Mastodon

Ciència

  • Elaine Brown

    Elaine Brown

    El mandat d’Elaine Brown com a presidenta del Partit dels Panteres Negres (BPP) entre 1974 i 1977 representa un dels períodes més pragmàtics, transformadors i complexos de l’organització. La seva gestió va capgirar completament la imatge pública del partit, allunyant-la de la retòrica de la confrontació armada i portant-la cap a la construcció de poder…

    Read more →

  • Assata Shakur

    Assata Shakur

    Assata Shakur, nascuda com a JoAnne Deborah Byron el 1947 a Flushing, Queens, representa una figura clau per comprendre la radicalització de la lluita pels drets civils als Estats Units durant la dècada dels anys 60 i 70. La seva biografia és el relat d’una trajectòria que va de l’activisme comunitari a la clandestinitat revolucionària.…

    Read more →

  • Mal moment per tenir la grip

    A la seva obra La gran grip (The Great Influenza), sobre l’epidemia de grip espanyola de 1918 a 1920, John M. Barry descriu un dels episodis més decisius i debatuts de l’epidèmia: com l’estat de salut de Woodrow Wilson durant la Conferència de Pau de París va alterar el curs geopolític del segle XX influint…

    Read more →

  • Del Dr. King al Black Power

    Moltes vegades, en converses sobre moviments pacifistes, s’esmenta la lluita de Martin Luther King com exemple a seguir, però gairebé sempre s’oblida com va derivar cap al Black Power, que, potser a causa d’haver elevat el llistó de les seves demandes, justificava la violència com a dret a l’autodefensa davant l’agressivitat institucional. Per entendre a…

    Read more →

  • La hipòtesi Déu

    Com seria una entitat creadora, un Déu, des d’un punt de vista científic? Analitzant la qüestió des de la física teòrica i la cosmologia actuals, el concepte d’una entitat o causa creadora no s’entén com un ésser conscient en sentit teològic, sinó com un mecanisme o font d’origen. Perquè una entitat hagués pogut generar l’univers…

    Read more →

  • Divendres 13

    Divendres 13

    En un moment determinat, entra en escena un tal Esquieu de Floyran. Sembla que, mentre és a la presó per delictes desconeguts i a punt de ser condemnat a mort, comparteix la cel·la amb un templer renegat, també ell a l’espera del patíbul, i del qual escolta terribles confessions. A canvi del perdó i d’una…

    Read more →

  • A baix les muralles!

    L’enderroc de les muralles de Barcelona, iniciat el 1854, va ser el catalitzador de la major transformació urbana i social de la història de la ciutat. No va ser una simple reforma urbanística, sinó un autèntic clam de supervivència d’una ciutat que s’ofegava literalment dins de si mateixa. Una situació límit: la ciutat-fàbrica asfixiada A…

    Read more →

  • Barcelona militaritzada

    L’urbanisme militar ha estat un dels factors més determinants en la configuració de la Barcelona actual. Durant segles, la ciutat no va créixer seguint criteris de desenvolupament civil o econòmic, sinó sota la rígida cotilla de les necessitats de defensa i, molt especialment a partir de 1714, de la repressió i el control social de…

    Read more →

  • La manipulació del clima

    Controlar o manipular el clima a gran escala (el que la comunitat científica anomena geoenginyeria climàtica o modificació del temps) és un dels reptes més complexos i arriscats de la ciència moderna. Encara que sovint es planteja com una solució d’emergència davant l’escalfament global, la comunitat científica coincideix que ens enfrontem a limitacions teòriques, tècniques…

    Read more →

  • L’Acte Vertader

    Com que la fantasia no és una mentida intel·lectual (una idea al cap), sinó una crossa emocional i pràctica que estructura el nostre dia a dia, no la podem destruir simplement explicant la veritat. Per a Žižek, per destruir la fantasia pràctica s’ha d’aplicar a la societat el mateix procés que s’aplica a un pacient…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.