Quan Penrose parla de llibertat, no es refereix només a la llibertat política o a la capacitat de triar entre xocolata o vainilla, sinó a una llibertat física i lògica molt més profunda. En el context de La nova ment de l’emperador, ser lliures vol dir que no som autòmats.
Llibertat del Determinisme Algorítmic
Si el cervell fos un ordinador clàssic, cada decisió que prenem seria el resultat inevitable d’un programa i dades d’entrada. En teoria, si tinguéssim un ordinador prou potent, podríem predir exactament què direm o farem demà.
Per Penrose, com que la ment depèn de processos quàntics no computables, el futur de les nostres decisions no està escrit en cap algoritme. No som una sèrie de zeros i uns que es poden predir; hi ha un element de novetat real en cada acte de consciència.
Llibertat per Veure la Veritat (Independència Lògica)
Com hem vist amb el Teorema de Gödel, un sistema de regles (una màquina) està atrapat dins dels seus propis límits. No pot saber si certes coses són veritat si no estan prèviament programades.
En realitat som lliures per saltar fora del sistema. Tenim la llibertat d’usar la intuïció per comprendre coses que cap lògica formal pot demostrar. Això ens fa lliures de les cadenes de la lògica binària estricta.
El lliure albir com a Col·lapse de la Realitat
Aquí és on entra la part més física. En el món quàntic, hi ha moltes possibilitats alhora.
La visió de Penrose: Cada vegada que el cervell produeix un moment de consciència (la Reducció Objectiva), s’està produint una tria de la realitat que no està determinada per les lleis de la física clàssica.
En lloc de ser boles de billar que xoquen (física clàssica), som el procés que decideix com es col·lapsa la funció d’ona quàntica.
Però, hi ha un parany?
És important no confondre aquesta llibertat amb l’atzar pur. Si tot fos atzar (com una ruleta), tampoc seríem lliures, seríem esclaus de la sort. Penrose busca un terme mig:
- Ni determinisme (completament previsible).
- Ni atzar (completament boig).
Ell proposa una No-computabilitat: una acció que té sentit i propòsit, però que no es pot reduir a una simple suma de càlculs.
Som lliures en el sentit que el nostre Jo té un paper actiu en la creació de la realitat. No som només passatgers d’una màquina biològica; som el conductor que pot fer girs que cap mapa (algoritme) podria haver previst.
Enfilall
Deixa un comentari…