Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és el gran cronista gràfic de la història recent d’Espanya i el principal impulsor de la historieta autobiogràfica i de memòria històrica al país. La seva pròpia vida, marcada per les cicatrius de la postguerra i les profundes transformacions socials de la Transició, ha estat la matèria primera de la qual ha nascut bona part de la seva obra mestra.
Infantesa i la duresa de l’Auxili Social (1941–1955)
La vida de Carlos Giménez va quedar truncada molt aviat per les conseqüències de la Guerra Civil. El seu pare, d’ofici soldador, va morir quan en Carlos era molt petit. La seva mare va emmalaltir greument de tuberculosi, deixant la família en una situació de pobresa extrema en un Madrid de postguerra devastat.
Davant la impossibilitat de fer-se’n càrrec, en Carlos i els seus germans van ser entregats a les llars de l’Auxili Social, una institució controlada per la Secció Femenina de Falange.
Va passar vuit anys tancat en diversos col·legis-internats (com el de Pozuelo de Alarcón o Paracuellos de Jarama). Allà va patir en primera persona el fred, la fam crònica, el fanatisme religiós, l’adoctrinament polític i els càstigs físics arbitraris per part de cuidadors i falangistes. Aquesta experiència traumàtica es convertiria, dècades més tard, en el motor de la seva sèrie més cèlebre, Paracuellos.
L’any 1955, ja adolescent, va poder sortir de les institucions per retrobar-se amb la seva mare i el seu germà gran, instal·lant-se al castís barri de Lavapiés, una època de llibertat i descoberta de la vida de carrer que posteriorment plasmaria al còmic Barrio.
Els inicis professionals i l’etapa de les agències (1958–1974)
Sense formació acadèmica en art però amb un talent natural de fons, Giménez va buscar en el dibuix una sortida professional i de supervivència:
Als disset anys va començar com a ajudant del dibuixant Manuel López Blanco, col·laborant de fons en la sèrie El Capitán Coraje. A principis dels anys 60 es va traslladar a Barcelona, el centre neuràlgic de l’edició de còmics de l’època. Va començar a treballar per a l’editorial Ibero Mundial de Ediciones, dibuixant còmics de l’oest i aventures policíaques per a col·leccions com Gringo.
Es va incorporar a la famosa agència de Josep Toutain, Selecciones Ilustradas, que exportava el treball de dibuixants espanyols a mercats estrangers (el Regne Unit, França, Alemanya o els Estats Units). Va ser una època de treball industrial, a preu fet, on compartia taula, penúries i nits de gresca amb figures com Josep Maria Beà, Luis García, Alfonso Font o Adolfo Usero. D’aquest ambient tan bohemi com precari va néixer la seva altra gran obra coral, Los Profesionales.
A finals dels 60, al costat del mític guionista Víctor Mora (creador d’El Capitán Trueno), va crear Dani Futuro (1969) per a la revista Gaceta Junior. Aquesta sèrie d’aventures espacials de tall pacifista i ecològic va permetre a Giménez deslligar-se de l’estil clàssic i explorar una estètica psicodèlica, de línies netes i colors vius, altament innovadora que va triomfar a França.
La conscienciació i el compromís polític (1975–1985)
Amb la mort de Franco el 1975, el panorama editorial espanyol va experimentar una explosió de llibertat, i Giménez es va convertir en el tebeu d’autor més compromès de la Transició. Va abandonar el dibuix purament comercial per bolcar-se en projectes personals de gran càrrega política i social. El seu grafisme va evolucionar cap a una línia expressiva, propera a la caricatura però amb una enorme capacitat per al dramatisme i el dolor.
El 1976 va començar a publicar les primeres historietes de Paracuellos a la revista Muchas Gracias. Malgrat que al principi va rebre amenaces de sectors de l’extrema dreta, l’obra es va convertir en un fenomen de culte que va continuar a revistes com El Papus o Totem.
Juntament amb el guionista Ivá (creador de Makinavaja), va dirigir El Papus. Durant aquests anys va signar obres com España Una, Grande y Libre (crònica dels convulsos anys de la Transició) i Los Profesionales.
España, Una, Grande y Libre és la fita més directament política, combativa i periodística de Carlos Giménez. Publicada originalment en forma de pàgines setmanals a la mítica revista satírica El Papus entre el juliol de 1976 i l’octubre de 1977, l’obra va néixer en un format de tres blocs diferenciats que posteriorment es recopilarien com una trilogia en àlbums de còmic (i anys més tard en un sol volum integral).
L’obra és una crònica urbana, visceral i lliure dels mesos clau de la Transició espanyola, des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democràtiques de 1977. Moltes de les històries van comptar amb la col·laboració en els guions del genial Ivá.
Estructura de la trilogia
El títol capgira amb un sarcasme demolidor el conegut lema de la dictadura franquista (España, una, grande y libre). Cadascuna de les tres parts de la trilogia posava el focus en un moment polític concret de la reforma:
| Part de la trilogia | Context històric retratat | Tesi de l’autor / Sàtira |
|---|---|---|
| 1. España, Una… (1976) | Els primers mesos del primer govern d’Adolfo Suárez i el carrer bullint. | Ironitza sobre una unitat imposada i denuncia que l’aparell de poder del franquisme seguia intacte. |
| 2. España, Grande… (1976-1977) | El període al voltant del Referèndum per a la Reforma Política. | Retrata la grandesa de la por al carrer, marcada per la violència policial i els atemptats de l’extrema dreta. |
| 3. España, Libre… (1977) | Els mesos previs i posteriors a les primeres Eleccions Generals de juny de 1977. | Contraposa la paraula llibertat a les campanyes amb les carències reals, el pactisme i les servituds del poder econòmic. |
La virulència i la valentia de les denúncies gràfiques d’aquesta obra van col·locar la revista El Papus al punt de mira de l’extrema dreta. De fet, l’octubre de 1977, coincidint amb el final de la publicació de la sèrie, el grup terrorista feixista Triple A va cometre un brutal atemptat amb paquet bomba contra la redacció de la revista a Barcelona, causant la mort del conserge Juan Peñalver i disset ferits.
Maduresa, reconeixement i llegat (A partir de 1990)
Passat el boom del còmic adult dels anys 80 i la crisi posterior de les revistes de vinyetes, Carlos Giménez va saber adaptar-se al format de la novel·la gràfica moderna, mantenint una productivitat envejable.
Al tombant de segle, va reprendre algunes de les seves sagues més estimades. Va tancar el cicle de Paracuellos amb nous àlbums publicats ja en el segle XXI, va expandir Los Profesionales i va crear noves obres autobiogràfiques com 36-39 Malos tiempos (sobre la Guerra Civil espanyola) o Crisálida, una reflexió crepuscular sobre la vellesa i la mort d’un autor de còmics.
També va realitzar projectes d’envergadura adaptant grans textos literaris, com la seva colpidora versió de Pepe Guindo, treballs basats en la vida de l’escriptor Pío Baroja, o la monumental adaptació al còmic d’El Quijote.
Carlos Giménez s’ha caracteritzat sempre per ser un home humil, d’ideologia clarament d’esquerres, profundament humanista i amb un respecte reverencial per l’ofici de dibuixant de tebeos, una feina que sempre ha defensat com una forma d’art major i compromís social. Actualment resideix a Madrid, retirat del ritme diari de les entregues però reconegut unànimement com un referent cultural d’Espanya.
Deixa un comentari…