Abans de l’albada (Before the Dawn, 1996) no és només una memòria personal, sinó el manifest fundacional amb el qual Gerry Adams va justificar la transició del republicanisme armat cap a la via institucional. Adams construeix el seu relat dividint la seva vida en tres etapes que funcionen com una línia de temps de la transformació d’Irlanda del Nord.
La gènesi del conflicte (els barris obrers de Belfast)
El llibre comença descrivint la seva infantesa i joventut al Belfast dels anys 50 i 60. Adams posa molt d’èmfasi en el context social: la pobresa, el sistema de discriminació sistemàtica contra la minoria catòlica (en el vot, l’accés a l’habitatge i la feina) i la violència dels grups paramilitars protestants de l’Ulster recolzats per la policia local (la RUC).
Així busca demostrar al lector que la rebel·lió de la comunitat catòlica no va néixer d’un desig gratuït de violència, sinó que va ser una reacció defensiva i inevitable davant d’un Estat opressor que va aixafar el moviment pacífic pels Drets Civils.
L’experiència de la presó (Long Kesh)
Un dels blocs més extensos i emotius de l’obra narra el seu internament sense judici a la presó de Long Kesh (també coneguda com The Mazes) durant els anys 70. Adams descriu de forma molt detallada la brutalitat de les condicions, les tortures psicològiques, els intents d’evasió i la resistència dels presos polítics.
Mitjançant figures com Bobby Sands i les posteriors vagues de fam, Adams eleva el presoner republicà a la categoria d’heroi d’una causa anticolonial, equiparant la lluita irlandesa a altres moviments d’alliberament global de l’època (com el de Sud-àfrica).
Construcció de la via política
La part final detalla la refundació de Sinn Féin (el braç polític del republicanisme). Adams explica com, gradualment, va anar convencent les bases del moviment que la lluita armada en solitari estava estancada i que calia una estratègia dual (l’urna en una mà i el fusell en l’altra) per, finalment, fer el pas definitiu cap a la diplomàcia internacional.
Adams assumeix la responsabilitat d’haver estat un dels cervells polítics de la resistència de Belfast. Parla obertament dels seus arrestos, dels seus discursos i de la seva presència en reunions clau, però manté en tot moment una línia vermella impenetrable: es defineix estrictament com a membre del Sinn Féin i nega ser membre de l’IRA.
El context de 1996: per què es publica aquest llibre?
El moment de la publicació de Abans de l’albada és crucial per entendre la seva funció. L’any 1996, el procés de pau d’Irlanda del Nord es trobava en un moment extremadament delicat i reversible (l’IRA havia trencat la seva primera treva amb l’atemptat de Canary Wharf a Londres).
Adams necessitava aquest llibre per a dues finalitats de política exterior:
Legitimació internacional: S’havia de presentar davant el president dels Estats Units (Bill Clinton) i l’opinió pública internacional no com el líder d’una organització terrorista, sinó com un estadista, un interlocutor vàlid i un home de pau equivalent a Nelson Mandela o Iàssir Arafat.
Cohesió interna: Havia de fixar per escrit el relat oficial de la història republicana abans que arribessin les inevitables concessions que exigirien els Acords de Divendres Sant (1998). El llibre servia per dir a les seves bases: deixem les armes no perquè hàgim fracassat, sinó perquè la nostra lluita històrica ha evolucionat cap a una nova fase.
Abans de l’albada és un document històric de primer ordre. És el testimoni d’un home que va aconseguir canviar el rumb de la història d’Irlanda, escrit amb l’eloqüència de qui sap que està dissenyant la seva pròpia immortalitat política i el llegat del seu moviment.
Enfilall
Deixa un comentari…