La combinació de període històric (com la França prerevolucionària) i terror o misteri monstruós és un recurs narratiu recurrent. No és casualitat que el cinema i la literatura hi tornin sovint; de fet, respon a motius històrics reals, a metàfores polítiques molt clares i a la mateixa transició cultural de l’època.
El monstre com a metàfora de la corrupció de l’Antic Règim
En moltes d’aquestes trames, es descobreix que el monstre no és una criatura purament sobrenatural, sinó un reflex de la crueltat humana. El monstre sol estar creat, controlat o protegit per nobles corruptes que utilitzen el terror per mantenir el poble sotmès. Esdevé una metàfora visual de com l’Antic Règim devorava literalment els seus ciutadans més pobres (pagesos, dones, nens).
L’ambientació prèvia a 1789 està carregada d’una atmosfera de final d’època. Els excessos de Versalles contrasten amb la misèria de les zones rurals. El monstre amagat a l’ombra representa la podridura interna d’una societat que està a punt d’esclatar en una revolució sanguinolenta.
La base històrica real: la Bèstia de Gavaldà
El referent real més gran d’aquest subgènere és la història de la Bèstia de Gavaldà (La Bête du Gévaudan), un misteri real que va tenir lloc a França entre 1764 i 1767 (en ple regnat de Lluís XV). Una criatura desconeguda va matar més de cent persones (sobretot dones i nens) en una regió rural. El cas va esdevenir una crisi d’estat.
La corona francesa va utilitzar el cas per desviar l’atenció de problemes polítics i militars molt greus (com la pèrdua de la Guerra dels Set Anys). De seguida van sorgir rumors que no era un llop comú, sinó un monstre híbrid criat per un noble sàdic o un càstig diví per la pèrdua de valors de la societat.
Pel·lícules com la famosa El pacte dels llops (Le Pacte des Loups, 2001) es basen directament en aquest succés, barrejant acció, societats secretes polítiques i el monstre ocult.
El xoc cultural: raó vs. superstició
La prerevolució coincideix amb el final de la Il·lustració (l’Època de les Llums). Intel·lectuals com Voltaire o Rousseau defensaven la ciència, la lògica i el progrés enfront dels dogmes de l’Església i el feudalisme.
Introduir un misteri monstruós en aquesta època crea un contrast narratiu perfecte: el poble, analfabet i oprimit, creu que els atacs són obra d’un dimoni, un home llop o una maledicció (superstició). Els protagonistes sovint són científics, metges o investigadors enviats des de París que intenten utilitzar el mètode científic per resoldre el cas (raó).
Al final, es descobreix que el monstre gairebé sempre té una explicació terrenal vinculada a la mentida i la manipulació de les classes dominants per mantenir el control a través de la por.
El monstre ocult en la França prerevolucionària és el perfecte avís que el vell món es destrueix des de dins. Simbolitza la violència de les elits abans que el poble agafi les armes per fer-los pagar els seus abusos a la guillotina.
Pel·lícules i sèries
El pacte dels llops (Le Pacte des Loups) — 2001
La Révolution (sèrie de Netflix) — 2020
El perfum: història d’un assassí (Perfume: The Story of a Murderer) — 2006
Llibres i novel·les gràfiques
El Perfum (Novel·la d’Patrick Süskind) — 1985
The Beast of Gévaudan (Còmic de la sèrie Alix Senator o còmics històrics francesos)
Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities) — Charles Dickens. Tot i que és una novel·la històrica clàssica i no de terror, l’atmosfera que crea Dickens a la part ambientada a París abans de la Revolució utilitza un llenguatge gairebé gòtic. Els nobles (com el Marquès de Saint Évrémonde) són descrits com a autèntics monstres sense ànima que atropellen nens amb els seus carruatges sense cap remordiment. És el caldo de cultiu perfecte perquè neixi el monstre real de la novel·la: la gana i la ràbia acumulada del poble.
Enfilall
Deixa un comentari…