James Connolly (1868–1916) és una de les figures més singulars, complexes i d’alguna manera tràgiques de la història de la llibertat d’Irlanda. No va ser només un revolucionari que va agafar les armes l’any 1916; va ser el cervell que va aconseguir unir dues ideologies que molts consideraven incompatibles: el socialisme marxista i el nacionalisme irlandès.
Intel·lectual de trinxera
Si haguéssim de descriure Connolly parlaríem d’un home recte, d’origen molt humil i d’una voluntat de ferro. Nascut a Edimburg (Escòcia) en un barri marginal d’immigrants irlandesos, va conèixer la pobresa extrema des de ben petit. Va treballar des dels 10 anys i es va allistar a l’exercit britànic per necessitat (on va aprendre a odiar el militarisme imperial). Tot el que sabia de fets històrics, economia i teoria política ho va aprendre de manera autodidacta a les biblioteques públiques.
No era un home de discursos flonjos o buits. Parlava amb un accent escocès tancat, de manera directa, seriosa i sense ornaments inútils. El seu lideratge es basava en el respecte que generava: era un organitzador sindical incansable que va recórrer Escòcia, Irlanda i els Estats Units defensant els drets dels treballadors.
A diferència d’altres teòrics de despatx, Connolly creia que les idees s’havien de defensar al carrer. Això el va portar a fundar l’Irish Citizen Army (Exèrcit Ciutadà Irlandès) el 1913 per protegir els obrers en vaga de la brutalitat policial, un cos que acabaria sent clau en l’Alçament de Pasqua de 1916.
A l’Irlanda de principis del segle XX, on el nacionalisme sovint anava lligat a una cerca de la identitat pura irlandesa i al renaixement de la llengua gaèlica, que el líder del sindicat i de l’exèrcit ciutadà parlés com un escocès de classe obrera generava reaccions curioses: per a molts treballadors de Dublín, sentir un home defensar la independència d’Irlanda amb aquell accent escocès tan tancat era xocant al principi. Lluny de ser un impediment, el seu accent reflectia perfectament qui era: un fill de la classe obrera industrial. No tenia la retòrica polida dels polítics burgesos de Dublín; parlava de tu a tu, amb un llenguatge directe, aspre i planer que els obrers entenien perfectament.
Així doncs, l’accent de Connolly era el recordatori vivent de la seva pròpia teoria: que la lluita dels treballadors no entenia de fronteres i que ell, un escocès de naixement, estava disposat a morir per la llibertat d’Irlanda perquè considerava que la causa de la classe obrera irlandesa era la causa de la humanitat.
Socialisme i Alliberament Nacional
El pensament de Connolly trenca amb el dogma de l’època. Mentre que molts socialistes europeus veien el nacionalisme com una distracció de la lluita de classes, Connolly argumentava que a Irlanda ambdues lluites eren exactament la mateixa cosa.
Si demà feu fora l’Exèrcit Britànic i hissareu la bandera verda sobre el Castell de Dublín, a menys que canvieu al sistema socialista, els vostres esforços hauran estat en va. Anglaterra encara us governaria a través dels seus capitalistes, dels seus terratinents, dels seus financers…
Socialisme Republicà
Per a Connolly, la independència d’Irlanda no consistia a canviar un amo britànic per un amo burgès i catòlic irlandès. La llibertat real només existiria si la República Irlandesa controlava els seus propis mitjans de producció i terra. Defensava una república on els treballadors fossin els sobirans.
Antiimperialisme
Entenia l’imperi britànic com l’expressió màxima del capitalisme. Per tant, colpejar l’imperi a Dublín no era només un acte nacionalista, sinó un deure internacionalista per debilitar el capitalisme global. Per això es va oposar radicalment a la Primera Guerra Mundial, veient-la com una carnisseria on els obrers d’un país es mataven amb els d’un altre pels beneficis dels seus rics.
El Sindicat Únic (Sindicalisme revolucionari)
Influenciat pel seu pas pels EUA i el sindicat IWW (Treballadors Industrials del Món), creia que el sindicalisme no havia de ser només una eina per demanar millores de sou, sinó l’estructura mateixa que faria la revolució. El sindicat havia d’organitzar la societat des de baix de manera industrial i horitzontal.
El paper de les dones i el progrés social
Connolly va ser un dels pensadors més progressistes del seu temps pel que fa als drets de les dones. Va donar suport actiu al moviment sufragista i va integrar les dones en condicions d’absoluta igualtat a l’Irish Citizen Army (tant en l’organització com en el combat actiu), una fita inaudita a l’Europa de 1916.
El llegat del 1916
L’abril de 1916, conscient que potser anaven a una mort segura però decidit a encendre la metxa de la revolta, va signar la Proclamació de la República Irlandesa i va comandar les forces rebels al centre de Dublín. Greument ferit durant els combats, va ser capturat pels britànics.
El 12 de maig de 1916, incapaç de mantenir-se dret a causa de les ferides de bala a la cama, els soldats britànics el van lligar a una cadira per poder-lo afusellar a la presó de Kilmainham. Aquell acte de crueltat el va convertir en màrtir, unint per sempre el seu nom al naixement de la Irlanda moderna, tot i que el model econòmic de la república actual es va acabar allunyant molt del somni socialista que ell va proposar.
Enfilall
Deixa un comentari…