A la sèrie La Révolution, el virus de la Sang Blava fa que els nobles infectats siguin pràcticament immortals. No és un monstre que es pugui matar fàcilment com un animal salvatge al bosc; té una capacitat de regeneració brutal. I això és completament intencionat per tres motius concrets:
La immortalitat com a metàfora del poder que no vol marxar
L’Antic Règim portava segles governant basant-se en el dret diví. Els nobles es creien fets d’una pasta diferent de la de la resta dels humans. Que el monstre no es deixi morir representa gràficament la resistència d’aquesta elit a perdre els seus privilegis.
Per moltes ganes que tingui el poble de canviar les coses, l’estructura de poder està tan arrelada que sembla impossible de destruir. No és una lluita d’un sol dia; el monstre es resisteix a morir perquè el sistema feudal es nega a desaparèixer.
A diferència dels zombis de The Walking Dead, que es van podrint i són lents, els nobles infectats de la sèrie es tornen més forts, més ràpids i poden reanimar-se i curar-se de ferides que serien mortals per a qualsevol humà, l’única possibilitat es decapitar-los. No són cadàvers vivents; són una nova espècie depredadora. Com que no moren i la sang mutada els manté actius per sempre, necessiten una quantitat ingent d’energia. Aquesta immortalitat es tradueix en una gana eterna de carn humana. És el tancament perfecte de la metàfora: un noble que viu per sempre a base de devorar literalment el seu poble en un bucle infinit.
Això canvia completament les regles del joc prerevolucionari: el poble es troba davant d’una elit que ja no és que tingui més diners o armes, és que no la poden matar físicament si no és separant el cap del cos. Aquest fet genera una sensació de desesperança brutal (que reflecteix la desesperança històrica del camperol francès). Com es combat i com es fa una revolució contra algú que, per molt que l’apunyalis o el cremis, es torna a aixecar?
L’única manera es desconnectant el cervell del cos, una metàfora que apunta directament a la monarquia, la institució que dona sentit i solidesa a l’aristocràcia. D’aquí la necessitat de crear una arma nova.
La Guillotina
Això connecta directament amb la història real del personatge de Joseph Guillotin. En el món real, la guillotina es va inventar com un mètode d’execució humanitari i igualitari (perquè tots els condemnats morissin igual, fossin nobles o pobres).
A la sèrie, com que els nobles tenen aquesta sang mutant que els regenera i no els deixa morir de forma convencional, la decapitació massiva amb la guillotina es converteix en l’única manera física i pràctica de matar el monstre. La revolució necessita una eina industrial de destrucció perquè el vell món és massa dur de pelar.
La transformació del poble
Quan el monstre no es deixa morir i sobreviu a les primeres revoltes, obliga el poble a radicalitzar-se. Ja no serveix demanar reformes, parlar o fer protestes pacífiques; per acabar amb un monstre immortal, els revolucionaris s’han de tornar igual de despietats o més que el mateix monstre.
Que el monstre no es deixi morir és el que justifica històricament (dins de la ficció de la sèrie) que la Revolució Francesa acabés sent tan extremadament sagnant i violenta (l’època del Terror de Robespierre). Per matar el passat, van haver de tallar-li el cap. Literalment.
Enfilall
Deixa un comentari…