Al primer capítol de Dones, raça i classe, titulat L’herència de l’esclavitud: pautes per a una nova feminitat, Angela Davis utilitza la història de les dones negres durant l’esclavitud als Estats Units per posar a prova la seva teoria. En lloc d’analitzar la història des d’un sol punt de vista, demostra com el gènere, la raça i la classe social es van fusionar per crear una forma d’opressió única, però també una forma de resistència completament nova.
La igualtat en l’explotació laboral
Durant el segle XIX, la ideologia burgesa blanca va crear el mite de la feminitat ideal: la dona era vista com un ésser fràgil, emotiu i domèstic que havia de quedar-se a casa protegida pel seu marit. Davis demostra que, per a les dones negres, aquest concepte directament no existia.
En termes de treball, la força bruta i l’explotació econòmica, els propietaris d’esclaus lliuraven les dones a una igualtat de caràcter cruel.
Als camps de cotó i de tabac, els amos no feien distincions de gènere. Les dones tallaven arbres, cavaven rases, llauraven la terra i patien els mateixos fuets que els homes. El sistema capitalista de les plantacions les considerava, abans que dones, unitats de treball rendibles. Aquesta explotació salvatge va despullar les dones esclaves dels rols de gènere tradicionals de l’època.
L’opressió de gènere com a arma econòmica
Tot i que treballaven igual que els homes, les esclaves patien una violència específica pel fet de ser dones. Davis analitza com els abusos sexuals i les violacions per part dels amos blancs no eren simplement desitjos individuals, sinó una estratègia econòmica i política institucionalitzada.
Segons la llei d’aquell moment, els fills de les dones esclaves naixien esclaus de manera automàtica. Per tant, la violació era una via directa perquè el propietari augmentés el seu nombre de treballadors (el seu capital) sense haver de comprar-ne de nous al mercat.
La violència sexual (terror polític) s’utilitzava per trencar la voluntat de resistència de les dones i per recordar-los de manera constant que el seu cos era una propietat privada aliena.
El desmuntatge de la llar patriarcal
Un dels descobriments més interessants de l’anàlisi de Davis és com l’esclavitud va canviar l’estructura familiar dins dels barracons dels esclaus. Com que cap home negre tenia poder econòmic ni drets legals sobre la seva parella o els seus fills, l’estructura patriarcal blanca va col·lapsar.
Dins de la comunitat esclava, l’espai domèstic (cuinar, cuidar els nens, cosir) no es considerava una tasca inferior o de submissió cap a l’home, sinó l’únic espai de llibertat real i de supervivència humana que tenien enfront de l’amo. Això va fer que les relacions entre els homes i les dones esclaves fossin molt més igualitàries i cooperatives que les dels matrimonis de la burgesia blanca de l’època. Les dones esclaves van desenvolupar una independència i una fortalesa funcional completament allunyades de la debilitat idealitzada de les dones blanques.
Resistència activa i rebuig del mite
Finalment, Davis utilitza aquest fragment per desmuntar el mite de l’esclava passiva o submisa (l’estereotip de la Mammy afectuosa). L’autora rescata de les llistes judicials i dels diaris de l’època desenes de casos on les dones van liderar la revolta:
- Organitzaven sabotatges de maquinària a les plantacions.
- Enverinaven el menjar dels amos a les cuines de les grans cases.
- Feien vaga de fam o avortaven com un acte desesperat i conscient de rebel·lia per evitar lliurar nous esclaus al sistema.
- Fugien en massa a través del ferrocarril subterrani, actuant com a guies i guerrilleres.
Angela Davis demostra que el feminisme modern no pot néixer simplement de les demandes de la dona blanca de classe mitjana (que a vegades demanava el dret a treballar, quan la dona negra ja portava segles sent explotada als camps). L’origen d’una nova feminitat forta, lliure i revolucionària es troba, precisament, en els aprenentatges d’aquelles dones que van haver de sobreviure i lluitar en una de les pitjors cruïlles de la història de la humanitat.
Enfilall








Deixa un comentari…