Mastodon

Ètnies

  • Dones, gitanes, i classe

    L’aplicació del marc teòric d’Angela Davis, basat en la intersecció de gènere, raça i classe, a la realitat de la dona gitana és, probablement, un dels exercicis més naturals que es poden fer. El poble gitano (el poble Rrom) comparteix una història de persecució, estigmatització i exclusió material que encaixa de ple amb l’anàlisi que…

    Read more →

  • Ciutats racialitzades

    L’obra Racial Cities: Governance and the Segregation of Romani People in Urban Europe (2017), del sociòleg i antropòleg Giovanni Picker, és un estudi acadèmic pioner sobre el racisme institucional i la segregació espacial a Europa. La tesi central de Picker és que la reclusió i marginació del poble gitano (Roma) a les ciutats europees no…

    Read more →

  • Assimilació del Black Power

    L’assimilació o cooptació del descontentament de la comunitat negra als Estats Units durant l’etapa del Black Power (finals dels anys 60 i anys 70) per part del sistema capitalista i institucional és un dels exemples més clars de com l’ordre establert pot neutralitzar una amenaça revolucionària sense dependre exclusivament de la repressió policial o militar…

    Read more →

  • El Wall Street negre

    El districte de Greenwood, situat a la ciutat de Tulsa (Oklahoma, Estats Units), era conegut popularment com el Black Wall Street (el Wall Street negre). Va començar a prendre forma l’any 1906 quan O.W. Gurley, un empresari afroamericà ric, va comprar 40 acres de terra a Tulsa i va decidir vendre propietats exclusivament a altres…

    Read more →

  • Dones, raça i classe

    Al primer capítol de Dones, raça i classe, titulat L’herència de l’esclavitud: pautes per a una nova feminitat, Angela Davis utilitza la història de les dones negres durant l’esclavitud als Estats Units per posar a prova la seva teoria. En lloc d’analitzar la història des d’un sol punt de vista, demostra com el gènere, la…

    Read more →

  • Angela Davis

    Angela Davis

    Angela Davis (nascuda el 26 de gener de 1944 a Birmingham, Alabama) és una de les activistes, filòsofes i acadèmiques més influents de la història contemporània dels Estats Units. El seu rostre, coronat per un imponent cabell afro, es va convertir durant els anys 70 en un símbol global de la resistència de la comunitat…

    Read more →

  • Elaine Brown

    Elaine Brown

    El mandat d’Elaine Brown com a presidenta del Partit dels Panteres Negres (BPP) entre 1974 i 1977 representa un dels períodes més pragmàtics, transformadors i complexos de l’organització. La seva gestió va capgirar completament la imatge pública del partit, allunyant-la de la retòrica de la confrontació armada i portant-la cap a la construcció de poder…

    Read more →

  • Assata Shakur

    Assata Shakur

    Assata Shakur, nascuda com a JoAnne Deborah Byron el 1947 a Flushing, Queens, representa una figura clau per comprendre la radicalització de la lluita pels drets civils als Estats Units durant la dècada dels anys 60 i 70. La seva biografia és el relat d’una trajectòria que va de l’activisme comunitari a la clandestinitat revolucionària.…

    Read more →

  • Del Dr. King al Black Power

    Moltes vegades, en converses sobre moviments pacifistes, s’esmenta la lluita de Martin Luther King com exemple a seguir, però gairebé sempre s’oblida com va derivar cap al Black Power, que, potser a causa d’haver elevat el llistó de les seves demandes, justificava la violència com a dret a l’autodefensa davant l’agressivitat institucional. Per entendre a…

    Read more →

  • Papasseit antiflamenquista

    El vincle entre el poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit (1894–1924) i les seves arrels gitanes és un dels aspectes més rics, apassionants i, a vegades, malentesos de la seva vida i obra. Aquesta relació es mou constantment en tres eixos: la seva pròpia identitat familiar, la seva militància política de joventut i l’estètica vitalista de la…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.