Aquest tipus de monstre (el que no pot morir, el que fa servei fins i tot després de mort) és el monstre actual per excel·lència. Ja no parlem de la metàfora antiga de l’aristòcrata que et roba el blat; parlem de capitalisme tardà i de l’explotació absoluta.
El zombi actual com el Proletari etern
El zombi clàssic dels anys 70 (de George A. Romero) representava el consumisme (la gent anant al centre comercial sense pensar). Però el zombi actual, el de La Révolution o el del gènere modern, representa la pèrdua del dret al descans: el sistema actual ens demana activitat, producció constant, connectivitat 24/7 i rendiment.
Convertir-nos en aquest tipus de monstre o caure en el seu bucle significa que la mort ja no és un refugi ni el final del treball. Hem de seguir movent-nos, hem de seguir buscant recursos (carn, en aquest cas), hem de seguir actius. És l’alienació laboral portada a l’extrem.
Fins i tot mort se’n treu profit
Avui dia, quan una persona mor, les empreses continuen monetitzant les seves dades, les seves xarxes socials i el seu perfil. Es creen hologrames d’actors morts per fer noves pel·lícules, o s’utilitza la IA per recrear veus d’artistes difunts per continuar generant beneficis als estudis. El sistema extreu rendiment de nosaltres fins i tot quan ja no hi som.
A la sèrie La Révolution la sang dels morts o dels infectats es converteix en una mercaderia, en el nou or que l’elit fa servir per mantenir el seu estatus. El cos humà deixa de ser humà per passar a ser pur combustible, una matèria primera inesgotable.
La privatització de la mort
Abans, la mort era l’únic lloc on el rei i el pagès eren iguals (la famosa Dansa de la Mort medieval). La tomba ens igualava a tots. Però en aquestes ficcions actuals l’elit ha privatitzat la mort. Han decidit que ni ells moriran (perquè volen continuar acumulant riquesa per sempre) ni deixaran que el poble mori en pau (perquè necessiten que la maquinària continuï funcionant). És el malson de la productivitat infinita.
El veritable terror d’aquests monstres moderns no és que ens matin; és que ens treuen el dret a estar morts. Ens converteixen en un recurs permanentment explotable.
Enfilall
Deixa un comentari…