Hanoi Hannah és el pseudònim pel qual els soldats nord-americans van conèixer Trịnh Thị Ngọ (1931–2016), una de les veus més famoses de la propaganda radiofònica del Vietnam del Nord durant la guerra del Vietnam. La seva història és una de les més icòniques de la guerra psicològica del segle XX.
Els orígens i la tria del nom
Trịnh Thị Ngọ va néixer a Hanoi en el si d’una família benestant (el seu pare era el propietari de la fàbrica de vidre més gran de la Indoxina francesa). Aquest entorn privilegiat li va permetre rebre classes particulars d’anglès, un idioma que la fascinava sobretot pel seu desig de veure les pel·lícules de Hollywood (com Gone with the Wind) sense subtítols.
L’any 1955 es va incorporar a l’emissora estatal Voice of Vietnam (VOV). Com que el seu nom real era difícil de pronunciar per als oients estrangers, va adoptar el pseudònim de Thu Hương (que significa fragància de tardor). Van ser els mateixos soldats dels Estats Units els qui, en sintonitzar-la, la van batejar popularment com a Hanoi Hannah.
El paper durant la guerra del Vietnam (1965–1973)
Amb l’escalada de la intervenció militar dels Estats Units, el ministeri de defensa nord-vietnamita va dissenyar programes específics en anglès dirigits a les tropes nord-americanes, i ella en va esdevenir la veu principal. El seu objectiu clau era debilitar la moral dels soldats i convèncer-los que la guerra era injusta i immoral.
La seva rutina de radiodifusió (que va passar de seccions de 5 minuts a tres emissions diàries de 30 minuts) combinava mètodes molt subtils:
Música occidental prohibida: Per atreure els soldats, punxava cançons populars americanes i música folk de caràcter antibel·licista (com temes de Bob Dylan, Joan Baez o The Animals) que sovint estaven vetades a les ràdios militars dels EUA.
Guerra informativa i de desgast: Llegia llistes de soldats nord-americans que havien mort o havien estat fets presoners, i repassava les notícies sobre les manifestacions i protestes contra la guerra que tenien lloc als mateixos Estats Units. De fet, va ser de les primeres a emetre detalls sobre la massacre de My Lai.
Missatges directes d’apel·lació: S’adreçava directament a la tropa amb frases cèlebres que començaven amb un How are you, G.I. Joe? per insinuar que els seus líders polítics els havien abandonat o que les seves parelles els eren infidels mentre ells eren lluny de casa.
L’impacte real
Entre les files nord-americanes, les reaccions eren diverses. Tot i que els oficials la consideraven una eina evident de propaganda comunista i molts soldats en feien broma o reien amb les seves crides a la deserció, el seu programa era escoltat massivament perquè la ràdio era el seu gran cordó umbilical de connexió i oci. Personalitats destacades que van ser presoneres de guerra a Hanoi, com el posterior senador John McCain, van arribar a reconèixer que l’escoltaven cada dia i la consideraven una gran locutora.
Després del final del conflicte amb la caiguda de Saigon el 1975, es va traslladar a la ciutat de Ho Chi Minh amb el seu marit, on va continuar treballant en el món de la televisió fins a la seva jubilació. Va morir el 30 de setembre de 2016.
Enfilall
Deixa un comentari…