Dividim el nostre quadre clínic existencial segons el nivell d’alerta del sistema. Si comencem a marcar caselles a les categories inferiors, ens caldrà anar pensant en un bon servei tècnic.
Nivell 1: Precaució (fallida lleugera de firmware)
Són aquells detalls que ens fan arrufar el nas, però que encara podem mirar d’atribuir a l’estrès o a haver dormit poc. El sistema operatiu és estable, però té fuites de memòria.
- Efecte catàleg d’IKEA: Entrem a casa d’un desconegut i sabem exactament on té els gots, la sal i quin calaix de la cuina va dur de obrir. No és intuïció decorativa; compartim mapa mental.
- Déjà-vu de baixa intensitat: Tenim la certesa que ja hem viscut aquesta conversa sobre el preu del lloguer exactament amb les mateixes paraules, les mateixos gesticulacions i la mateixa mosca volant a prop de la bombeta.
- Atracció per olors desconegudes: Sentim una enyorança gairebé dolorosa en olorar el tabac de pipa o un perfum antic de senyora, tot i que a la nostra família tothom ha estat antitabac i s’ha posat colònia de supermercat.
Protocol: Netejar la memòria cau i assentar el firmware.
Metodologia: El mètode de l’Ancoratge Vulgar
- Acció de xoc: Anem immediatament a fer una gestió burocràtica feixuga (com demanar cita prèvia a l’administració pública) o passem la tarda mirant un partit de futbol de tercera divisió sota un sol de justícia.
- La tàctica de l’asimetria: Si sentim l’enyorança d’un passat elegant, ens cal trencar la simetria de l’entorn: mengem un entrepà de xoriço greixós mentre mirem un fulletó de supermercat. Això provoca un curtcircuit en el codi de melancolia poètica de la corporació.
Nivell 2: Alarmant (conflicte de memòria cau)
Aquí la realitat i els implants ja es miren de reüll. Ens adonem que alguna cosa a la nostra ment no quadra amb la cronologia oficial de la nostra biografia.
- El bucle de déjà-vu tipus disc ratllat: El mateix minut es repeteix tres vegades seguides. Veiem passar el mateix gat negre pel passadís tres cops, amb el mateix moviment de cua. El teixit de la nostra simulació està experimentant un retard de xarxa (lag) considerable.
- Cicatrius sense història: Ens mirem el braç i veiem una marca perfecta d’haver patit una cremada o un tall important de petits. Preguntem als nostres pares i ens miren amb cara estranya: Tu mai et vas fer cap trau aquí, fill. La cicatriu és un detall estètic que venia amb el lot de records.
- Habilitats manuals espontànies: Ens cal arreglar un motor de cotxe o descodificar un pany antic i ho fem en dos minuts amb una destresa gairebé quirúrgica, tot i que som administratius i l’únic que sabem obrir és un full de càlcul.
Protocol: Resoldre els conflictes d’escriptura del disc dur.
Metodologia: aparició de l’Anomalia Voluntària
- Acció de xoc: Si veiem que el déjà-vu s’està produint, ens cal fer una acció totalment absurda i fora de guió. Si sabem que en la conversa el cambrer ens portarà un cafè, aixequem-nos i fem tres salts a la pota coberta o parlem amb accent de robot dels anys 80.
- Aïllament de cicatrius: Ens cal tapar qualsevol marca física sospitosa amb una tireta de dibuixos animats. Si la ment de l’altre no reconeix la tireta d’en Bob Esponja, el flux de dades de la infantesa implantada es talla immediatament per incompatibilitat de llicència.
Nivell 3: Greu (corrupció de dades del sistema)
La línia entre jo i l’altre es comença a difuminar de manera perillosa. Les dades implantades estan devorant els fets reals de la nostra rutina.
- El déjà-vu invers (Jamais-vu): Ens girem cap a la nostra parella de fa cinc anys o entrem a la casa on hem viscut l’última dècada i, de cop, tot ens sembla absolutament estrany, aliè i desconegut, com si fos un decorat de teatre on acabem d’aterrar.
- Fotografies mòbils: Busquem al calaix aquella foto antiga en blanc i negre on sortíem amb el nostre avi al camp. La mirem fixament i ens adonem que la cara de l’avi ha canviat lleugerament respecte a la setmana passada. L’arxiu d’imatge s’està actualitzant malament des del servidor central.
- Insomni amb banda sonora: Quan mirem de dormir en silenci absolut, sentim de fons un fil musical molt tènue de sintetitzadors dels 80 i el soroll constant d’uns eixugaparabrises movent-se a tota velocitat.
Protocol: Aturar la corrupció de dades i retenir la identitat pròpia.
Metodologia: Protocol de l’Especificitat Local
- Acció de xoc: Escrivim en una llibreta de paper (mai al mòbil) cinc veritats absolutament mundanes i locals d’ahir mateix. Per exemple: Ahir vaig pagar 4,50 € per un tallat dolent, El veí del 3r 2a fa olor de col bullida. Llegim-ho en veu alta mentre sentim la música de Vangelis al cap.
- Desconnexió sensorial: Ens cal dormir amb taps a les orelles d’alta densitat i antifaç de gel. Si tallem els estímuls externs, els fitxers mòbils (com les fotos que canvien de cara) no es poden actualitzar des del servidor central perquè no detecten activitat de l’usuari.
Nivell 4: Tràgic (final de vida útil imminent)
El sistema ha arribat al límit de la seva capacitat i el temporitzador de fàbrica s’està quedant sense minuts. Ens cal acomiadar-nos del veïnat.
- El gran col·lapse del déjà-vu: Ja no és un instant; tota la nostra jornada és un déjà-vu continu de 24 hores. Sabem exactament tot el que passarà, el que ens diran i el que respondrem, fins al punt que ens avorrim de la nostra pròpia vida perquè ens la sabem de memòria.
- L’unicorn a la sala d’estar: Ja no somiem amb ell. Ara ens llevem a les tres de la matinada per anar al lavabo i ens trobem l’unicorn blanc, de cos present, mastegant la catifa del rebedor amb total parsimònia. Les al·lucinacions de disseny han trencat la tanca del subconscient.
- Poesia sota l’aigua: Comencem a parlar en vers de manera involuntària cada vegada que plou, fent servir paraules com raigs C, Porta de Tannhäuser o llàgrimes. Si a sobre sentim una necessitat imperiosa de deixar anar un colom blanc que no sabem d’on ha sortit… ens queden aproximadament quatre minuts de bateria.
Protocol: Evitar el col·lapse del sistema i negociar una pròrroga.
Metodologia: Formatació de baix nivell (reset de l’enginyer)
Opció de xoc immediata no oficial
Ens cal buscar un dissenyador de memòries clandestins que tenen la paradeta en mercats plujosos de barris marginals per fer un canvi de bateria de niobi o, com a mínim, un esborrat complet dels sectors afectats per l’unicorn.
Advertència: Si decidim aplicar pel nostre compte protocols per aturar els símptomes, ens cal recordar que la bioenginyeria de garatge és altament perillosa. Obrir-nos el crani en un soterrani humit per netejar els xips o punxar-nos inhibidors de memòria comprats al mercat negre pot provocar una fallada sistèmica irreversible. Abans de fer qualsevol operació clandestina, ens cal assegurar-nos que el proveïdor té referències i que no som un model amb autodestrucció per manipulació.
Avís legal i de garantia corporativa: Qualsevol intent de manipulació clandestina del nostre sistema operatiu o de la matriu de memòria implantada comportarà la revocació immediata de la llicència d’ús de programari de la corporació. Ens cal tenir present que obrir els nostres propis ports de dades o alterar el maquinari bio-mecànic trenca de forma automàtica el contracte de manteniment i ens exclou de qualsevol actualització oficial o suport tècnic de fàbrica. A més, la detecció de modificacions no autoritzades pot activar els protocols de seguretat de la companyia i fer que ens etiquetin com a producte defectuós pendent de retirada.
- Mesura de contenció: Mentrestant, ens cal allunyar-nos de qualsevol terrat, no mirar mai directament als ulls de persones que portin gavardina i prohibir l’entrada de coloms a casa. Si plou, obrim un paraigua de plàstic grog cridaner; la poesia cyberpunk és al·lèrgica als colors fluorescents i barats.




Deixa un comentari…