Cap a la llibertat d’Irlanda (publicat originalment en anglès l’any 1986 com The Politics of Irish Freedom i traduït al castellà per l’editorial basca Txalaparta com Hacia la libertad de Irlanda) és una obra política fonamental per comprendre la ideologia del republicanisme irlandès de la dècada dels 80.
Aquest llibre no és una narració nostàlgica ni purament biogràfica; és un assaig de línia dura i un manifest estratègic escrit per Gerry Adams en qualitat de president del Sinn Féin, càrrec que havia assumit l’any 1983.
Context històric 1986: l’impuls de les vagues de fam
Per analitzar aquest llibre, és imprescindible entendre el moment en què es va escriure. El republicanisme venia de viure un punt d’inflexió l’any 1981 amb les vagues de fam de Long Kesh, on va morir Bobby Sands i nou companys més.
Aquest fet va generar una mobilització civil catòlica sense precedents i va fer veure a la direcció de l’IRA i de Sinn Féin (liderada per Adams i el corrent del Nord) que podien guanyar eleccions. El llibre neix, precisament, per teoritzar i posar ordre a aquesta nova fase històrica.
Eixos ideològics i anàlisi política de l’obra
Adams desglossa el pensament del Sinn Féin d’aquella època a través d’uns blocs molt definits:
Republicanisme i Socialisme (la influència de James Connolly)
Adams fa una profunda anàlisi de classe del conflicte. No planteja la lluita com una simple guerra de religions entre catòlics i protestants, sinó com un conflicte anticolonial i de classe. Es recolza directament en les tesis del líder marxista de la Sublevació de 1916, James Connolly, defensant que la independència d’Irlanda no tindria sentit si no s’acompanyava d’una revolució socialista.
L’objectiu era reclamar que els recursos de l’illa han de pertànyer a la classe obrera i als petits agricultors, combatent l’elit capitalista tant de Londres com de Dublín.
La definició de l’IRA (Óglaigh na hÉireann)
En aquest llibre (a diferència de declaracions públiques posteriors), Adams dedica un capítol sencer a analitzar el paper de l’IRA. Tot i mantenir que ell parla des de la militància del Sinn Féin, justifica plenament la lluita armada com una reacció legítima dels oprimits. Defineix les accions de l’IRA com un mal necessari generat per l’estratègia britànica d’ocupació militar, la tortura institucional i la manca de sortides democràtiques reals.
La crítica als 26 comtats (la República d’Irlanda)
Adams és extremadament dur amb l’establishment polític de Dublín (els partits Fianna Fáil i Fine Gael). Acusa el govern del sud de traïció per haver acceptat la partició de l’illa l’any 1921 i per col·laborar amb el govern de Margaret Thatcher en matèria de seguretat (perseguint els republicans). Considera que la República d’Irlanda actual és un estat satèl·lit i incomplet.
La mà estesa a la classe obrera protestant
Un dels punts més interessants de la seva anàlisi política és com tracta el sector unionista/protestant. Adams afirma que l’imperialisme britànic ha utilitzat el sectarisme per dividir els treballadors. Defensa que els protestants són germans d’una mateixa nació i que en una Irlanda unida tindrien els mateixos drets col·lectius, convidant-los a trencar els lligams de dependència artificial amb la corona britànica.
La importància de l’obra: el disseny de l’estratègia dual
El valor polític real d’aquest llibre és que posa les bases del que es coneixeria com l’estratègia de l’urna i el fusell (the armalite and the ballot box).
Adams teoritza que el Sinn Féin ha de deixar de ser un simple altaveu de l’IRA a les presons i esdevenir un partit de masses capaç de guanyar alcaldies i escons parlamentaris, tant al Nord com al Sud. És el text on s’argumenta ideològicament el canvi històric de 1986: la decisió de Sinn Féin d’abandonar l’abstencionisme al parlament de Dublín (l’Árd Fheis), permetent que els seus diputats electes ocupessin els seus seients per primera vegada en la història contemporània.
Cap a la llibertat d’Irlanda és el Gerry Adams ideòleg, revolucionari i radical de la dècada dels 80, explicant sense filtres el programa socialista-republicà i el perquè de la insurrecció armada contra l’imperi britànic.
Enfilall
Deixa un comentari…