Ohkwá:ri-tón

Una de les obres més potents i impactants dels últims anys sobre el conflicte d’Irlanda del Nord (The Troubles). El llibre s’estructura com una investigació criminal i històrica que s’inicia amb el segrest i desaparició de Jean McConville l’any 1972, una mare de deu fills que va ser segrestada de casa seva per l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) i de la qual no es va saber res durant dècades.

A partir d’aquest fil conductor, Patrick Radden Keefe basteix una crònica monumental sobre:

Els personatges clau: Segueix de prop les vides de figures reals com les germanes Dolours i Marian Price (joves militants de l’IRA), el líder polític Gerry Adams o el comandant Brendan Hughes.

La complexitat del conflicte: Mostra la cruesa de la violència, la guerra bruta de l’estat britànic, el preu del silenci i la línia difusa entre l’idealisme polític i el terrorisme.

Avui hem tingut mala sort, però recordeu: nosaltres només hem de tenir sort una vegada. Vosaltres haureu de tenir sort sempre.

Comunicat de l’IRA després de l’atemptat a l’Hotel de Brighton (1984), on gairebé maten la primera ministra Margaret Thatcher.

Les seqüeles de la pau: Analitza com conviu una societat amb els fantasmes del passat un cop s’arriba a la pau (els Acords de Divendres Sant) i el trauma dels desapareguts.

El llibre no és només una crònica periodística, sinó un estudi profund de la psicologia de la radicalització i el cost humà de la violència política.

Els tres eixos

Keefe aconsegueix transformar una realitat històrica complexíssima en un relat absorbent dividint l’obra a través de tres línies temporals i conceptuals:

El misteri de Jean McConville: El llibre s’obre amb el segrest d’aquesta mare catòlica (però vídua d’un soldat britànic protestant) a mans d’un escamot de l’IRA davant dels seus fills. Durant dècades, el seu destí va ser un secret d’estat dins dels barris republicans. Keefe utilitza el cas no només per resoldre el crim, sinó per destapar la crueltat institucionalitzada de la banda.

L’evolució de l’idealisme al terror: L’autor posa rostre a la militància a través de les germanes Dolours i Marian Price. Comencen com a joves activistes universitàries pels drets civils i acaben convertides en The Unknowns (Els Desconeguts), una unitat d’elit secreta de l’IRA encarregada d’atemptats amb cotxe bomba a Londres i d’executar traïdors.

El preu de la pau i la lleialtat: El tram final analitza el gir polític cap a la pau de Gerry Adams, qui sempre va negar haver format part de l’IRA malgrat totes les evidències. Keefe planteja el dilema moral: es pot construir una pau estable obligant a les víctimes a oblidar, mentre els botxins recullen els fruits polítics de la transició?

L’idil·li romàntic d’un moviment revolucionari és molt més fàcil de sostenir quan no hi ha el perill que els membres de la teva pròpia família saltin pels aires en mil trossos durant un viatge qualsevol al supermercat. Molta gent a Irlanda mirava amb recel els plastic Paddies (irlandesos de plàstic) que instaven a una guerra sagnant a l’Ulster des de la distància segura d’Amèrica.

Projecte de Boston: La clau que ho va destapar tot

L’anàlisi del llibre és indissociable del Boston College Belfast Project. Als anys 2000, aquesta universitat nord-americana va recollir entrevistes d’antics membres de l’IRA i de paramilitars lleials a la corona sota una condició estricta: els testimonis no es farien públics fins que els entrevistats haguessin mort.

El problema va sorgir quan la policia d’Irlanda del Nord (PSNI) va aconseguir, via ordres judicials, que es lliuressin algunes d’aquestes gravacions (com les de Dolours Price o Brendan Hughes). Keefe es nodreix d’aquestes confessions pòstumes per creuar dades i assenyalar directament els responsables de l’ordre d’execució de McConville.

No diguis res és un mirall incòmode per a qualsevol procés de pau. Demostra que, tot i que els acords polítics poden aturar les bales, la memòria històrica i el dol de les famílies dels desapareguts no es poden enterrar per decret llei. S’ha fet una adaptació a la televisió per Disney+.

A Irlanda del Nord, el preu per arribar a la pau ha sigut deixar de buscar la veritat. Ficar el passat sota la catifa és ingenu, però de vegades és l’única manera de fer que les armes callin.