Tancant l’any 1968, els Estats Units es trobaven en plena campanya presidencial. El president demòcrata, Lyndon B. Johnson, intentava tancar un acord de pau a París amb Vietnam del Nord abans de les eleccions del novembre. Un avenç en la pau hauria impulsat la candidatura del demòcrata Hubert Humphrey.
El candidat republicà, Richard Nixon, del mateix partit que l’ara president Donald Trump, temia que l’anunci de la fi de la guerra destruís les seves opcions de guanyar la presidència. Per evitar l’acord, l’equip de Nixon va utilitzar una intermediària secreta: Anna Chennault, una prominent recaptadora de fons republicana amb forts vincles amb Àsia.
Chennault es va posar en contacte secretament amb l’ambaixador de Vietnam del Sud i amb el seu president, Nguyễn Văn Thiệu, i els va demanar que es retiressin o boicotegessin les converses de pau de París promogudes per Johnson. A canvi, els va prometre que, si Nixon guanyava les eleccions, Vietnam del Sud obtindria un tracte molt millor i un suport militar més ferm per part de la nova administració republicana.
L’estratègia va funcionar. Només tres dies abans de les eleccions, el president sud-vietnamita va anunciar públicament que el seu govern no participaria en les converses de pau de París, dinamitant el pla de pau de Johnson.
Nixon va guanyar les eleccions per un estret marge. Com a conseqüència, la guerra del Vietnam es va allargar cinc anys més, costant la vida a més de 20.000 soldats estatunidencs i a centenars de milers de vietnamites abans que es signés la pau el 1973.
El paper de Lyndon B. Johnson i Henry Kissinger
Gràcies a les escoltes de l’FBI i de la CIA, el president Johnson va descobrir aquesta operació secreta abans de les eleccions i la va qualificar en privat de traïció. Tot i això, va decidir no fer-ho públic per por de generar una crisi constitucional institucional i per no revelar que el govern espiava els seus propis ciutadans i aliats.
Kissinger, que en aquell moment actuava oficialment com a assessor de l’equip de Johnson a París, passava informació privilegiada de manera secreta a la campanya de Nixon sobre la marxa de les negociacions, facilitant que els republicans poguessin anticipar-se.
Conseqüències històriques, institucionals i legals
Alguns historiadors i analistes polítics vinculen l’afer Chennault amb el tarannà conspiratiu de Nixon que va culminar en l’escàndol Watergate. Com que Nixon sabia perfectament que Johnson havia ordenat punxar telèfons i vigilar la seva campanya, va desenvolupar una profunda paranoia envers els serveis d’intel·ligència i els seus rivals polítics. Aquesta desconfiança el va portar a crear la seva pròpia unitat d’operacions clandestines (els coneguts com a plumbers o lampistes) per evitar filtracions i espiar els demòcrates, desencadenant la seva caiguda el 1974.
L’episodi també es cita regularment com una de les violacions històriques més clares de la Llei Logan de 1799, que prohibeix de manera estricta als ciutadans privats dur a terme diplomàcia paral·lela o interferir en negociacions oficials del govern dels Estats Units amb nacions estrangeres. Atès que Nixon mai va ser processat per aquest motiu, el cas va assentar un precedent de debilitat en l’aplicació d’aquesta llei.
Les proves de l’afer van ser segellades per l’assessor de seguretat nacional de Johnson, Walt Rostow, en un sobre conegut com a X-Envelope (o X-File). Encara que s’havia de mantenir tancat durant cinquanta anys, la Biblioteca Presidencial de LBJ el va obrir el 1994, i les gravacions telefòniques de Johnson es van fer públiques el 2008, redefinint totalment la historiografia de la guerra de Vietnam i de la figura de Richard Nixon.
Enfilall
Deixa un comentari…