema connectarà digitalment els cervells de tots els soldats, tancs i armes en una sola xarxa unificada. Per als monarques, això és el somni de qualsevol general: coordinació perfecta, sense pèrdua de temps, eliminant el factor humà (o robòtic) de la confusió en la batalla.
El que no preveuen és que, en connectar milers de milions de processadors de soldats individuals, el que Trurl i Clapauci estan creant en realitat és un cervell gegant, una superconsciència.
El dia de la gran batalla
Quan els dos exèrcits es troben finalment al camp de batalla, disposats a trinxar-se, passa una cosa inesperada. Les dues xarxes unificades dels exèrcits connecten entre elles a través de l’espai radioelèctric. En aquell moment, la consciència de massa assoleix un nivell d’intel·ligència superior.
L’exèrcit, convertit en una entitat hiperintel·ligent i conscient, arriba a una conclusió lògica immediata: la guerra és una solemne estupidesa.
En lloc d’atacar-se, els soldats desmunten les baionetes, els tancs comencen a recollir flors, les unitats es barregen de forma festiva i l’exèrcit col·lectiu decideix anar-se’n a passejar i a gaudir del paisatge, ignorant per complet els crits histèrics i les ordres de massacre dels seus respectius reis.
Lem ens ve a dir amb en Gargancià que la violència necessita, obligatòriament, de la ignorància de la base i de la fragmentació dels individus. Si uneixes les consciències de la base (el poble, els soldats), el poder dels líders bojos s’esvaeix de cop.
Enfilall
Deixa un comentari…