Simptomatologia per a humans amb dubtes existencials (o replicants amb excés de nostàlgia). Si darrerament sentim que la nostra vida té massa textura per ser real, potser ens cal revisar el nostre firmware.
Viure a prop de la distòpia cyberpunk té aquestes coses: de vegades ens llevem amb un mal de cap sospitós i una estranya afició pels flabiols de fusta. Com que la corporació no acostuma a enviar cartes de benvinguda, ens cal estar atents a aquests senyals inequívocs per descobrir si el nostre passat és nostre… o d’un dissenyador de programari amb molta imaginació.
1. El test de l’àlbum de fotos en blanc i negre
Mirem les fotos de la nostra infantesa. Totes tenen un to sèpia perfecte, una il·luminació dramàtica de cinema negre i una col·lecció de tiets que semblen sortits d’un càsting d’extres dels anys 40. Si no hi ha cap foto nostra de comunió amb un vestit que ens anava gran o plorant perquè ens ha picat una vespa a la platja, alerta: els nostres records de la infància han passat per una taula d’edició.
2. Obsessions visuals altament específiques
Si quan pensem en el concepte mascota no ens ve al cap el típic gos d’un veí que borda a les tres de la matinada, sinó un unicorn blanc corrent per un bosc boirós en resolució 4K… tenim un problema. Els humans normals recorden gats comuns; els replicants tenen somnis amb animals mitològics que funcionen com a fons de pantalla esteticista.
3. Una estranya nostàlgia per la pluja àcida
Si cada vegada que plou a bots i barrals ens agafa una pruïja existencial, ens pugem el coll de la gavardina i ens quedem mirant el buit sota un neó de color lila en lloc de córrer a buscar aixopluc com faria qualsevol persona assenyada, el nostre codi font està demanant un canvi de classes. Si, a més, la pluja ens inspira monòlegs sobre coses que es perdran en el temps, som un model de darrera generació.
4. Records d’habilitats que mai hem practicat
Ens trobem davant d’un piano i, de cop i volta, les nostres mans toquen una peça de Chopin de memòria, tot i que l’únic contacte que hem tingut amb la música a la vida real és tocar el timbre de casa? Malament rai. Ens han implantat el pack Artista Melancòlic per fer-nos més emotius.
5. La prova de la mare
Si algú ens pregunta per la mare i la nostra resposta automàtica és descriure-la amb un nivell de detall poètic propi d’una novel·la del segle XIX (incloent-hi l’olor de les pomes a la seva cuina o la textura exacta del seu vestit de noces), però som incapaços de recordar el seu segon cognom o si prefereix el cafè amb llet de civada o de vaca… ens han programat l’afecte de fàbrica.
Nota de seguretat
Si algú ens fa preguntes sobre una tortuga capgirada al desert sota el sol i comencem a suar de cop, ens cal tallar la conversa immediatament. És una trampa.
6. Resistència inexplicable als canvis de temperatura
Si som capaços de caminar pel carrer al bell mig de l’hivern amb una samarreta de lli i una gavardina oberta sense ni tan sols esternudar, mentre la resta de la humanitat va amb tres capes de teixit tèrmic i bufanda, no és que siguem del nord: és que el nostre termòstat biològic està fixat a la temperatura òptima de rendiment del processador.
7. Ens sabem la data exacta de caducitat… de tot
Si mirem un iogurt i, en lloc de mirar l’etiqueta, sentim una veu interior que ens diu exactament quants dies li queden de vida útil (i ens agafa una basarda estranya en pensar en el concepte quatre anys), tenim el temporitzador de sèrie activat.
8. El síndrome de la retina brillant
Ens cal fer un cop d’ull al mirall de tant en tant amb poca llum. Si en moure els ulls cap a un costat veiem un petit reflex daurat o vermellós que no té res a veure amb el flaix del mòbil, ens cal acceptar la realitat: no ens cal anar a l’òptic, ens cal un enginyer genètic.
9. Records familiars idèntics als del veí
Si parlant amb un company de feina descobrim que tots dos tenim exactament el mateix record d’haver caigut d’una bicicleta verda en un carreró amb olor de pa acabat de fer el juny de 2012, no és una coincidència còsmica ni que fóssim veïns de petits: és que la corporació va fer servir el mateix fitxer .bak de memòria per a tot el lot de producció d’aquell mes.
10. Una col·lecció de records massa perfectes
La memòria humana és un desastre: oblida on ha deixat les claus, barreja les cares i no recorda què va dinar ahir. Si els nostres records són seqüències cinematogràfiques perfectes, amb música de fons de sintetitzador i una claredat absoluta sobre fets de fa deu anys, ens cal sospitar. La realitat és pixelada i confusa; els implants són d’alta definició.
11. El bucle dels déjà-vu persistents
Si de vegades experimentem un déjà-vu, els humans ens diuen que és normal, una fallada de comunicació entre els dos hemisferis cerebrals. Però si vivim en un déjà-vu constant on cada vegada que entrem a una cafeteria nova sentim la certesa absoluta que ja hi hem estat, que coneixem el cambrer i que sabem quina tassa es trencarà d’aquí a dos minuts, la realitat és una altra: el nostre programari està intentant sobreescriure dades sobre un sector del disc dur que no s’havia esborrat correctament. El record implantat i la realitat estan col·lidint en temps real, creant un efecte de ressò cognitiu. Ens cal reiniciar la memòria cau.
Consell de manteniment: Si els déjà-vu ens fan pampallugues als ulls, ens cal tancar els parpelles durant deu segons, respirar fons i mirar de no pensar en cap mena d’animal mecànic.
Persistència del bucle – no oficial
Si el bucle persisteix, potser ens caldrà buscar un dissenyadors de memòries clandestins que treballen en soterranis humits per fer-nos un reformat net.
Advertència: Si decidim aplicar pel nostre compte protocols per aturar els símptomes, ens cal recordar que la bioenginyeria de garatge és altament perillosa. Obrir-nos el crani en un soterrani humit per netejar els xips o punxar-nos inhibidors de memòria comprats al mercat negre pot provocar una fallada sistèmica irreversible. Abans de fer qualsevol operació clandestina, ens cal assegurar-nos que el proveïdor té referències i que no som un model amb autodestrucció per manipulació.
Avís legal i de garantia corporativa: Qualsevol intent de manipulació clandestina del nostre sistema operatiu o de la matriu de memòria implantada comportarà la revocació immediata de la llicència d’ús de programari de la corporació. Ens cal tenir present que obrir els nostres propis ports de dades o alterar el maquinari bio-mecànic trenca de forma automàtica el contracte de manteniment i ens exclou de qualsevol actualització oficial o suport tècnic de fàbrica. A més, la detecció de modificacions no autoritzades pot activar els protocols de seguretat de la companyia i fer que ens etiquetin com a producte defectuós pendent de retirada.
12. Reaccions emocionals desproporcionades davant objectes quotidians
Anem pel carrer, mirem l’aparador d’una botiga d’antiguitats i, en veure un rellotge de butxaca de plata vell o una nina de porcellana concreta, ens agafa un atac de plor inconsolable o una eufòria desmesurada. No sabem per què, no tenim cap trauma associat a aquests objectes a la nostra vida conscient, però el nostre cor batega a mil per hora. Símptoma clar: hem heretat la fòbia o el fetiche de la persona real a qui van manllevar la memòria.
13. L’estrany rebuig a la tecnologia hipermoderna
Vivim en un món hiperconnectat, però sentim una pulsió gairebé biològica per utilitzar coses analògiques: escriure amb màquina d’escriure, escoltar vinils o desar les coses en caixes de sabates en lloc del núvol. No som uns hipsters vintage; és que la ment de la persona original es va congelar en una època concreta i el nostre cervell rebutja els formats digitals posteriors perquè no formen part de la seva matriu de realitat.
14. Parlar idiomes en somnis (o sota pressió)
Si som d’un poble del Priorat de tota la vida, però quan tenim febre alta o estem a punt d’adormir-nos comencem a rondinar frases en un dialecte perfecte del japonès de l’era Showa o en alemany tancat, ens cal demanar explicacions. El paquet de llengües de l’usuari original s’ha activat per error en el nostre mode de baix consum.
15. Absència total de records avorrits
Els humans reals tenen milers d’hores de records inútils: fent cua a la caixa del supermercat, mirant la paret un diumenge a la tarda sense saber què fer o esperant que es descarregui un arxiu. Si mirem enrere i tota la nostra línia temporal recordada està plena d’esdeveniments significatius, apassionants, poètics o dramàtics, és que ens han fet un muntatge amb el Director’s Cut de la vida d’un altre. Ningú té una vida tan ben editada de forma natural.
Què ens cal fer si en complim més de cinc?
De moment, gaudir del paisatge, no apropar-nos gaire als terrats quan plou i, sobretot, evitar qualsevol examen mèdic que inclogui un aparell que ens enfoqui fixament la pupil·la mentre ens fan preguntes sobre el passat. Al cap i a la fi, si els records són bons, què més dona de qui fossin primer?
Avís important de salut bio-espiritual
Cal no confondre els errors de lectura de memòria (firmware) amb una interferència de naturalesa metafísica. Si a més dels déjà-vu i els somnis amb unicorns, comencem a levitar sobre el llit, parlem llatí clàssic del revés amb una veu que no és la nostra o sentim una aversió sobtada a l’aigua beneïda, no som un replicant de la corporació.
En aquest cas, la reconfiguració de dades no ens servirà de res: ens cal deixar estar els enginyers genètics i visitar d’urgència un membre del clericat especialitzat (un exorcista autoritzat) per procedir a una depuració de l’ànima.
Deixa un comentari…