La comparació entre l’estratègia del Vietnam del Nord i les reflexions de Robert McNamara (Secretari de Defensa dels EUA entre 1961 i 1968) revela un xoc tràgic entre dues mentalitats oposades. El llibre de McNamara, In Retrospect: The Tragedy and Lessons of Vietnam (i el documental Boira de Guerra), és, de fet, el reconeixement de com l’estratègia de Hanoi va explotar sistemàticament totes i cadascuna de les febleses de l’aparell analític estatunidenc.
L’error d’empatia: Nacionalisme vs. Guerra Freda
Per a Hồ Chí Minh i Giáp, la guerra era una lluita d’alliberament nacional i anticolonial. El comunisme era l’eina organitzativa, però el motor era un nacionalisme històric (avesat a segles de resistència contra la Xina i França).
McNamara admet que els EUA van fallar estrepitosament en aquest punt. Washington veia el conflicte exclusivament a través del prisma de la Guerra Freda i la teoria del dòmino (creien que Hanoi era un titella de Moscou o Pequín per estendre el comunisme global). McNamara reconeix que si haguessin entès que els vietnamites lluitaven per la seva independència i no per una conspiració global, haurien sabut que la seva voluntat de resistència era indestructible. No varen empatitzar amb l’enemic.
La fal·làcia de la racionalització i les mètriques
Vietnam del Nord va dissenyar una guerra on el factor psicològic, moral i el temps passaven per sobre de la destrucció material. Sabien que el seu llindar de dolor humà era asimètric.
La racionalitat no ens salvarà. Com a antic president de Ford i expert en anàlisi estadística, McNamara va intentar dirigir la guerra com una empresa. Va introduir el body count (recompte de baixes) i gràfics de tones de bombes llançades com a indicadors de victòria. A les seves memòries reconeix que la ment militar i humana no és una equació matemàtica:
Vam calcular malament les forces militars de l’enemic […] i vam ignorar totalment els aspectes polítics, culturals i humans.
Guerra prolongada vs. impaciència democràtica
Hanoi aplicava la doctrina de la resistència de fons, dividida en fases, estirant el conflicte per desgastar el front interior de l’opinió pública dels EUA.
Els EUA van entrar en guerra pensant en una intervenció ràpida basada en la superioritat tecnològica. McNamara admet que no hi havia un pla de contingència per a una guerra llarga i que van subestimar la capacitat del poble nord-americà per cansar-se d’un conflicte distant sense un objectiu de victòria clar i justificat de manera transparent (trencant la lliçó de no demanis suport al poble si no l’has informat).
| Concepte | Estratègia de Hanoi | Error segons McNamara |
|---|---|---|
| Naturalesa de la guerra | Guerra total d’alliberament nacional i supervivència. | Conflicte militar limitat per aturar el comunisme global. |
| Definició de victòria | Rompre la voluntat política de l’enemic (resclosa en el temps). | Assolir un nombre de baixes enemigues que forcés una negociació (body count). |
| Visió de l’enemic | Un gegant tecnològic cec, impacient i vulnerable a la seva pròpia opinió pública. | Un actor racional que es rendiria quan el cost material fos massa alt. |
| Factor tecnològic | Neutralitzat mitjançant la dispersió, les guerrilles i la mobilització de masses. | Considerat la clau absoluta (bombardejos massius com l’operació Rolling Thunder). |
Al final del seu llibre i del documental, McNamara arriba a una conclusió colpidora que valida tota la doctrina de Giáp i Trường Chinh. Recorda una reunió que va tenir l’any 1995 a Hanoi amb el general Nguyễn Cơ Thạch (exministre d’Afers Exteriors del Vietnam).
McNamara li va preguntar en què s’havien equivocat els EUA per no haver pogut negociar la pau abans. Thạch li va respondre:
Senyor McNamara, vostè no s’ha llegit els llibres d’història. Si ho hagués fet, sabria que no estàvem lluitant per cap ideologia. Lluitàvem per la nostra independència. Vam lluitar contra els xinesos durant mil anys, contra els francesos durant cent anys i estàvem disposats a lluitar contra vostès durant vint anys més. Cap quantitat de bombes ens hauria aturat.
Aquesta frase resumeix la tesi central de Boira de guerra: la superioritat en la gestió de les forces militars i de la tecnologia és completament inútil si es desconeix la naturalesa humana i política de l’adversari.
Enfilall
Deixa un comentari…