Angela Davis (nascuda el 26 de gener de 1944 a Birmingham, Alabama) és una de les activistes, filòsofes i acadèmiques més influents de la història contemporània dels Estats Units. El seu rostre, coronat per un imponent cabell afro, es va convertir durant els anys 70 en un símbol global de la resistència de la comunitat negra, el feminisme d’esquerres i la lluita contra el sistema penitenciari.
La seva infantesa va estar marcada pel terror racial: va créixer en un barri conegut com Dynamite Hill (Turó de la Dinamita) a causa dels constants atemptats amb bomba perpetrats pel Ku Klux Klan contra les famílies negres que hi intentaven viure. Aquesta experiència primerenca va forjar la seva determinació per entendre i combatre les arrels de la desigualtat.
L’incident de 1970 i el moviment mundial Free Angela
Tot i que Davis ja era una coneguda professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia (UCLA) i militant del Partit Comunista, la seva vida va canviar radicalment l’agost de 1970.
Un jove anomenat Jonathan Jackson va assaltar un jutjat a Marin County per intentar alliberar tres presos coneguts com els Soledad Brothers (entre ells el seu germà, l’activista George Jackson). L’assalt va acabar amb un tiroteig on van morir quatre persones, inclòs el jutge. Com que tres de les armes utilitzades estaven registrades a nom d’Angela Davis (que les havia comprat de manera legal per a la seva pròpia seguretat), l’Estat la va acusar de conspiració, segrest i assassinat.
Davis, conscient que no tindria un judici just en ple clima de persecució política, va fugir. El president Richard Nixon la va qualificar de perillosa terrorista i el director de l’FBI, J. Edgar Hoover, la va incloure a la llista dels deu fugitius més buscats del país.
Va ser arrestada a Nova York a finals de 1970. La seva detenció va desfermar un moviment de solidaritat internacional sense precedents. Des de manifestacions a Europa fins a cançons d’artistes com John Lennon (Angela) o els Rolling Stones (Sweet Black Angel), milions de persones van exigir la seva llibertat sota el lema Free Angela.
El 1972, després d’un llarg judici i de passar setze mesos a la presó, un jurat popular format exclusivament per persones blanques la va declarar innocent de tots els càrrecs.
Pensament teòric: interseccionalitat i abolició
Més enllà de la seva faceta com a icona pop de la revolució, la gran aportació d’Angela Davis ha estat el seu llegat intel·lectual, estructurat al voltant de dos eixos principals:
Dones, raça i classe
En el seu llibre de referència, Dones, raça i classe (1981), Davis va ser una de les primeres teòriques a aplicar el que avui coneixem com a interseccionalitat. Va criticar el feminisme lliberal de l’època (liderat per dones blanques de classe mitjana) per no tenir en compte la realitat de les dones negres i obreres. Segons Davis, el racisme, el masclisme i l’explotació econòmica són tres forces que s’alimenten mútuament i que s’han de combatre alhora.
L’abolicionisme penitenciari
Davis ha dedicat les últimes dècades a estudiar i criticar el que ella anomena el complex industrial-penitenciari. Argumenta que les presons als Estats Units no busquen la reinserció, sinó que funcionen com un negoci lucratiu que tanca de manera desproporcionada població negra i llatina, actuant com una continuació moderna de l’esclavitud. És cofundadora de l’organització Critical Resistance, que advoca per l’abolició de les presons i la inversió d’aquests fons en educació, salut i habitatge per als barris marginals.
El vincle amb el Black Power
Tot i que col·laborava estretament amb el Partit de les Panteres Negres i compartia la seva defensa de l’autodefensa i el rebuig al capitalisme, Davis mai no es va integrar formalment en l’organització. Va preferir mantenir la seva militància al Partit Comunista dels EUA, ja que considerava que el moviment de l’orgull negre necessitava una visió internacionalista i connectada amb les lluites obreres d’arreu del món.
Avui dia, el seu pensament continua sent una de les fonts d’inspiració principals per a moviments moderns com Black Lives Matter o les teories feministes contemporànies.
Enfilall
Deixa un comentari…