Dins la terra cremada del Sud (títol original en vietnamita: Biên bản chiến tranh 1-4-1975: Sụp đổ và tự thiêu, de vegades traduït com Acta de guerra: Col·lapse i pira funerària) és una obra cabdal del periodista i escriptor Trần Mai Hạnh.
A diferència dels textos de caràcter estrictament militar o doctrinal escrits pels generals i polítics de l’època (com Giáp o Dũng), aquesta obra ofereix una crònica periodística i documental única sobre els darrers trenta dies de la Guerra del Vietnam, centrant el focus en la caiguda del règim de Saigon des de una perspectiva històrica rigorosa i profundament humana.
L’autor, Trần Mai Hạnh, va viure el conflicte com a corresponsal de guerra especial de l’Agència de Notícies del Vietnam (VNA). Va tenir el privilegi històric d’entrar amb les primeres columnes de l’Exèrcit Popular del Vietnam al Palau de la Independència de Saigon el 30 d’abril de 1975.
La seva posició li va permetre recollir de primera mà una quantitat ingent de documents oficials, cartes confidencials, enregistraments de ràdio i testimonis directes dels protagonistes d’ambdós bàndols just en el moment en què el vell ordre s’ensorrava.
L’obra destaca per la seva capacitat de despullar els mecanismes interns del col·lapse polític i militar del Vietnam del Sud durant el mes d’abril de 1975.
La desintegració interna del règim de Saigon
Més enllà dels combats a la línia de front, l’autor fa una dissecció gairebé clínica de la desmoralització que va patir el govern del president Nguyễn Văn Thiệu. A través dels documents recuperats, el llibre descriu la paranoia, la manca de lideratge, les traïcions internes i el sentiment d’abandonament que van viure els oficials de l’exèrcit del sud (ARVN) quan van constatar que l’ajuda de Washington ja no arribaria.
A les terrasses dels cafès del carrer Tu Do, la música continuava sonant i els rics de Saigon bevien conyac francès, intentant convèncer-se que els estatunidencs no els abandonarien. Però el terra ja tremolava. El dringar dels gots de vidre s’acoblava amb el ressò distant i profund dels coets Katyusha del Nord, que cada nit esclataven una mica més a prop dels voltants de l’aeroport de Tan Son Nhut. Era una ciutat vivint un somni artificial abans de l’execució.
El factor humà en la tragèdia
El títol evoca la cruesa d’una terra cremada. L’autor no es limita a relatar moviments de tropes, sinó que plasma de manera colpidora el patiment de la població civil:
Les onades de refugiats que fugien dels combats en un clima de caos absolut, el contrast entre la vida quotidiana a Saigon, que intentava mantenir una aparença de normalitat, i la proximitat imminent de l’artilleria del nord, i els drames personals dels soldats i funcionaris del sud que es veien atrapats davant l’inevitable final.
En els capítols dedicats a la caiguda de Da Nang i la retirada de les Terres Altes Centrals a principis d’abril, l’autor descriu la Ruta de la Sang (la Carretera 7B) i el col·lapse dels ports.
La ruta era un riu humà de pànic. Els soldats de l’ARVN, havent llançat les seves armes i uniformes per fondre’s amb la multitud, empenyien els vells i els nens. No hi havia ordres, no hi havia autoritat; només el soroll dels motors dels camions i els crits de les mares que havien perdut els seus fills en la pols de la retirada. La mar i les carreteres es van convertir en un parany mortal on la dignitat humana es va evaporar en qüestió d’hores.
La precisió del registre històric
L’obra es llegeix com un diari. L’autor reconstrueix els fets hora per hora, recollint els darrers discursos radiofònics, les ordres de retirada desesperades i les converses d’alta política entre Saigon, Hanoi i Washington. Aquest enfocament documental atorga al llibre una objectivitat i un valor històric que van més enllà de la simple narrativa de propaganda.
Als despatxos de l’Estat Major i del Palau de la Independència, l’ambient feia olor de paper cremat; destruïen els arxius a correcuita. Els telèfons sonaven sense que ningú els agafés. Oficials de rang mitjà es miraven els uns als altres en silenci, sabent que les llistes d’evacuació dels helicòpters americans només tenien espai per als generals i els seus familiars. La frase que més se sentia als passadissos era un xiuxiueig desesperat: S’ha acabat, ens han venut. Molts d’ells van tancar-se als despatxos per posar fi a la seva vida abans de veure entrar els tancs de Hanoi.
L’obra de Trần Mai Hạnh ha rebut els reconeixements literaris més alts del seu país (com el Premi de l’Associació d’Escriptors del Vietnam). Mentre que altres llibres de la literatura de guerra vietnamita expliquen l’estratègia de la victòria des dels despatxos del nord, Dins la terra cremada del Sud és considerat el retrat més fidel, cru i complet del col·lapse psicològic i estructural del bàndol perdedor. És una peça clau per a qualsevol lector que vulgui entendre no només com es va guanyar aquella guerra de manera militar, sinó com es va viure el seu final a peu de carrer.
Enfilall
Deixa un comentari…