Assata Shakur, nascuda com a JoAnne Deborah Byron el 1947 a Flushing, Queens, representa una figura clau per comprendre la radicalització de la lluita pels drets civils als Estats Units durant la dècada dels anys 60 i 70. La seva biografia és el relat d’una trajectòria que va de l’activisme comunitari a la clandestinitat revolucionària.
El naixement d’una activista
Durant la seva joventut, Shakur va ser testimoni de la segregació racial i la violència sistèmica, fets que la varen portar a involucrar-se en el moviment dels drets civils. El seu pas cap al Partit dels Panteres Negres (Black Panther Party) va estar marcat per la seva participació activa en els programes socials del partit, com els esmorzars gratuïts per a nens i les clíniques de salut comunitària a Oakland i Nova York. Aquestes iniciatives buscaven cobrir les mancances que l’Estat ignorava deliberadament a les comunitats afroamericanes.
Amb el temps, va començar a qüestionar l’eficàcia de l’activisme no violent, coincidint amb la repressió creixent que el programa COINTELPRO del FBI exercia sobre els moviments radicals. Aquesta desil·lusió la va portar a unir-se a l’Exèrcit d’Alliberament Negre (Black Liberation Army, BLA), una organització que advocava per la lluita armada com a mitjà d’autodefensa contra la brutalitat policial.
L’incident de l’autopista de Nova Jersey
El punt d’inflexió a la seva vida va ser el 2 de maig de 1973. Shakur, juntament amb els seus companys Zayd Shakur i Sundiata Acoli, viatjaven per l’autopista de Nova Jersey quan van ser aturats per la policia estatal per una suposada infracció de trànsit. El que va seguir va ser un tiroteig confús i violent del qual encara existeixen versions contradictòries:
Segons la versió oficial, els activistes van disparar contra els oficials, resultant en la mort del policia Werner Foerster i de Zayd Shakur, a més de ferir un altre agent. Segons la versió d’Assata, que sempre ha mantingut, li varen disparar mentre tenia els braços enlaire, sense representar una amenaça, i que el tiroteig va ser provocat per la policia per eliminar els líders del moviment.
Com a resultat d’aquest incident, Shakur va ser ferida de gravetat i detinguda.
El procés judicial i les condicions de presó
El judici posterior va ser qualificat per molts activistes de simulacre polític. El 1977, un jurat la va declarar culpable d’homicidi i d’altres càrrecs relacionats amb l’incident. Durant l’empresonament, va denunciar sistemàticament el maltractament, l’aïllament prolongat i les condicions inhumanes a les quals va ser sotmesa, denunciant que no era tractada com a presonera política en territori estatunidenc.
La fugida i l’exili a Cuba
L’any 1979, en una operació clandestina organitzada per membres de l’Exèrcit d’Alliberament Negre que van aconseguir entrar a la presó de Clinton (Nova Jersey) fent-se passar per visitants, Shakur va ser alliberada. Després d’anys vivint en la clandestinitat als Estats Units, va aconseguir arribar a Cuba, on el govern de Fidel Castro li va concedir asil polític, argumentant que era víctima de persecució política.
Des de llavors, Shakur viu a Cuba, on ha escrit la seva autobiografia, Assata: An Autobiography, una obra fonamental per entendre la seva perspectiva sobre la raça, el capitalisme i la justícia social als Estats Units.
El llegat com a símbol
Avui en dia, Assata Shakur és una figura polaritzadora: per a les forces de l’ordre dels Estats Units, segueix sent una fugitiva de la justícia i un membre destacat en la llista dels més buscats (el FBI fins i tot va elevar la seva recompensa per informació sobre ella fa uns anys). Per a molts moviments socials, inclòs el moviment Black Lives Matter, és una icona de resistència contra el racisme sistèmic i un símbol de la lluita inesgotable per la llibertat.
Si tenim interès aprofundir en el seu pensament, ens cal consultar els seus escrits i reflexions directes, ja que molta informació mediàtica tendeix a simplificar la seva complexa realitat. La seva vida continua sent un referent per analitzar la intersecció entre la resistència radical i el poder estatal al segle XX.
Bibliografia
Assata: An Autobiography, Assata Shakur (1987) Lawrence Hill Books (Estats Units) / Edició en castellà: Capitán Swing (2013) / Internet Archive
Col·laboracions i obres compartides
Still Black, Still Strong, Dhoruba Bin Wahad, Mumia Abu-Jamal i Assata Shakur (1993), Semiotext(e)
Sparks Fly: Women Political Prisoners and Prisoners of War in the U.S., Assata Shakur i Col·lectiu Out of Control (1998), Out of Control Committee
Look for Me in the Whirlwind: From the Panther 21 to 21st-Century Black Liberation, Sekou Odinga, Dhoruba Bin Wahad, Jamal Joseph i col·laboradors, incloent Assata Shakur (2017), PM Press
Manifest
An Open Letter from Assata Shakur (sovint recopilat com a Words from Assata Shakur), Assata Shakur (1973 primera carta des de la presó / 1998 famosa carta oberta al Papa Joan Pau II), publicat originalment a través de mitjans de comunicació de l’esquerra nord-americana (com Workers World) i editat posteriorment en format fanzine/quadern per editorials independents com Burning Books (2020)
Arxiu
Enfilall
Deixa un comentari…