Mastodon

Ciència

  • Robber barons

    Robber barons

    Robber barons (literalment, barons lladres o barons lladregots). Es tracta d’una expressió de caràcter pejoratiu que s’utilitza per a descriure els grans empresaris i financers estatunidencs de finals del segle XIX, l’anomenada Gilded Age o Edat Daurada. Gilded es fa servir per designar qualsevol cosa xapada en or. Mark Twain i Charles Dudley Warner varen…

    Read more →

  • Els templers i la Hawala

    Tot i que l’Orde del Temple no va inventar la banca des de zero, dins la historiografia hi ha un debat obert sobre si els templers van estudiar, adaptar i perfeccionar el sistema de transferència informal de fons àrab (la hawala) per crear el primer sistema bancari internacional d’Europa. No s’afirma de manera unànime que…

    Read more →

  • Com militar amb Gramsci

    Durant l’època d’Antonio Gramsci (1921-1926), el Partit Comunista d’Itàlia (PCI) es va constituir sota una concepció leninista de partit de nou tipus: una organització de quadres, altament disciplinada i revolucionària, molt allunyada d’un partit de masses tradicional. La diferencia amb la resta de partits, excepte el PNF de Mussolini, era que estava estructurat per disputar…

    Read more →

  • L’impost cognitiu

    El concepte d’extracció cognitiva (o extracció neurològica/neural) representa un pas més enllà de l’explotació econòmica tradicional. Mentre que el capitalisme clàssic se centra a extreure plusvàlua del treball físic o intel·lectual d’una persona, el model de negoci de les big tech (i les plataformes de l’economia de l’atenció) es basa a mercantilitzar els processos biològics…

    Read more →

  • Una història de l’estratègia

    Strategy: A History (2013), de l’historiador i acadèmic britànic Sir Lawrence Freedman, és considerada l’obra magna sobre l’evolució del pensament estratègic. A diferència d’altres manuals que es limiten a l’àmbit militar, Freedman amplia el focus i divideix la història de l’estratègia en tres grans esferes: la força (militar), la política (des de baix) i els…

    Read more →

  • El Congrés Nacional Africà

    El Congrés Nacional Africà (African National Congress, ANC) constitueix la columna vertebral de la història política contemporània de Sud-àfrica. Creat originàriament per resistir la despossessió territorial i la pèrdua de drets de la majoria negra, l’ANC va evolucionar al llarg del segle XX fins a liderar el moviment d’alliberament nacional i convertir-se en el partit…

    Read more →

  • Assimilació del Black Power

    L’assimilació o cooptació del descontentament de la comunitat negra als Estats Units durant l’etapa del Black Power (finals dels anys 60 i anys 70) per part del sistema capitalista i institucional és un dels exemples més clars de com l’ordre establert pot neutralitzar una amenaça revolucionària sense dependre exclusivament de la repressió policial o militar…

    Read more →

  • El Wall Street negre

    El districte de Greenwood, situat a la ciutat de Tulsa (Oklahoma, Estats Units), era conegut popularment com el Black Wall Street (el Wall Street negre). Va començar a prendre forma l’any 1906 quan O.W. Gurley, un empresari afroamericà ric, va comprar 40 acres de terra a Tulsa i va decidir vendre propietats exclusivament a altres…

    Read more →

  • Dones, raça i classe

    Al primer capítol de Dones, raça i classe, titulat L’herència de l’esclavitud: pautes per a una nova feminitat, Angela Davis utilitza la història de les dones negres durant l’esclavitud als Estats Units per posar a prova la seva teoria. En lloc d’analitzar la història des d’un sol punt de vista, demostra com el gènere, la…

    Read more →

  • Angela Davis

    Angela Davis

    Angela Davis (nascuda el 26 de gener de 1944 a Birmingham, Alabama) és una de les activistes, filòsofes i acadèmiques més influents de la història contemporània dels Estats Units. El seu rostre, coronat per un imponent cabell afro, es va convertir durant els anys 70 en un símbol global de la resistència de la comunitat…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.